Montevideo o la ciutat fantasma

Ens havien dit que Montevideo era una ciutat tranquil·la, però tant com per a que no hi hagi ni una ànima pel carrer...

Fins i tot hem preguntat què passava a un dels múltiples policies turístics que hi ha a cada una de les cantonades i ens ha contestat: “oi es sábado”. Ja, ¿¿¿i??? Doncs es veu que dissabtes i diumenges tanquen les botigues i a sobre ara per ells és com el nostre agost per la qual cosa tothom és fora la ciutat. Així que: “Allá donde fueres haz lo que vieres”, per tant ens n’anem pitant a explorar les desèrtiques platges del nord.

Colonia del Sacramento: me la “imachinava” més gran

Hem marxat uns dies d’Argentina per a fer una incursió a l’Uruguay i la primera parada ha sigut com no, Colonia del Sacramento (molts porteños fan petites escapades a aquest poblet perquè en tres hores de barco lent t’hi plantes).

La veritat és que havia llegit tants comentaris positius sobre el lloc que al visitar-lo se’ns ha fet curt. El casc històric és molt mono (carrers empedrats amb casetes de colors d’estil portugués i espanyol) però amb una tarda hem fet. Colonia és ara una ciutat d’estiueig, però en el passat va ser un port comercial portugués molt important als vorals del riu de la Plata, que va anar perdent importància quan els espanyols el van fer seu el 1770 (en detriment de Buenos Aires).

Així que un cop fetes totes les fotos de rigor, al matí següent el Dani s’ha calçat les bambes i jo he agafat una bici gratis del hostel i ens n’hem anat a passejar pels 5 km de platja fluvial on hi havia força ambientillo de partits de futbol, gent fent-se asados i “domingueros” prenent el sol amb el seu mate. Per cert, impressionant el rio de la Plata: semblava realment un mar.

Pròxim destí: Montevideo.