Al llarg del viatge hem planejat alguns “capritxos”, doncs bé, l’arxipèleg de Fernando de Noronha n’és un d’ells! Fins ara ja hem conegut un munt de platges precioses a la costa de Brasil però Noronha té ni més ni menys que les 3 millors platges del païs segons els rankings, així que haviem de veure-ho!
Però el paradís té un preu, i en aquest cas Noronha només admet 700 turistes que han de pagar religiosament una taxa ecològica diària i uns preus dels allotjaments pels núvols (diguem que no és un destí “mochilero”). Per sort, vàrem contactar per internet amb una noia d’allà i ens ha trobat una “pousada” relativament econòmica pels preus de l’illa. Així que només hem aterrat ens ha vingut a buscar un taxi-buggy per a portar-nos cap allí.
Quin riure quan hem vist arribar el buggy, esperàvem trobar-nos un tractor abans que aquella miniatura! Però ha sigut molt divertit i ens hem sentit una mica com el Magnum passejant per Honolulu amb el seu descapotable. Un cop hem deixat les motxilles a l’habitació ens n’hem anat pitant cap a les platges. I quines platges! Millor no ens enrollem i ho veieu a les fotos.
A la praia da Conceição ens hem estirat a la vora de l’aigua i hem començat a amuntegar sorra com qui no vol la cosa. Total que uns minuts més tard ja haviem construït una piràmide que era l’enveja dels nens de la platja. Un d’ells ens anava mirant i l’hem reptat a que en construís una de més alta. Com que el pobre no ho aconseguia deia que no volia pas fer-ne una d’alta sino una de petita. Així que després d’alguns intents i d’admetre la seva derrota, l’hem convidat a unir-se a la nostra construcció. A que som bons, eh???
Però el paradís té un preu, i en aquest cas Noronha només admet 700 turistes que han de pagar religiosament una taxa ecològica diària i uns preus dels allotjaments pels núvols (diguem que no és un destí “mochilero”). Per sort, vàrem contactar per internet amb una noia d’allà i ens ha trobat una “pousada” relativament econòmica pels preus de l’illa. Així que només hem aterrat ens ha vingut a buscar un taxi-buggy per a portar-nos cap allí.
Quin riure quan hem vist arribar el buggy, esperàvem trobar-nos un tractor abans que aquella miniatura! Però ha sigut molt divertit i ens hem sentit una mica com el Magnum passejant per Honolulu amb el seu descapotable. Un cop hem deixat les motxilles a l’habitació ens n’hem anat pitant cap a les platges. I quines platges! Millor no ens enrollem i ho veieu a les fotos.
A la praia da Conceição ens hem estirat a la vora de l’aigua i hem començat a amuntegar sorra com qui no vol la cosa. Total que uns minuts més tard ja haviem construït una piràmide que era l’enveja dels nens de la platja. Un d’ells ens anava mirant i l’hem reptat a que en construís una de més alta. Com que el pobre no ho aconseguia deia que no volia pas fer-ne una d’alta sino una de petita. Així que després d’alguns intents i d’admetre la seva derrota, l’hem convidat a unir-se a la nostra construcció. A que som bons, eh???
Entrades
