Després de la passió d’Esparreguera... la Paixão de Jericoacoara

Aquesta tarda hem tingut sorpresa... Mentre menjàvem un prato feito de 6 reals (2 euros) han començat a desfilar un munt de persones vestides de personatges de la passió, així que els hem seguit.

Mitja hora més tard estàvem envoltats de tota la gent del poble i anàvem d’una banda a l’altra de Jeri arrossegats per la corrent veient com escenificaven diferents trossos de la passió de Crist.

Ha sigut molt divertit, perquè el teatrillo era força amateur (“els romans ja poden entrar. No, no encara no estem llestos”). A més per uns instants ens hem sentit els únics guiris (els “pixapins” de Fortaleza havien invaït un cop més la duna principal per a veure la posta de sol i no s’han enterat de res de la passió).

El far de Jericoacoara

Avui hem pujat fins al far de Jeri. De fet la intenció inicial era visitar la “Pedra Fourada” que hi ha just a sota a la vora del mar, però vist que la pedra no tenia gaire interès (és un tros de roca foradada pel vent com n’hi ha mil a la costa brava) ens hi hem estat 5 minutets i hem fugit de la gentada a dalt del far.

Com que feia una mica de pujada hem gaudit de les impressionants vistes completament sols (bé també hi havia uns quants burrets i vaques). Allà realment ens n’hem adonat de l’extensió tant enorme que ocupen les dunes. Ai que demà patirem per a anar a Camocim...