Ja som a la remota regió de "Tierra del Fuego"; la punta que es veu al mapa a baix de tot de Sudamèrica. I la pregunta és: del fuego? Si aquí fa un fred impressionant! Doncs es veu que precisament per això, els antics i malhauradament extincts pobladors d’aquestes terres (els yámanas o yaganes) feien grans fogueres per a escalfar-se (anàven completament nus) i quan en Magallanes va arribar només va veure que foc i li va posar aquest nom pensant que era una terra de volcans.
Ara una foguera de les de la època no ens vindria malament perquè la veritat és que tot i ser estiu som molt aprop de l’Antàrtida i el temps canvia cada 5 minuts. En un dia pots tenir les 4 estacions repetides vàries vegades. Ser “al fin del mundo” (com als fueguinos els hi agrada repetir) té aquestes coses...
La principal població de Tierra del Fuego és Ushuaia; una ciutat que ha crescut bastant darrerament gràcies al turisme (hi paren força creuers de luxe) i a les ajudes del govern argentí (no ténen impostos) i ja té entorn a 60.000 habitants.
Per a ser sincers, a nosaltres de moment el que més ens agrada d’Ushuaia ciutat és el nom ;) La ciutat no té gaire encant amb les seves cases amb sostres d’uralita i les botigues de souvenirs. Tampoc ajuda que els preus estiguin pels núvols i que la doble tarificació (preus pels residents argentins vs guiris) et deixi cara de tonto cada cop que pagues alguna cosa. Podria ser perfectament un dels poblets d’Alaska de la Sarah Palin en versió cara.
Tot i que per a ser justos, cal dir que l’entorn natural i la vista sobre el canal Beagle ja són una altra cosa i el romanticisme que té el fet de trobar-se a la fi del món hi juga un paper important.
A Ushuaia hi ha bàsicament 5 coses a fer en aquesta època de l’any: embarcar-se en un creuer cap a l’Antàrtida, navegar pel canal Beagle, passejar pel parc nacional, apropar-se al glaciar Martial i visitar els 2 o 3 museus de la ciutat.
Hem descartat el creuer cap a l’Antàrtida (4.500US$/pers és una derrama massa important pel nostre pressupost) i farem tota la resta en els 4 dies que tenim.
De fet avui ja hem fet la navegació pel canal Beagle i ens ha encantat. Hi havia dos tipus de recorreguts: el llarg i car i el curt i una mica menys car. Aquest cop ens hem decantat pel llarg ja que a part de la isla de los pájaros, isla lobos i el far “les éclaireurs” ens portava a veure... la pingüinera!
Teniem pensat pegar-nos un tute impressionant de bus per a anar expressament a Punta Arenas (Xile) a veure pingüins, però quan ens hem enterat que desde Ushuaia mateix en podiem veure i a més dos espècies diferents, no ho hem dubtat ni un moment! Així que hem matat dos pájaros de un tiro i a les fotos en teniu el resultat ;)
Ara una foguera de les de la època no ens vindria malament perquè la veritat és que tot i ser estiu som molt aprop de l’Antàrtida i el temps canvia cada 5 minuts. En un dia pots tenir les 4 estacions repetides vàries vegades. Ser “al fin del mundo” (com als fueguinos els hi agrada repetir) té aquestes coses...
La principal població de Tierra del Fuego és Ushuaia; una ciutat que ha crescut bastant darrerament gràcies al turisme (hi paren força creuers de luxe) i a les ajudes del govern argentí (no ténen impostos) i ja té entorn a 60.000 habitants.
Per a ser sincers, a nosaltres de moment el que més ens agrada d’Ushuaia ciutat és el nom ;) La ciutat no té gaire encant amb les seves cases amb sostres d’uralita i les botigues de souvenirs. Tampoc ajuda que els preus estiguin pels núvols i que la doble tarificació (preus pels residents argentins vs guiris) et deixi cara de tonto cada cop que pagues alguna cosa. Podria ser perfectament un dels poblets d’Alaska de la Sarah Palin en versió cara.
Tot i que per a ser justos, cal dir que l’entorn natural i la vista sobre el canal Beagle ja són una altra cosa i el romanticisme que té el fet de trobar-se a la fi del món hi juga un paper important.
A Ushuaia hi ha bàsicament 5 coses a fer en aquesta època de l’any: embarcar-se en un creuer cap a l’Antàrtida, navegar pel canal Beagle, passejar pel parc nacional, apropar-se al glaciar Martial i visitar els 2 o 3 museus de la ciutat.
Hem descartat el creuer cap a l’Antàrtida (4.500US$/pers és una derrama massa important pel nostre pressupost) i farem tota la resta en els 4 dies que tenim.
De fet avui ja hem fet la navegació pel canal Beagle i ens ha encantat. Hi havia dos tipus de recorreguts: el llarg i car i el curt i una mica menys car. Aquest cop ens hem decantat pel llarg ja que a part de la isla de los pájaros, isla lobos i el far “les éclaireurs” ens portava a veure... la pingüinera!
Teniem pensat pegar-nos un tute impressionant de bus per a anar expressament a Punta Arenas (Xile) a veure pingüins, però quan ens hem enterat que desde Ushuaia mateix en podiem veure i a més dos espècies diferents, no ho hem dubtat ni un moment! Així que hem matat dos pájaros de un tiro i a les fotos en teniu el resultat ;)
Aqui podeu veure un pingu papua envoltat de pingus magallànics
Els canvis de temps que comentàvem: a una banda fa sol i a l'altra una bona tempesta!
Per cert, tot i que el regateig és pràcticament impossible (és un càrtel entre les agències) hem aconseguit un 10% de descompte en el barco negociant por lo bajín...
Entrades
