Fa un parell de dies vàrem trobar una promoció molt interessant (2x1) pel dia de la mare així que ens vàrem decidir a comprar uns bitllets d’avió cap a Santa Cruz. Ja, ja ho sabem que no sóc mare, però quan truques per telèfon i reserves els bitllets no t’ho demanen... Així que cap a las Misiones s’ha dit!
De Misiones n’hi ha unes quantes però en un cap de setmana no era realista voler-les visitar totes així que ens hem centrat en les dues que estan més a prop de Santa Cruz i que són prou representatives: Concepción i San Xavier.
La primera cosa que ens ha impactat ha sigut el paissatge. Quan penses en Bolivia tothom té al cap la imatge de l’altiplà però aquí tot és ben verd, ple de palmeres i fins i tot la gent és físicament molt diferent. Bé, físicament i ideològicament perquè aquí es troba el principal nucli contrari a l’Evo. Diuen que el clima és ben calurós (tipus tropical) però a nosaltres ens ha enxampat un “surazo” (per culpa dels gèlids vents de la Patagonia) que ens tenia amb el fred al cos les 24 hores.
Les esglésies d’aquests dos pobles són realment espectaculars i valen bé la visita. Els pobles de la Chiquitania són diminuts però també ténen el seu encant. Aquests assentaments van ser creats pels jesuïtes que van arribar amb la intenció d’evangelitzar als indis de la regió. L’evangelització no va ser gens violenta i va integrar elements de la cultura indígena. Els canvis més notables van ser que els indígenes van passar de ser nòmades a sedentaris (aprenent tècniques de cultiu i construcció), van convertir-se en uns experts artesans d’instruments musicals (encara avui fabriquen molt bons violins i es pot escoltar el seu so sortint de les finestres de les cases).
Arribar-hi és força pesat perquè les carreteres no són gaire bones i els últims dies ens hem acostumat a la bona vida... D’anada la nostra combi ha punxat la roda i de tornada l’autobús s’ha avariat però per sort hem arribat a temps per a poder visitar una mica el centre de Santa Cruz.
De Misiones n’hi ha unes quantes però en un cap de setmana no era realista voler-les visitar totes així que ens hem centrat en les dues que estan més a prop de Santa Cruz i que són prou representatives: Concepción i San Xavier.
La primera cosa que ens ha impactat ha sigut el paissatge. Quan penses en Bolivia tothom té al cap la imatge de l’altiplà però aquí tot és ben verd, ple de palmeres i fins i tot la gent és físicament molt diferent. Bé, físicament i ideològicament perquè aquí es troba el principal nucli contrari a l’Evo. Diuen que el clima és ben calurós (tipus tropical) però a nosaltres ens ha enxampat un “surazo” (per culpa dels gèlids vents de la Patagonia) que ens tenia amb el fred al cos les 24 hores.
Les esglésies d’aquests dos pobles són realment espectaculars i valen bé la visita. Els pobles de la Chiquitania són diminuts però també ténen el seu encant. Aquests assentaments van ser creats pels jesuïtes que van arribar amb la intenció d’evangelitzar als indis de la regió. L’evangelització no va ser gens violenta i va integrar elements de la cultura indígena. Els canvis més notables van ser que els indígenes van passar de ser nòmades a sedentaris (aprenent tècniques de cultiu i construcció), van convertir-se en uns experts artesans d’instruments musicals (encara avui fabriquen molt bons violins i es pot escoltar el seu so sortint de les finestres de les cases).
Arribar-hi és força pesat perquè les carreteres no són gaire bones i els últims dies ens hem acostumat a la bona vida... D’anada la nostra combi ha punxat la roda i de tornada l’autobús s’ha avariat però per sort hem arribat a temps per a poder visitar una mica el centre de Santa Cruz.