Quin dia i mig més ben aprofitat! Només arribar pel matí després de 12 hores de bus nocturn desde São Luis ens n’hem anat directes al port a comprar els passatges cap a Santarém (la primera parada amazònica). Negociant mooolt fort (quasi bé hem d’agafar el barco del dimarts per faroleros), hem aconseguit un preu enraonat per a un camarot pels dos sols amb aire condicionat (ueeee!).
L’altre alternativa era dormir com ho fa la majoria de la gent en hamaques però la veritat és que la diferència de preu era mínima si teniem en compte que ens haviem de comprar dues hamaques i després haver-les de carretejar o regalar (i també hem preferit guardar les nostres pertinènces sota clau).
Ara, quan hem arribat al barco hem al·lucinat... Quina carraca!!!! A més es trobava en un port allunyat que tenia una pinta de xungo... Glups! I nosaltres que haviem pensat fer nit allí el dia abans de marxar... Quan el patró ens ha dit que no donarien l’aigüa ni la llum fins a que marxessim ho hem vist clar i hem decidit pagar els 12 euros que costava una pousada.
La resta del temps l’hem dedicada a passar les fotos a un CD, enviar-ho a casa per correu, aprovisionar-nos de menjar (a tot arreu diuen que el del barco és millor no probar-lo), agafar energies amb els batuts de maduixa del “Bob’s” i passejar per Belém.
Aquesta nit comencem la remuntada de l’Amazones. L’Amazònia ens espera!
L’altre alternativa era dormir com ho fa la majoria de la gent en hamaques però la veritat és que la diferència de preu era mínima si teniem en compte que ens haviem de comprar dues hamaques i després haver-les de carretejar o regalar (i també hem preferit guardar les nostres pertinènces sota clau).
Ara, quan hem arribat al barco hem al·lucinat... Quina carraca!!!! A més es trobava en un port allunyat que tenia una pinta de xungo... Glups! I nosaltres que haviem pensat fer nit allí el dia abans de marxar... Quan el patró ens ha dit que no donarien l’aigüa ni la llum fins a que marxessim ho hem vist clar i hem decidit pagar els 12 euros que costava una pousada.
La resta del temps l’hem dedicada a passar les fotos a un CD, enviar-ho a casa per correu, aprovisionar-nos de menjar (a tot arreu diuen que el del barco és millor no probar-lo), agafar energies amb els batuts de maduixa del “Bob’s” i passejar per Belém.
Aquesta nit comencem la remuntada de l’Amazones. L’Amazònia ens espera!
Entrades
