RoDa-Món: La volta al món de la Roser i el Dani: 03/15/09

diumenge, 15 de març del 2009

Ha arribat l’hora de dir adéu a l’Argentina o “La Argentina” com l’anomenen els seus habitants com si parlessin de la seva enamorada. La veritat és que ens ho hem passat genial en aquest bonic païs i no podiem marxar sense escriure un breu post d’homenatge recapitulatiu de les experiències viscudes!

A veure comencem per les coses que més ens han agradat...

La primera hauriem de dir que els seus immensos paissatges. Aquí tot és XXL: geleres quilomètriques, planúries infinites, carreteres que no s’acaben mai... Imprescindible visitar les geleres de El Calafate, les catarates d’Iguazú i Buenos Aires. Sort que els autobusos de llarga distància ténen “azafato”, servei de menjars inclòs en el preu i uns seients reclinables en els quals es pot dormir prou bé (a nosaltres ens han fet d’hotel més d’una vegada).
La segona està clar que el saber viure d’aquí. La gent és molt cordial, xerraire i amable. No cal dir que hi ha de tot com a tot arreu però en general ens hem sentit molt a gust. Trobem que els argentins saben gaudir de la vida d’una manera molt semblant a la mediterrània i això et fa sentir com a casa.
Un altre punt positiu molt lligat al comentari anterior és el bon menjar. Sí, sí, tota la fama que té la carn argentina certifiquem que la té ben merescuda (visca el bife de chorizo). L’únic tema és que els argentins no mengen res de peix i ens ha sigut una mica complicat incloure’l a la nostra dieta. Menció a part es mereixen els deliciosos i cremosos gelats i les empanades de carn, verdures, pollastre, pernil i formatge,... que han sigut una part important de la nostra alimentació.

Com a coses “a millorar”...

Sens dubte la doble tarifa! Quina estafa, tu!!! Tots els que no són residents argentins paguen més del doble tant en els transports (avions, autobusos,...), parcs nacionals, excursions turístiques, allotjaments...
Això lligat a que hi hem estat en temporada alta i que a molts llocs ens ha sigut impossible sortir-nos de la ruta turística ha perjudicat en sobre manera el nostre ajustat pressupost. En teoria el païs car havia de ser Brasil, però Argentina s’ha endut la palma.
No ens extendrem amb el tema però NO pot ser que l’accés als principals llocs turístics estigui monopolitzat per l’empresa de l’amic del president/a de turno i no existeixi un transport públic alternatiu.

Coses que ens han sorprès...

La passió desaforada pel mate. Tant a Argentina com a Uruguay hi ha una autèntica dependència de les infusions de “yerba mate”. Vindria a ser com un te que cadascú es prepara a la seva manera (amb més o menys sucre, herbes addicionals estil manzanilla,...). La curiositat és que la gent pren i es prepara mate a la parada d’autobus, a dins l’autocar,...en fi als llocs més inverosímils (per això sempre porten un termo a sobre per a anar afegint aigua calenta a les herbes que porten dins d’una petita caldera/tassa). Prendre mate per ells és més que un acte social i el tema va acompanyat de tot un ritual. El mate sempre es comparteix i tothom xarrupa la mateixa canya.

Segona curiositat: la de paraules “rares” que fan servir i la seva forma de conjugar els verbs! Alguns exemples: la birome o labiro (el bol·lígraf), la pileta (piscina) i la prohibició d’utilitzar el verb coger. A aquest últim tema em va costar especialment adaptar-m’hi i al final vaig acabar utilitzant el verb “agarrar” per a tot (fins i tot “agarraba” autobusos).

Curiositat número 3. Si vols enfadar un argentí no hi ha res com parlar-li de les Malvines (o Falkland Islands, amb això sí que explota). Nosaltres hem tocat el tema tangencialment i hem arribat a encendre fins a l’argentí més tranquil.

Curiositat 4: L’adicció al dulce de leche. A nosaltres ens l’han contagiada i quan ens voliem fer un homenatge ens compràvem un alfajor o havanet. No us ho perdeu si en teniu ocasió!
Curiositat 5: la falta de monedes. És un misteri digne de expediente X però pràcticament no hi ha monedes (i els transports públics només accepten monedes). No se sap si és que les fónen o què però a molts llocs t’acaben donant el canvi en caramels i cada cop que has d’agafar un bus públic t’has de preparar per a anar a fer la ruta dels estancs i suplicar que te’n donin. En aquests moments nosaltres estem contribuïnt a la seva extinció ja que en carretegem no sé quantes “por si las moscas” decidim anar a Salta i Jujuy desde San Pedro de Atacama (Xile) al final del nostre periple sudamericà.

Bé, havia de ser un post curt però la veritat és que hi ha tant per explicar que encara ens podriem extendre unes quantes pàgines més! Esperem que el Brasil ens agradi tant o més!

Dos argentins prenent un mate ben calentet a la vora del Rio de la Plata sota un sol de justícia

Hito tres fronteras

Hoy después del tute de ayer nos hemos tomado el día con tranquilidad. Por la mañana nos hemos ido al pueblo de Puerto Iguazú a comprar los billetes de autobús para Florianópolis. Una vez allí hemos decidido acercarnos al "Hito tres fronteras", el punto en el que el río Iguazú desemboca en el Paraná quedando a cada orilla un país: Argentina, Brasil y Paraguay. Nos ha parecido una buena forma de despedirnos por un tiempo de Argentina ya que esta noche la pasaremos en el bus hacia el sur de Brasil. El resto del día lo hemos pasado bañándonos en la piscina del Hostel (la más grande de Puerto Iguazú).

Bestioles d'Iguazú

Aquí teniu unes quantes fotos d'algunes de les bestioles que ens vàrem trobar ahir per Iguazú. Com veureu no les vàrem pas poder fotografiar totes. De fet de coatis només en tenim una foto mitjanament decent, perquè quan ens vàrem trobar amb la manada ja era fosc i ens trobàvem en una situació de crisis (hi havia cartells per tot el parc que deien: "Don't feed the coatis. They can and will bite"). Així que davant d'un animal tant "demoníac" (només igualable al conill dels Monty Python) ens vàrem bloquejar i no en tenim probes gràfiques publicables.