Yeah! This Rock, rocks! (aquesta roca mola!). I és que en principi Uluru (també coneguda com a Ayers Rock) és “només” una pedra enmig del desert... Però quin pedruscot, mare meva!!!
Desde lluny sembla un turó d’argila rogenca però quan hi ets ben a prop t’adones que en realitat és tota una massa uniforme de pedra negra coberta per una capa vermellosa com a resultat de les tempestes de sorra del desert australià.
No és d’extranyar que sigui un lloc sagrat pels aborígens Anangu. Quan ets a la base t’impressiona moltíssim! Aquelles parets altíssimes arrodonides per l’erosió dels forts vents, les gradacions de color causades pel pas de la pluja, els talls sobtats que s’obren com a ferides dins la roca,...
Hi ha moments en els que sembla que la massa t’hagi d’engolir. Nosaltres hem donat la volta a la roca caminant (3 hores) i no hem parat de meravellar-nos amb totes les sorpreses que ens oferia. Sembla mentida que una pedra pugui arribar a ser tant bonica (no siguent un diamant clar, je, je).
Com tots els guiris ens hem quedat a veure la posta i la sortida del sol. És cert que canvia de color, però aquí sí que hi ha una mica més de pà que formatge perquè qualsevol objecte ho fa.
A uns 50km de l’Uluru es troben unes altres formacions interessants també sagrades i vermelles: Kata Tjuta (o els Mount Olgas). Aquest cop no són roca pura sino que es composen de conglomerat i fins i tot hi creix una mica de vegetació a sobre.
Després d’aquesta visita, podem dir que aquests dos llocs són parada obligada per a tothom que visiti Austràlia i si es poden fer en caravana millor que millor. Nosaltres ens ho hem passat genial acampant en solitari en el desert, a més les temperatures ens han respectat força (30ºC al migdia i 3ºC a la matinada).
Desde lluny sembla un turó d’argila rogenca però quan hi ets ben a prop t’adones que en realitat és tota una massa uniforme de pedra negra coberta per una capa vermellosa com a resultat de les tempestes de sorra del desert australià.
No és d’extranyar que sigui un lloc sagrat pels aborígens Anangu. Quan ets a la base t’impressiona moltíssim! Aquelles parets altíssimes arrodonides per l’erosió dels forts vents, les gradacions de color causades pel pas de la pluja, els talls sobtats que s’obren com a ferides dins la roca,...
Hi ha moments en els que sembla que la massa t’hagi d’engolir. Nosaltres hem donat la volta a la roca caminant (3 hores) i no hem parat de meravellar-nos amb totes les sorpreses que ens oferia. Sembla mentida que una pedra pugui arribar a ser tant bonica (no siguent un diamant clar, je, je).
Com tots els guiris ens hem quedat a veure la posta i la sortida del sol. És cert que canvia de color, però aquí sí que hi ha una mica més de pà que formatge perquè qualsevol objecte ho fa.
A uns 50km de l’Uluru es troben unes altres formacions interessants també sagrades i vermelles: Kata Tjuta (o els Mount Olgas). Aquest cop no són roca pura sino que es composen de conglomerat i fins i tot hi creix una mica de vegetació a sobre.
Després d’aquesta visita, podem dir que aquests dos llocs són parada obligada per a tothom que visiti Austràlia i si es poden fer en caravana millor que millor. Nosaltres ens ho hem passat genial acampant en solitari en el desert, a més les temperatures ens han respectat força (30ºC al migdia i 3ºC a la matinada).
Entrades
