Estem eufòrics. Acabem de tornar de passar el dia al parc de les Torres del Paine (Xile) i la veritat és que ens ha sortit rodó.
Amb tot, la cosa no pintava gaire bé d’entrada... Feia una setmana que no parava de ploure i que uns núvols molt densos s’havien instal·lat a la zona amb poc ànim d’escampar aviat (=visibilitat nul·la). Així que el famós trekking de la W (de 5 dies i amb tendes d’acampada) no era precisament l’activitat més atractiva i només ens quedava l’opció de tour pel parc o fer l’ascensió d’un dia per a intentar divisar el relleu de les torres (amb sort).
Però bé, com se sol dir... “al mal tiempo buena cara” així que ahir vàrem llogar un cotxe (sortia igual que comprar dos tickets de bus pel tour pel parc) i avui ens hem llevat a les 06.00h del matí per a intentar aprofitar el dia al màxim i fer l’ascensió i part del tour (tot i que no sabiem si es podria aprofitar gaire cosa, degut al mal temps).
L’espectacle ha començat només sortir de l’alberg. Quins paissatges més impressionants! Enormes planúries infinites, ñandus (correcaminos), guanacos (són com llamas) i un arc de Sant Martí ens han acompanyat tot el camí cap al parc. Abans d’entrar hem fet una parada a la Laguna Amarga (on hi havia moltíssims flamencs) i a la catarata del Paine (més gran del que ens pensàvem).
Lamentablement al arribar al parc, les muntanyes seguien cobertes de núvols i hem hagut de descartar l’ascensió de 4 hores per a veure les Torres del Paine (es veu que a dalt no parava de ploure). Ara bé, al tenir el cotxe hem pogut anar en busca del sol i parar-nos en un munt d’indrets preciosos.
La primera parada ha sigut a dalt d’un montícul on es trobaven una bona vintenta de còndors. No cal dir que el Dani estava encantat. Jo no puc dir el mateix, perquè 3 còndors han decidit venir a inspeccionar-nos i la veritat és que no em feia cap gràcia sentir les seves ales passant a escassos metres del meu cap. Quines bèsties més grosses (majestuoses segons ell).
La segona parada ha sigut al mirador del Nordenskjöld just en el moment en el que els núvols escampaven i hem pogut veure les preuades Torres del Paine! Després s’ha posat a ploure i ens hem desplaçat cap al Salto Chico (una petita cascada) des d’on hem vist que les muntanyes es tornaven a despejar, així que cap al “Mirador del Cóndor” s’ha dit.
La pujada a dalt del mirador ha transcurrit per una sendera ben vertical però un cop a dalt hem tingut el millor premi: una vista impressionant sobre el Lago Pehoé i aquest cop també dels característics Cuernos del Paine (no confondre amb las Torres).
Per la tarda hem decidit visitar el Lago Grey (format pel desgel de la gelera del mateix nom) i hem disfrutat una altre vegada de la vista d’uns quants icebergs flotant pel llac sobre el fons de la gelera.
Amb tot, la cosa no pintava gaire bé d’entrada... Feia una setmana que no parava de ploure i que uns núvols molt densos s’havien instal·lat a la zona amb poc ànim d’escampar aviat (=visibilitat nul·la). Així que el famós trekking de la W (de 5 dies i amb tendes d’acampada) no era precisament l’activitat més atractiva i només ens quedava l’opció de tour pel parc o fer l’ascensió d’un dia per a intentar divisar el relleu de les torres (amb sort).
Però bé, com se sol dir... “al mal tiempo buena cara” així que ahir vàrem llogar un cotxe (sortia igual que comprar dos tickets de bus pel tour pel parc) i avui ens hem llevat a les 06.00h del matí per a intentar aprofitar el dia al màxim i fer l’ascensió i part del tour (tot i que no sabiem si es podria aprofitar gaire cosa, degut al mal temps).
L’espectacle ha començat només sortir de l’alberg. Quins paissatges més impressionants! Enormes planúries infinites, ñandus (correcaminos), guanacos (són com llamas) i un arc de Sant Martí ens han acompanyat tot el camí cap al parc. Abans d’entrar hem fet una parada a la Laguna Amarga (on hi havia moltíssims flamencs) i a la catarata del Paine (més gran del que ens pensàvem).
Lamentablement al arribar al parc, les muntanyes seguien cobertes de núvols i hem hagut de descartar l’ascensió de 4 hores per a veure les Torres del Paine (es veu que a dalt no parava de ploure). Ara bé, al tenir el cotxe hem pogut anar en busca del sol i parar-nos en un munt d’indrets preciosos.
La primera parada ha sigut a dalt d’un montícul on es trobaven una bona vintenta de còndors. No cal dir que el Dani estava encantat. Jo no puc dir el mateix, perquè 3 còndors han decidit venir a inspeccionar-nos i la veritat és que no em feia cap gràcia sentir les seves ales passant a escassos metres del meu cap. Quines bèsties més grosses (majestuoses segons ell).
La segona parada ha sigut al mirador del Nordenskjöld just en el moment en el que els núvols escampaven i hem pogut veure les preuades Torres del Paine! Després s’ha posat a ploure i ens hem desplaçat cap al Salto Chico (una petita cascada) des d’on hem vist que les muntanyes es tornaven a despejar, així que cap al “Mirador del Cóndor” s’ha dit.
La pujada a dalt del mirador ha transcurrit per una sendera ben vertical però un cop a dalt hem tingut el millor premi: una vista impressionant sobre el Lago Pehoé i aquest cop també dels característics Cuernos del Paine (no confondre amb las Torres).
Per la tarda hem decidit visitar el Lago Grey (format pel desgel de la gelera del mateix nom) i hem disfrutat una altre vegada de la vista d’uns quants icebergs flotant pel llac sobre el fons de la gelera.
En resum, ha sigut un dia ple de descobriments en el qual hem pogut gaudir d’un parc natural que té pràcticament de tot: geleres, llacs, boscos, cascades i muntanyes de 3.000m. Llàstima que el temps encara no està del tot bé perquè aquí hi ha tela per dies! Amb tot, no volem retrassar-nos molt sobre el nostre planning i demà seguim amb més muntanyes i anem cap al Chaltén on estarem incomunicats ben bé un parell de dies.
Entrades
