Avui sí que hem aconseguit anar a la Baia do Sancho i al mirador de la Baia dos Porcos. Aquest cop hem verificat que la noia que ens ha agafat fent “carona” ens entengués, així que finalment hem pogut arribar al nostre destí i fer “LA” foto de Noronha.
Després hem anat a la Praia do Sancho a fer snorkelling per segona vegada. El primer cop hi vàrem anar en barco però avui no ens hem pogut estalviar les empinades i claustrofòbiques escales que passen per entre les pedres del penyassegat.
Un cop més ens hem tornat a entusiasmar amb la fauna marina i seguint una tortuga hem perdut la noció del temps i les distàncies. Així que quan hem volgut tornar a la platja la marea havia pujat moltíssim i es formaven unes onades ben considerables. Doncs bé en una d’aquestes onades, ha passat l’inevitable: he perdut la màscara de snorkelling! Amb lo bé que haviem negociat el lloguer per tres dies, la broma ens anava a sortir cara, grrrr...
Era pràcticament impossible trobar-les ja que les onades trencaven molt a prop de la platja i removien molta sorra però un noi ens ha dit que quan la marea baixés ens apareixerien allà al davant. Així que hem recuperat forces dinant uns entrepans que portàvem i després ens hem passat les dues hores següents intentant trobar-les. Quan ja estavem a punt de donar-les per perdudes, una parelleta que passejava per la vora se les ha trobades sota el peu. Quina sort! L’espera ha tingut la seva recompensa!!!
Després hem anat a la Praia do Sancho a fer snorkelling per segona vegada. El primer cop hi vàrem anar en barco però avui no ens hem pogut estalviar les empinades i claustrofòbiques escales que passen per entre les pedres del penyassegat.
Un cop més ens hem tornat a entusiasmar amb la fauna marina i seguint una tortuga hem perdut la noció del temps i les distàncies. Així que quan hem volgut tornar a la platja la marea havia pujat moltíssim i es formaven unes onades ben considerables. Doncs bé en una d’aquestes onades, ha passat l’inevitable: he perdut la màscara de snorkelling! Amb lo bé que haviem negociat el lloguer per tres dies, la broma ens anava a sortir cara, grrrr...
Era pràcticament impossible trobar-les ja que les onades trencaven molt a prop de la platja i removien molta sorra però un noi ens ha dit que quan la marea baixés ens apareixerien allà al davant. Així que hem recuperat forces dinant uns entrepans que portàvem i després ens hem passat les dues hores següents intentant trobar-les. Quan ja estavem a punt de donar-les per perdudes, una parelleta que passejava per la vora se les ha trobades sota el peu. Quina sort! L’espera ha tingut la seva recompensa!!!