Avui sí que hem aconseguit anar a la Baia do Sancho i al mirador de la Baia dos Porcos. Aquest cop hem verificat que la noia que ens ha agafat fent “carona” ens entengués, així que finalment hem pogut arribar al nostre destí i fer “LA” foto de Noronha.
Després hem anat a la Praia do Sancho a fer snorkelling per segona vegada. El primer cop hi vàrem anar en barco però avui no ens hem pogut estalviar les empinades i claustrofòbiques escales que passen per entre les pedres del penyassegat.
Un cop més ens hem tornat a entusiasmar amb la fauna marina i seguint una tortuga hem perdut la noció del temps i les distàncies. Així que quan hem volgut tornar a la platja la marea havia pujat moltíssim i es formaven unes onades ben considerables. Doncs bé en una d’aquestes onades, ha passat l’inevitable: he perdut la màscara de snorkelling! Amb lo bé que haviem negociat el lloguer per tres dies, la broma ens anava a sortir cara, grrrr...
Era pràcticament impossible trobar-les ja que les onades trencaven molt a prop de la platja i removien molta sorra però un noi ens ha dit que quan la marea baixés ens apareixerien allà al davant. Així que hem recuperat forces dinant uns entrepans que portàvem i després ens hem passat les dues hores següents intentant trobar-les. Quan ja estavem a punt de donar-les per perdudes, una parelleta que passejava per la vora se les ha trobades sota el peu. Quina sort! L’espera ha tingut la seva recompensa!!!
Després hem anat a la Praia do Sancho a fer snorkelling per segona vegada. El primer cop hi vàrem anar en barco però avui no ens hem pogut estalviar les empinades i claustrofòbiques escales que passen per entre les pedres del penyassegat.
Un cop més ens hem tornat a entusiasmar amb la fauna marina i seguint una tortuga hem perdut la noció del temps i les distàncies. Així que quan hem volgut tornar a la platja la marea havia pujat moltíssim i es formaven unes onades ben considerables. Doncs bé en una d’aquestes onades, ha passat l’inevitable: he perdut la màscara de snorkelling! Amb lo bé que haviem negociat el lloguer per tres dies, la broma ens anava a sortir cara, grrrr...
Era pràcticament impossible trobar-les ja que les onades trencaven molt a prop de la platja i removien molta sorra però un noi ens ha dit que quan la marea baixés ens apareixerien allà al davant. Així que hem recuperat forces dinant uns entrepans que portàvem i després ens hem passat les dues hores següents intentant trobar-les. Quan ja estavem a punt de donar-les per perdudes, una parelleta que passejava per la vora se les ha trobades sota el peu. Quina sort! L’espera ha tingut la seva recompensa!!!
Pues yo prefiero la 2 a la uno...
ResponEliminaBueno, me da igual... con tal de estar en la playa me quedo con la que sea..
Dani que haces ahí metido en el agujero ese?
¡¡¡¡¡Es la vuelta por las mejores playas del mundo!!!
ResponEliminaLo del tunel bajo tierra: ¿es la manera de llegar a las playas- si no es por barco?
Petonets!!