La nit del… ratolí! Maldito roedor!!! Aquesta nit estàvem dormint tant tranquils al bure del Sunset Waya (tercera illa de les Yasawas) quan de sobte sentim com unes carreres sobre els nostres caps i uns crits que et posaven la pell de gallina. Al principi no teniem ni idea que era i la veritat és que jo estava que no m’atrevia a sortir del llit no fós cas que la bestiola m’ataqués.
Amb el temps els crits han parat però hem començat a sentir unes passes sobre el terra de ceràmica. I vinga apuntar amb les llanternes a veure què era i no trobàvem res... fins que l’hem vist: un ratolí tot rodonet corretejant pel terra.
De mono res, el condemnat! Quan el Dani m’ha convençut per a que em tornés a dormir un altre soroll m’ha despertat: teniem el ratolí al llit del costat... I apa a tornar a apuntar amb la llanterna però com que teniem la mosquitera posada doncs semblava més la peli del Sexto Sentido que res.
Al final l’he vist: estava entre la roba que haviem esparcit sobre el llit del costat i es passejava entre les motxilles tant panxo. I jo vinga a cridar un altre cop i el Dani que em deia que tornés a dormir que havia vist una ombra i no era res... Fins que veig unes coses negres sobre el llit que no hi eren quan ens n’haviem anat a dormir; les probes del delicte: s’havia menjat alguna cosa i havia deixat algún regalet extra.
Així que a guardar-ho tot a les motxilles ben tancat i a posar-nos la mosquitera com a mesura de seguretat per a que no entrés al nostre llit (tot això sense llum perquè l’illa només en té de 18 a 22h).
Pel matí obrim la porta i teniem un gat esperant amb una cara que ho deia tot. Ara sabem a què venien els crits... En quant al botí del ratolí: un caramel que hi havia dins la bossa de mà del Dani. Ara, la bossa estava tancada així que el molt bèstia l’ha rosegada i ens hi ha deixat uns bons forats!!! Bufff! Maldito roedor esperem que se t’atraganti el nylon de la motxilla!!!
Bé, ratolins a part l’illa de Waya és molt maca i el lloc on ens trobem té un banc de sorra just al davant que et permet caminar fins a l’illa veïna quan la marea està baixa i triar a quina de les múltiples platges et vols banyar. Per cert, per arribar-hi ens ha tocat mala mar i el catamarà donava més bots que un cangur. No si al final lo del nom d’Island Hopping (saltar d’illa en illa) que diuen aquí estarà ben trobat...
Amb el temps els crits han parat però hem començat a sentir unes passes sobre el terra de ceràmica. I vinga apuntar amb les llanternes a veure què era i no trobàvem res... fins que l’hem vist: un ratolí tot rodonet corretejant pel terra.
De mono res, el condemnat! Quan el Dani m’ha convençut per a que em tornés a dormir un altre soroll m’ha despertat: teniem el ratolí al llit del costat... I apa a tornar a apuntar amb la llanterna però com que teniem la mosquitera posada doncs semblava més la peli del Sexto Sentido que res.
Al final l’he vist: estava entre la roba que haviem esparcit sobre el llit del costat i es passejava entre les motxilles tant panxo. I jo vinga a cridar un altre cop i el Dani que em deia que tornés a dormir que havia vist una ombra i no era res... Fins que veig unes coses negres sobre el llit que no hi eren quan ens n’haviem anat a dormir; les probes del delicte: s’havia menjat alguna cosa i havia deixat algún regalet extra.
Així que a guardar-ho tot a les motxilles ben tancat i a posar-nos la mosquitera com a mesura de seguretat per a que no entrés al nostre llit (tot això sense llum perquè l’illa només en té de 18 a 22h).
Pel matí obrim la porta i teniem un gat esperant amb una cara que ho deia tot. Ara sabem a què venien els crits... En quant al botí del ratolí: un caramel que hi havia dins la bossa de mà del Dani. Ara, la bossa estava tancada així que el molt bèstia l’ha rosegada i ens hi ha deixat uns bons forats!!! Bufff! Maldito roedor esperem que se t’atraganti el nylon de la motxilla!!!
Bé, ratolins a part l’illa de Waya és molt maca i el lloc on ens trobem té un banc de sorra just al davant que et permet caminar fins a l’illa veïna quan la marea està baixa i triar a quina de les múltiples platges et vols banyar. Per cert, per arribar-hi ens ha tocat mala mar i el catamarà donava més bots que un cangur. No si al final lo del nom d’Island Hopping (saltar d’illa en illa) que diuen aquí estarà ben trobat...
Entrades
