Bueno, bueno, després de 10 hores d’espera sense sortir de l’aeroport de Delhi i de 4 hores més a l’aeroport de Londres per fi podem dir la mítica frase: JA SOM AQUÍ!
El trajecte, tot i les esperes inacabables, ha sigut ben plàcid (ni rastre de les turbulències del primer vol que vàrem agafar al començar l’aventura) i hem tingut sorpresa final: comité de benvinguda. Mira que arribàvem entre setmana a hores intempestives i tothom treballa però aquí els pares i germans s’ho han currat i han vingut com uns jefes a rebre’ns amb pancarta i tot.
Tot i que mai ho havia confessat, sempre m’havia fet il·lusió el tema pancarta però no m’hauria pas imaginat que un dia seriem nosaltres. En fi, que si ens veieu pel carrer no és cap al·lucinació: saludeu-nos!
En els propers dies penjarem un post de tancament com déu mana que ara toca veure a tothom!
El trajecte, tot i les esperes inacabables, ha sigut ben plàcid (ni rastre de les turbulències del primer vol que vàrem agafar al començar l’aventura) i hem tingut sorpresa final: comité de benvinguda. Mira que arribàvem entre setmana a hores intempestives i tothom treballa però aquí els pares i germans s’ho han currat i han vingut com uns jefes a rebre’ns amb pancarta i tot.
Tot i que mai ho havia confessat, sempre m’havia fet il·lusió el tema pancarta però no m’hauria pas imaginat que un dia seriem nosaltres. En fi, que si ens veieu pel carrer no és cap al·lucinació: saludeu-nos!
En els propers dies penjarem un post de tancament com déu mana que ara toca veure a tothom!
Entrades
