Fa dos anys vàrem anar de viatge a Nova Zelanda. Un païs tant allunyat difícilment es visita dos cops, així que quan vàrem marxar d’allí no vàrem trigar a dir la mítica frase: ”Mira-ho bé que no sabem quan hi tornarem”. Aquesta frase curiosament s’ha convertit en una espècie de talismà ja que cada cop que la diem acabem tornant al lloc on l’hem pronunciada en poc temps, per molt remot que sigui. Així que quan estem en un lloc que ens agrada molt, no triguem gaire en dir la frase “talismà” per a intentar garantir-nos la tornada.
Dit això, quan vàrem idear l’itinerari de la volta al món inicialment no vàrem preveure cap parada a Nova Zelanda però degut a les connexions dels vols ens sortia molt més econòmic fer escala a Auckland, així que cap a Auckland s’ha dit!
Aquest cop per això, hem tingut el “jet lag” al nostre favor i hem pogut recórrer la ciutat sense quedar-nos adormits a cada cantonada. A més ens hem allotjat en un tranquil hostel a l’agradable barri de Parnell (Lantana lodge) i hem vist la ciutat amb altres ulls.
Després de més de 5 mesos a Sudamèrica ens ha sobtat tornar-nos a topar amb frivolitats molt del “primer món”: com circuits urbans per a que el gos faci exercici, bars que anuncien mariscades per a augmentar el teu “Omega 3”, grups de gent que dónen “abraçades gratis” i el “French Market” on venen tot tipus de delicatessen que ens haviem oblidat que existien.
Ah! Per cert, portava molt de temps somniant en menjar una bona paella (culpa del Dani que cada cop que tenim gana no para de parlar de la paelleta de Creixell i les gambes del Xavi) i just al “French Market” de Parnell...bingo! Ens hem trobat una paradeta de paella gestionada per un noi de Perpinyà. Com hem disfrutat! No estava gens malament per ser una paella preparada a les Antípodes.
Entrades
