Amb una mica de recança finalment ens vàrem decidir a abandonar per uns dies la magnètica ciutat de Katmandú. No sabem què té aquesta ciutat però si no vas amb compte t’hi pots acabar passant més dies dels previstos així que ens vàrem mig obligar a agafar un bus cap a Bandipur.
Bandipur és un poblet que es troba a dalt d’una muntanya en la ruta cap a Pokhara. L’han acondicionat pel turisme recentment, així que està tot ben net i polit i hi trobes una alta concentració de “guesthouses” tot i ser minúscul. Al estar enlairat hem tingut vistes dels Himalayes que malgrat ser força lluny, al ser tant enormes sembla que els tinguis a tocar.
A Bandipur hem conegut a dues noies basques que m’han acabat de convèncer per a fer un trekking fins al “Santuari dels Annapurnes”. La veritat és que el Dani ja feia temps que tenia aquest trekking posat al cap. De fet, des que en Don Lucio (un gran viatger argentí que vàrem conèixer quan estàvem sitiats a Mendoza) ens va dir: “Si van a Nepal tienen que ir al Santuario de los Annapurnas. Es lo más bello que he visto en mi vida”. Jo pensava que es referia a un monestir, però no... volia dir l’amfiteatre de muntanyes que es forma al camp base dels Annapurnes.
Abans de conèixer a les basques, haig de confessar que no ho veia gaire clar... La guia posa que la ruta és de 10 a 13 dies i feia una mica de mandra. Però bé, entre que el Dani no para amb lo bonic que ha de ser el santuari, que les noies ens han dit que era “un trekking facilito que se puede hacer en 8 días” i que si vas al Nepal i no fas trekking sembla que no tinguis perdó m’he acabat animant i avui mateix hem contractat un guia-portejador a Pokhara.
Així que avui, a part de passejar pel casc antic de Pokhara i els voltants del llac (el segon més gran del païs) ens hem dedicat a menjar bé i a preparar-nos per l’excursió.
Ja us explicarem a la tornada, perquè estarem 8 dies sense cobertura, ni internet...
Bandipur és un poblet que es troba a dalt d’una muntanya en la ruta cap a Pokhara. L’han acondicionat pel turisme recentment, així que està tot ben net i polit i hi trobes una alta concentració de “guesthouses” tot i ser minúscul. Al estar enlairat hem tingut vistes dels Himalayes que malgrat ser força lluny, al ser tant enormes sembla que els tinguis a tocar.
A Bandipur hem conegut a dues noies basques que m’han acabat de convèncer per a fer un trekking fins al “Santuari dels Annapurnes”. La veritat és que el Dani ja feia temps que tenia aquest trekking posat al cap. De fet, des que en Don Lucio (un gran viatger argentí que vàrem conèixer quan estàvem sitiats a Mendoza) ens va dir: “Si van a Nepal tienen que ir al Santuario de los Annapurnas. Es lo más bello que he visto en mi vida”. Jo pensava que es referia a un monestir, però no... volia dir l’amfiteatre de muntanyes que es forma al camp base dels Annapurnes.
Abans de conèixer a les basques, haig de confessar que no ho veia gaire clar... La guia posa que la ruta és de 10 a 13 dies i feia una mica de mandra. Però bé, entre que el Dani no para amb lo bonic que ha de ser el santuari, que les noies ens han dit que era “un trekking facilito que se puede hacer en 8 días” i que si vas al Nepal i no fas trekking sembla que no tinguis perdó m’he acabat animant i avui mateix hem contractat un guia-portejador a Pokhara.
Així que avui, a part de passejar pel casc antic de Pokhara i els voltants del llac (el segon més gran del païs) ens hem dedicat a menjar bé i a preparar-nos per l’excursió.
Ja us explicarem a la tornada, perquè estarem 8 dies sense cobertura, ni internet...
Bandipur:
El llac de Pokhara:
Entrades
