Com hem comentat en el post anterior, els últims dies teniem una mica la sensació d’estar en una espècie de joc de l’oca dels pobles d’estiueig “IN” d’Argentina i Xile. De poble en poble i "tiro porque me toca".
La veritat és que tots són monos (la combinació poble+llac+volcà està molt bé), però teniem ganes de sortir de l’itinerari turístic i aquesta tranquil·litat l’hem trobat sens dubte a l’arxipèlag de Chiloé.
El creuament amb el ferry l’hem fet acompanyats d’unes foques i desde Chacao (la població on desembarques) que no ens ha abandonat la intensa olor a algues.
I és que a Chiloé una part molt important de la vida dels “chilotas” és el comerç d’algues (que venen als japonesos) i marisc (a part del cultiu de patates). Així que la primera nit, no hem tardat en anar a menjar una bona “paila marina” (una espècie de sarsuela) i uns locos (un mol•lusc que està prohibit però que es troba a cada cantonada).
Al dia següent com que no feia gaire bon temps, hem aprofitat per a visitar algunes de les 16 esglésies de fusta Patrimoni de la Humanitat que es troben disperses per l’arxipèlag. Aquestes esglésies són herència de l’evangelització que van efectuar els jesuïtes entre els segles XVIII i XIX a la població originària de chonos i huilliches.
Demà si fa bon temps, tornarem a visitar a uns amics molt simpàtics que us vàrem presentar en un post anterior...
La veritat és que tots són monos (la combinació poble+llac+volcà està molt bé), però teniem ganes de sortir de l’itinerari turístic i aquesta tranquil·litat l’hem trobat sens dubte a l’arxipèlag de Chiloé.
El creuament amb el ferry l’hem fet acompanyats d’unes foques i desde Chacao (la població on desembarques) que no ens ha abandonat la intensa olor a algues.
I és que a Chiloé una part molt important de la vida dels “chilotas” és el comerç d’algues (que venen als japonesos) i marisc (a part del cultiu de patates). Així que la primera nit, no hem tardat en anar a menjar una bona “paila marina” (una espècie de sarsuela) i uns locos (un mol•lusc que està prohibit però que es troba a cada cantonada).
Al dia següent com que no feia gaire bon temps, hem aprofitat per a visitar algunes de les 16 esglésies de fusta Patrimoni de la Humanitat que es troben disperses per l’arxipèlag. Aquestes esglésies són herència de l’evangelització que van efectuar els jesuïtes entre els segles XVIII i XIX a la població originària de chonos i huilliches.
Demà si fa bon temps, tornarem a visitar a uns amics molt simpàtics que us vàrem presentar en un post anterior...
Entrades
