Després d’un vol llarguíssim desde Barcelona seguit de més de 3 hores d’autobús hem decidit fer una petita escala tècnica d’una nit a Guangzhou (també coneguda com a Canton) abans d’agafar el tren nocturn cap a Guìlín.
Guangzhou és una ciutat de 10 milions d’habitants amb poques coses a destacar a part del mausoleu del rei Nanyue (una espècie de Señor de Sipán xino), l’enorme Chen Clan Ancestral Hall, un parell de bonics temples budistes i la possibilitat de degustar autèntica cuina cantonesa.
Com que veniem amb un bon coixí a l’estómac després dels bons tiberis que hem tingut per Barcelona ens hem llençat de cap a experimentar amb l’exòtica cuina local.
Cal dir que la nit d’arribada, tot i l’esgotament pel viatge vàrem triomfar. Per casualitat a poques passes de l’hotel vàrem trobar un restaurant on totes les taules tenien una vitroceràmica on tú mateix et cuinaves en un caldo escollit prèviament els aliments que volies: mandonguilles, fideus, verdures, “dumplings” (empanades xines),... Mmm boníssim!
Ara, avui a l’hora de dinar “la hemos liado parda” i en un altre restaurant a mi m’han portat unes boles de peix plenes d’espines i al Dani un “steamed chicken” bastant particular... Quan ja portava una estona menjant la poca carn que hi havia entre tant d’òs, va i li apareix mig cap de pollastre amb el seu bec, ull, cresta i cervell inclòs, ecs! Això no s’ho menja ni l’Ultimate Survivor.
Després d’aquest macabre descobriment se’ns han tret les ganes de seguir experimentant tant alegrement. Ara ens ho mirarem dos cops això de demanar “chicken” ja que sembla que el tema cuixa-pechuga no és tant habitual!
Guangzhou és una ciutat de 10 milions d’habitants amb poques coses a destacar a part del mausoleu del rei Nanyue (una espècie de Señor de Sipán xino), l’enorme Chen Clan Ancestral Hall, un parell de bonics temples budistes i la possibilitat de degustar autèntica cuina cantonesa.
Com que veniem amb un bon coixí a l’estómac després dels bons tiberis que hem tingut per Barcelona ens hem llençat de cap a experimentar amb l’exòtica cuina local.
Cal dir que la nit d’arribada, tot i l’esgotament pel viatge vàrem triomfar. Per casualitat a poques passes de l’hotel vàrem trobar un restaurant on totes les taules tenien una vitroceràmica on tú mateix et cuinaves en un caldo escollit prèviament els aliments que volies: mandonguilles, fideus, verdures, “dumplings” (empanades xines),... Mmm boníssim!
Ara, avui a l’hora de dinar “la hemos liado parda” i en un altre restaurant a mi m’han portat unes boles de peix plenes d’espines i al Dani un “steamed chicken” bastant particular... Quan ja portava una estona menjant la poca carn que hi havia entre tant d’òs, va i li apareix mig cap de pollastre amb el seu bec, ull, cresta i cervell inclòs, ecs! Això no s’ho menja ni l’Ultimate Survivor.
Després d’aquest macabre descobriment se’ns han tret les ganes de seguir experimentant tant alegrement. Ara ens ho mirarem dos cops això de demanar “chicken” ja que sembla que el tema cuixa-pechuga no és tant habitual!
PD1. El vagó del tren era una capsa de llumins amb tres lliteres per banda. Nosaltres ens hem agafat les de dalt de tot que tot i ser les que ténen menys espai estan més lluny de les sabates i els peus dels altres...
PD2. De gos, conscientment, encara no n’hem menjat...
Entrades
