Durant força temps es va tenir la creença que el Machu Picchu havia sigut la ciutat inka sagrada, caiguda en l’oblit i redescoberta per l’investigador americà Hiram Bingham.
Aquesta història no és del tot certa, perquè ni Machu Picchu va ser la ciutat de referència dels inques, ni era una “ciutat perduda” caiguda totalment en l’oblit, ni en Hiram Bingham en va ser l’autèntic descobridor...
De fet, Hiram Bingham va anar a explorar per la zona d’ “Aguas Calientes” perquè molts locals ja li havien indicat que per allí hi havia restes arqueològiques. De totes maneres, quan va arribar-hi, les families que hi habitàven i el van acollir li van dir que no tenien constància que hi hagués res semblant.
Res més lluny de la realitat ja que les families Aguilar i Lizárraga coneixien perfectament l’existència de les restes que feien servir com a camps de cultiu (aprofitant les terrasses que havien construit els inques desde feia generacions). Ara, qualsevol li deia la veritat a aquell gringo, no fós cas que es quedessin sense la seva font de subsistència!
Un dia, quan en Bingham ja estava a punt de marxar, es va trobar a prop del riu en Pablito Aguilar (el fill menor de la familia). Li va tornar a preguntar si coneixia algunes restes a lo que ell tot obedient va contestar que no. Però quan en Bingham li va ensenyar un caramel i li va tornar a fer la pregunta en Pablito va sucumbir i li va revel·lar el secret familiar.
És de suposar que a aquell caramel n’hi van seguir d’altres, ja que en Pablito en persona el va conduïr fins a les ruines i li va explicar fins i tot l’utilitat antiga d’alguns dels edificis que quedaven de peu.
Quan va tornar a casa el deurien ben atonyinar al pobre... Però la veritat és que gràcies a aquell “chivatazo” avui dia les families Aguilar i Lizárraga perceben el 1% dels ingressos per l’entrada al Machu Picchu (uns 330.000 USD anuals). Quantitat gens menyspreable tenint en compte el baix nivell de vida al Perú.
Així que podem dir que en Pablito va ben assegurar la vida dels seus descendents (ja que el govern peruà mantindrà aquesta condició sempre que hi hagi descendència).
Aquesta història no és del tot certa, perquè ni Machu Picchu va ser la ciutat de referència dels inques, ni era una “ciutat perduda” caiguda totalment en l’oblit, ni en Hiram Bingham en va ser l’autèntic descobridor...
De fet, Hiram Bingham va anar a explorar per la zona d’ “Aguas Calientes” perquè molts locals ja li havien indicat que per allí hi havia restes arqueològiques. De totes maneres, quan va arribar-hi, les families que hi habitàven i el van acollir li van dir que no tenien constància que hi hagués res semblant.
Res més lluny de la realitat ja que les families Aguilar i Lizárraga coneixien perfectament l’existència de les restes que feien servir com a camps de cultiu (aprofitant les terrasses que havien construit els inques desde feia generacions). Ara, qualsevol li deia la veritat a aquell gringo, no fós cas que es quedessin sense la seva font de subsistència!
Un dia, quan en Bingham ja estava a punt de marxar, es va trobar a prop del riu en Pablito Aguilar (el fill menor de la familia). Li va tornar a preguntar si coneixia algunes restes a lo que ell tot obedient va contestar que no. Però quan en Bingham li va ensenyar un caramel i li va tornar a fer la pregunta en Pablito va sucumbir i li va revel·lar el secret familiar.
És de suposar que a aquell caramel n’hi van seguir d’altres, ja que en Pablito en persona el va conduïr fins a les ruines i li va explicar fins i tot l’utilitat antiga d’alguns dels edificis que quedaven de peu.
Quan va tornar a casa el deurien ben atonyinar al pobre... Però la veritat és que gràcies a aquell “chivatazo” avui dia les families Aguilar i Lizárraga perceben el 1% dels ingressos per l’entrada al Machu Picchu (uns 330.000 USD anuals). Quantitat gens menyspreable tenint en compte el baix nivell de vida al Perú.
Així que podem dir que en Pablito va ben assegurar la vida dels seus descendents (ja que el govern peruà mantindrà aquesta condició sempre que hi hagi descendència).
Entrades
muy bonito
ResponEliminaalvaro
Ui, ui, ui, me huele que los guías están haciendo el agosto con vosotros explicando historietas...jeje
ResponEliminaHay una cosa que no entiendo, el trekking que estabais haciendo no era el del camino del Inca?? Porque ahora he visto que subisteis en tren a Aguas Calientes. O era otro trekking alternativo?
Ayer al final estuve con el Mandril un rato en el estadio, brutal!! El tío es el crack yendo a todas las zonas VIP y fiestas de los jugadores.jaja Ambientazo tremendo.
Piquembahuer
el 1 % .... wow !
ResponElimina