Els últims dos dies hem tingut força activitat física. Dimarts vàrem decidir anar al parc nacional... a peu. Ens feia massa ràbia gastar-nos un terç del pressupost diari en transport, així que vàrem esmorzar fort, ens vàrem preparar uns entrepans i cap al parc s’ha dit!
S’ha de reconèixer que és una bogeria perquè 8 kms de pujada es poden fer mooolt durs (i més si després arribes a un lloc on precisament vas a caminar...). Així que si algú vol estalviar-se els diners del bus, que comparteixi un taxi entre 4 que és la millor opció de llarg.
Per sort, quan portàvem un quart del camí, vàrem preguntar a una furgo si anàvem pel bon lloc i ens va apropar fins al tren del fin del mundo. Un cop al parc vam fer la “senda costanera”: un caminet de 3 hores vorejant les cristalines aigües de la bahia Lapataia i travessant un petit bosc d’estil patagònic (molt dens, ple de molses i líquens i amb un munt d’arbres trencats pel vent). Això sí, la tornada del parc la vàrem fer en cotxe amb una parella d’argentins molt amables.
Al dia següent vam intentar l’ascens al “Glaciar Martial”. Intent fallit perquè quan ja erem al final del telecadira es va posar a ploure de mala manera i vist que les cames tampoc ens acompanyàven massa (després de la mitja marató del dia anterior) ens ho vàrem deixar córrer: ja veurem geleres al Calafate!
En el post anterior comentàvem que de moment el que més ens havia agradat d‘Ushuaia ciutat era el nom. Bé doncs rectifiquem, ahir en vàrem descobrir una que ens ha entusiasmat: el Kaupé. Els meus pares ens han fet un dels millors regals al convidar-nos a sopar en aquest súper restaurant (això va fora de budget). Així que dimecres a la nit ens vàrem posar les botes com uns campions: vi, vieires, merluza negra a la manteca negra, parfait de xocolata amb dulce de leche i una crêpe de gelat i fruites. Simplement espectacular. Tothom que vagi a Ushuaia hauria de probar la merluza negra del Kaupé. Tot i que va ser escollit el millor restaurant d’argentina el 2005, comparat amb BCN tampoc és tant car: 45€ per barba amb vi, dos plats i postre.
S’ha de reconèixer que és una bogeria perquè 8 kms de pujada es poden fer mooolt durs (i més si després arribes a un lloc on precisament vas a caminar...). Així que si algú vol estalviar-se els diners del bus, que comparteixi un taxi entre 4 que és la millor opció de llarg.
Per sort, quan portàvem un quart del camí, vàrem preguntar a una furgo si anàvem pel bon lloc i ens va apropar fins al tren del fin del mundo. Un cop al parc vam fer la “senda costanera”: un caminet de 3 hores vorejant les cristalines aigües de la bahia Lapataia i travessant un petit bosc d’estil patagònic (molt dens, ple de molses i líquens i amb un munt d’arbres trencats pel vent). Això sí, la tornada del parc la vàrem fer en cotxe amb una parella d’argentins molt amables.
Al dia següent vam intentar l’ascens al “Glaciar Martial”. Intent fallit perquè quan ja erem al final del telecadira es va posar a ploure de mala manera i vist que les cames tampoc ens acompanyàven massa (després de la mitja marató del dia anterior) ens ho vàrem deixar córrer: ja veurem geleres al Calafate!
En el post anterior comentàvem que de moment el que més ens havia agradat d‘Ushuaia ciutat era el nom. Bé doncs rectifiquem, ahir en vàrem descobrir una que ens ha entusiasmat: el Kaupé. Els meus pares ens han fet un dels millors regals al convidar-nos a sopar en aquest súper restaurant (això va fora de budget). Així que dimecres a la nit ens vàrem posar les botes com uns campions: vi, vieires, merluza negra a la manteca negra, parfait de xocolata amb dulce de leche i una crêpe de gelat i fruites. Simplement espectacular. Tothom que vagi a Ushuaia hauria de probar la merluza negra del Kaupé. Tot i que va ser escollit el millor restaurant d’argentina el 2005, comparat amb BCN tampoc és tant car: 45€ per barba amb vi, dos plats i postre.
Entrades
