Portem dos dies a l’incomunicat poble de El Chaltén, la meca del trekking d’Argentina. Aquí no hi ha cobertura, la línia de telèfon es cau durant dies i internet va per satèl·lit (i costa el doble que a qualsevol altre lloc del païs) però això sí de caminets i muntanyes, tants com vulguis!
Estem envoltats d’escaladors i excursionistes (de totes les edats i nivells) de tot el món. El poblet només té 600 habitants però en els mesos d’estiu s’omple de fanàtics de la muntanya. De fet, hem tingut sort ja que la setmana que ve és La Fiesta Nacional del Trekking i no hauriem trobat pas allotjament. I és que és normal ja que les condicions meteorològiques aquí són duríssimes i o véns a l’estiu o el més probable és que et quedis sitiat per una de les freqüents tempestes de neu.
Després de 4 dies amb no gaire bon temps, teniem una mica de por que no puguessim fer res al Chaltén (a més només pots sortir d’aquí els dies imparells que és quan passa el bus). Però... bingo! Hem tingut sol i una visibilitat boníssima, així que el primer dia vam decidir fer LA excursió per excelència: la pujada a la Laguna de los Tres (a 1.200m) des d’on es té una vista inmillorable del cim dels cims argentins: el Fitz Roy (i dos cims més).
La primera part de l’excursió és més que assequible: 1 hora de pujada fins al mirador del Fitz Roy i 2 hores de “passeig” per les planúries i llacunes. Ara, la segona part.... Buff! Només són 500m però en puges 450 de cop! Una autèntica trenca-cames que se sol fer en 1 hora més. Un cop a dalt, no cal dir que se’t passen tots els mals i téns una pujada d’endorfines que ni te cuento. Després toca baixar i al final les cames que et van soles, però et sents un autèntic andinista, je, je (la nevada final quan baixàvem encara ho va fer més èpic).
El segon dia no podiem baixar el ritme, així que hem anat a la Laguna Torre des d’on es pot veure el cerro que porta el mateix nom. Afortunadament, aquesta excursió era bastant menys exigent que la de Laguna de los Tres i les cames l’han suportat prou bé (en el meu cas he necessitat l’ajuda d’un pal salvador). Al final hem fet l’anada en menys de 3 hores (la pujada era de només 1 hora i molt semblant a la del mirador del Fitz Roy). Llàstima que avui la visibilitat no era tant bona, així que per la tarda hem fet cap a l’alberg on ens hem cuinat un súper àpat (filet, pasta amb verdures i carn picada i fruita) i hem tingut temps per a preparar la nostra partida cap a Bariloche de demà. La ruta 40 ens espera!
Estem envoltats d’escaladors i excursionistes (de totes les edats i nivells) de tot el món. El poblet només té 600 habitants però en els mesos d’estiu s’omple de fanàtics de la muntanya. De fet, hem tingut sort ja que la setmana que ve és La Fiesta Nacional del Trekking i no hauriem trobat pas allotjament. I és que és normal ja que les condicions meteorològiques aquí són duríssimes i o véns a l’estiu o el més probable és que et quedis sitiat per una de les freqüents tempestes de neu.
Després de 4 dies amb no gaire bon temps, teniem una mica de por que no puguessim fer res al Chaltén (a més només pots sortir d’aquí els dies imparells que és quan passa el bus). Però... bingo! Hem tingut sol i una visibilitat boníssima, així que el primer dia vam decidir fer LA excursió per excelència: la pujada a la Laguna de los Tres (a 1.200m) des d’on es té una vista inmillorable del cim dels cims argentins: el Fitz Roy (i dos cims més).
La primera part de l’excursió és més que assequible: 1 hora de pujada fins al mirador del Fitz Roy i 2 hores de “passeig” per les planúries i llacunes. Ara, la segona part.... Buff! Només són 500m però en puges 450 de cop! Una autèntica trenca-cames que se sol fer en 1 hora més. Un cop a dalt, no cal dir que se’t passen tots els mals i téns una pujada d’endorfines que ni te cuento. Després toca baixar i al final les cames que et van soles, però et sents un autèntic andinista, je, je (la nevada final quan baixàvem encara ho va fer més èpic).
El segon dia no podiem baixar el ritme, així que hem anat a la Laguna Torre des d’on es pot veure el cerro que porta el mateix nom. Afortunadament, aquesta excursió era bastant menys exigent que la de Laguna de los Tres i les cames l’han suportat prou bé (en el meu cas he necessitat l’ajuda d’un pal salvador). Al final hem fet l’anada en menys de 3 hores (la pujada era de només 1 hora i molt semblant a la del mirador del Fitz Roy). Llàstima que avui la visibilitat no era tant bona, així que per la tarda hem fet cap a l’alberg on ens hem cuinat un súper àpat (filet, pasta amb verdures i carn picada i fruita) i hem tingut temps per a preparar la nostra partida cap a Bariloche de demà. La ruta 40 ens espera!
Entrades
