Els pingüins ataquen de nou!

Avui a primera hora hem anat a Puñihuil a visitar els nostres amics... els pingüins! Vist que va tenir tant d’èxit el post d’Ushuaia sobre els pingus, no podiem estar-nos a Chiloé a escassos kms d’una altra pingüinera sense fer-li una visita.

A més, a part de l’espècie de pingüí magallànic (que ja haviem vist) s’afegia la possibilitat d’observar el Humboldt (entre d’altres animals com cormorans, lludries marines i pelicans). Així que hem tornat a creuar un altre riuet amb el cotxe i aquí teniu les fotos de “Penguin 2: el retorn”.

Per la tarda, ja hem hagut d’anar enfilant cap a Bariloche i hem decidit passar per la ruta que voreja el volcà Osorno i creua un bosc selvàtic molt espès. La veritat és que impressiona força això de passar tant a prop d’un volcà i per una ruta molt poc transitada. Quan ja erem a pocs km d’arribar a Entrelagos (on hem passat la nit) hem tornat a presenciar una posta de sol espectacular.

Aquesta foto està especialment dedicada a tots els qui es preguntàven qui feia la roda a la ruta 40 (eh Maria?)

Tranquil·litat i bons aliments a Chiloé

Com hem comentat en el post anterior, els últims dies teniem una mica la sensació d’estar en una espècie de joc de l’oca dels pobles d’estiueig “IN” d’Argentina i Xile. De poble en poble i "tiro porque me toca".

La veritat és que tots són monos (la combinació poble+llac+volcà està molt bé), però teniem ganes de sortir de l’itinerari turístic i aquesta tranquil·litat l’hem trobat sens dubte a l’arxipèlag de Chiloé.

El creuament amb el ferry l’hem fet acompanyats d’unes foques i desde Chacao (la població on desembarques) que no ens ha abandonat la intensa olor a algues.

I és que a Chiloé una part molt important de la vida dels “chilotas” és el comerç d’algues (que venen als japonesos) i marisc (a part del cultiu de patates). Així que la primera nit, no hem tardat en anar a menjar una bona “paila marina” (una espècie de sarsuela) i uns locos (un mol•lusc que està prohibit però que es troba a cada cantonada).

Al dia següent com que no feia gaire bon temps, hem aprofitat per a visitar algunes de les 16 esglésies de fusta Patrimoni de la Humanitat que es troben disperses per l’arxipèlag. Aquestes esglésies són herència de l’evangelització que van efectuar els jesuïtes entre els segles XVIII i XIX a la població originària de chonos i huilliches.

Demà si fa bon temps, tornarem a visitar a uns amics molt simpàtics que us vàrem presentar en un post anterior...

Puerto Varas, otro balneario a orillas de un lago

Puerto Varas es otra pequeña localidad turística donde en verano se junta la gente bien de Santiago. Situada a orillas de lago Llanquihue ofrece unas inmejorables vistas del volcán Osorno y otros volcanes de la zona. Se parece mucho a Pucón o Villarrica aunque ofrece algunos atractivos adicionales a nivel arquitectónico con sus antiguas casas alemanas y su iglesia de madera.

Aunque Puerto Varas es bastante bonito empezamos a estar un poco cansados de estas localidades que giran tan en torno al turismo. Esperamos que en nuestro próximo destino, la Isla de Chiloé nos encontremos algo más diferente y auténtico.

Valdivia: ¡Cuidado con el lobo!

Continuamos nuestra ruta por Chile visitando la costera localidad de Valdivia a orillas del Pacífico. A pesar de ser un bastión de los españoles en tiempos de la colonización, Valdivia es hoy una ciudad sin muchos encantos; lo cual no es de extrañar. En 1960 la ciudad fue arrasada por el terremoto más fuerte registrado nunca en el mundo.

Para nosotros la principal atracción de Valdivia ha sido su mercado fluvial, una especie de lonja del pescado donde pescadores y pescaderos comercian bajo la atenta mirada de una brigada de limpieza muy especial. Una buena docena de enormes lobos marinos remontan cada día el río desde la cercana desembocadura situándose a escasos metros de las paradas. ¡Y es que cualquiera sale a pescar cuando cada día hay comida gratis! De hecho hasta hace pocos años campaban a sus anchas por el mercado pero tuvieron que poner unas vallas ya que estos animales pueden llegar a ser bastante agresivos si se les molesta.

En Chile, a diferencia de Argentina, el pescado y el marisco son una parte fundamental de la dieta. No tardaremos en probarlos.

¡¡¡Camarerooooo!!! ¡Una de merooooo! ¿Una de mero? Una de mero, dos de...

Entrando en tierra de volcanes

Tras nuestra visita a la turística localidad de San Martín de los Andes hemos continuado nuestra ruta hacia Chile cruzando la frontera por el parque nacional Lanín dominado por el volcán del mismo nombre de casi 4.000m de altura. La verdad es que no éramos conscientes de que íbamos a pasar tan cerca de dicho volcán. Sabíamos que íbamos a ver volcanes en Chile, la tierra de volcanes por excelencia, pero el Lanín está en Argentina y es impresionante. Está actualmente dormido y su cráter está cubierto por un enorme glaciar. Antes de cruzar la frontera aprovechamos para hacer un poco de pseudo-Dakar (aún reciente por estas tierras) por las carreteras de ripio y bañarnos en el lago Tromen de aguas cristalinas y algo más “cálidas” que las de los 7 lagos.

En Chile hay cerca de 3.000 volcanes, algunos extinguidos, otros durmientes (esperemos que no se despierte ninguno de los que estamos visitando estos días) y otros bien activos (unos 500), de hecho hace un par de semanas el Chaitén entró en erupción obligando a evacuar a 4.000 personas y dificultando el tráfico aéreo de la zona durante varios días.

Hemos pasado la noche en la turística localidad de Pucón desde la cual se tienen inmejorables vistas del volcán Villarrica (considerado uno de los 4 más activos de Sudamérica) mientras se toma el sol al borde del lago.

Es curioso, pero tanto en Chile como en Argentina el mar es bastante frío y bravo por lo que mucha gente opta por ir a las playas de lago. Con esto, una misma localidad puede ser estación de ski en invierno y balneario de playa en verano. El agua es cristalina pero bastante fría la verdad.

De Bariloche a San Martín de los Andes per la ruta dels 7 llacs

Si preguntes a qualsevol argentí, quin és el destí “pijo” per excel·lència dins del seu païs, no trigarà més de mig segon en respondre’t: este...Bariloche i la región de los siete lagos!

I és que aquí es respira abundància per tot arreu: xocolateries, botigues de roba d’hivern de la bona, bancs a cada cantonada, estacions d’esquí... En resum, una espècie d’Andorra que a l’hivern és LA destinació d’esquí i que a l’estiu continúa atraient a un munt de gent pels seus “cerros”, llacs, rutes de mountain bike i infinitat de trekkings.

Amb un panorama així, trobar alberg econòmic anava a ser complicat però ho hem aconseguit i a més amb nota! Us recomanem que si mai aneu en plan mochilero per la zona no us perdeu el hostel 1004. Es troba a la desena planta d’un dels edificis més alts de Bariloche just davant del llac, així que les vistes són genials. A més és molt acollidor i la seva zona “lounge-chill out” d’ambientació marroquí facilita molt les trobades amb gent. De fet allí vàrem conèixer a en Marçal, un escalador de Cardedeu que està fent un bon viatge desde Ushuaïa a la Quiaca. Esperem que et vagi molt bé per les parets xilenes!

Com que Bariloche és a tocar de la frontera amb Xile, hem decidit explorar no només la regió dels 7 llacs sino també la part xilena on ens han parlat molt bé dels volcans i l’illa de Chiloé. Així que hem llogat un cotxe (comença a fer-nos mal la butxaca) i cap a San Martín de los Andes (un poble al més pur estil Baqueira)! En resum, que l’últim dia ens l’hem passat banyant-nos en difrents llacs i recuperant la primera capa de moreno que haviem agafat a les platges d’Uruguay.

Aquestes són les vistes desde el Hostel 1004

Fent petar la xerrradeta amb en Marçal i la Martha

Roda-món als mitjans

Uns post enrera us vàrem comentar que ens havien fet una entrevista per a la ràdio local de la Paloma (Uruguay). En aquell moment us vàrem dir que no havia sigut la primera... Bé doncs ha arribat el moment de desvetllar el misteri!

El dia abans de marxar, el nou talent periodístic Lluís Capdevila ens va sotmetre a una bateria de preguntes. Cal dir que estàvem força nerviosos perquè no tots els dies t'entrevista un periodista de renom, però la veritat és que ha sapigut captar l'escència del que voliem dir a la perfecció.

Aquí teniu el resultat publicat a "La Contra del roda-món". En Lluís Capdevila és un col·laborador habitual d'aquest mitjà com podeu veure a l'encapçalament de l'entrevista (la maquetació torna a ser obra de la consagrada artista Esther).

Cliqueu a sobre de l'imatge per a veure l'entrevista ampliada.

Per cert, aprofitem per a adjuntar també l'entrevista radiofònica. Hem d'anar agafant fluïdesa, és clar...