Tornem a la carretera

Hola amics. Suposem que ja us heu adonat que portem uns dies una mica "out" del roda-món. Com alguns de vosaltres ja sabeu, malhauradament la meva àvia paterna va morir inesperadament el 5 de març. Per aquest motiu, vàrem tornar el mateix dia cap a Barcelona per a poder assistir a l'enterrament i fer costat al meu avi, al meu pare i a la resta de la familia.

Moltes gràcies a tots pels vostres múltiples missatges de suport la veritat és que ens han animat moltíssim. Ara ja tornem a estar en ruta amb tota la il·lusió d'abans i més. Una abraçada a tots i ens veiem pel roda-món.

Mendoza terra de vins

Després d’una nit dormint a l’autobús hem arribat a Mendoza, la capital de la principal regió vinícola argentina. Just ara estem en plena “Fiesta de la Vendimia” i la veritat és que hi ha força ambientillo. De fet dissabte vénen totes les “reines” de les diferents ciutats de la província i s’escollirà a la “Reina de la Vendimia” després d’un show més sonat que Miss Espanya amb coreografies i tot.

Pel matí hem fet un tomb per la ciutat no gaire maca però agradable (un terratrèmol es va carregar tota la ciutat antiga) i per la tarda hem anat a fer LA activitat turística per excel•lència: la ruta per les vinyes i bodegues en bicicleta.

Ens pensàvem que el tema seria força més bucòl•lic (pedalar entre camions per una carretera sense voral no entrava en els nostres plans) i ens hem sentit carn de lonely planet en tota regla! Mare meva! Quin poder que té aquesta guia, tu! Fa 4 anys a ningú se li acudia visitar les bodegues i menys fer el recorregut en bici. Però va arribar el guiri de turno que havia de “descobrir lo autèntic” va fer l’animalada i ho va publicar a la guia. Des d'aleshores que hi ha hagut una allau de turistes lonelyplaneteros (jovenets i no tant), les botigues de lloguer de bicicletes han començat a proliferar com bolets i les bodegues s’han afanyat a crear tours i degustacions (pagant). Potser que per a algú que no hagi vist una bodega en sa vida pot semblar-li “mono” però a nosaltres que tenim el Penedès, la Rioja i tantes terres de vins a tocar de casa ens ha semblat ben normalet i perillós el tema ciclista.

Sobretot, molt graciós veure com t’intenten vendre que un vi del 2004 és antiquíssim perquè l’ampolla té un munt de pols a sobre (els gringos demanen que no els hi netegin perquè creuen que bruta té més valor i si no porta etiqueta encara millor).

Els pingüins ataquen de nou!

Avui a primera hora hem anat a Puñihuil a visitar els nostres amics... els pingüins! Vist que va tenir tant d’èxit el post d’Ushuaia sobre els pingus, no podiem estar-nos a Chiloé a escassos kms d’una altra pingüinera sense fer-li una visita.

A més, a part de l’espècie de pingüí magallànic (que ja haviem vist) s’afegia la possibilitat d’observar el Humboldt (entre d’altres animals com cormorans, lludries marines i pelicans). Així que hem tornat a creuar un altre riuet amb el cotxe i aquí teniu les fotos de “Penguin 2: el retorn”.

Per la tarda, ja hem hagut d’anar enfilant cap a Bariloche i hem decidit passar per la ruta que voreja el volcà Osorno i creua un bosc selvàtic molt espès. La veritat és que impressiona força això de passar tant a prop d’un volcà i per una ruta molt poc transitada. Quan ja erem a pocs km d’arribar a Entrelagos (on hem passat la nit) hem tornat a presenciar una posta de sol espectacular.

Aquesta foto està especialment dedicada a tots els qui es preguntàven qui feia la roda a la ruta 40 (eh Maria?)

Tranquil·litat i bons aliments a Chiloé

Com hem comentat en el post anterior, els últims dies teniem una mica la sensació d’estar en una espècie de joc de l’oca dels pobles d’estiueig “IN” d’Argentina i Xile. De poble en poble i "tiro porque me toca".

La veritat és que tots són monos (la combinació poble+llac+volcà està molt bé), però teniem ganes de sortir de l’itinerari turístic i aquesta tranquil·litat l’hem trobat sens dubte a l’arxipèlag de Chiloé.

El creuament amb el ferry l’hem fet acompanyats d’unes foques i desde Chacao (la població on desembarques) que no ens ha abandonat la intensa olor a algues.

I és que a Chiloé una part molt important de la vida dels “chilotas” és el comerç d’algues (que venen als japonesos) i marisc (a part del cultiu de patates). Així que la primera nit, no hem tardat en anar a menjar una bona “paila marina” (una espècie de sarsuela) i uns locos (un mol•lusc que està prohibit però que es troba a cada cantonada).

Al dia següent com que no feia gaire bon temps, hem aprofitat per a visitar algunes de les 16 esglésies de fusta Patrimoni de la Humanitat que es troben disperses per l’arxipèlag. Aquestes esglésies són herència de l’evangelització que van efectuar els jesuïtes entre els segles XVIII i XIX a la població originària de chonos i huilliches.

Demà si fa bon temps, tornarem a visitar a uns amics molt simpàtics que us vàrem presentar en un post anterior...

Puerto Varas, otro balneario a orillas de un lago

Puerto Varas es otra pequeña localidad turística donde en verano se junta la gente bien de Santiago. Situada a orillas de lago Llanquihue ofrece unas inmejorables vistas del volcán Osorno y otros volcanes de la zona. Se parece mucho a Pucón o Villarrica aunque ofrece algunos atractivos adicionales a nivel arquitectónico con sus antiguas casas alemanas y su iglesia de madera.

Aunque Puerto Varas es bastante bonito empezamos a estar un poco cansados de estas localidades que giran tan en torno al turismo. Esperamos que en nuestro próximo destino, la Isla de Chiloé nos encontremos algo más diferente y auténtico.

Valdivia: ¡Cuidado con el lobo!

Continuamos nuestra ruta por Chile visitando la costera localidad de Valdivia a orillas del Pacífico. A pesar de ser un bastión de los españoles en tiempos de la colonización, Valdivia es hoy una ciudad sin muchos encantos; lo cual no es de extrañar. En 1960 la ciudad fue arrasada por el terremoto más fuerte registrado nunca en el mundo.

Para nosotros la principal atracción de Valdivia ha sido su mercado fluvial, una especie de lonja del pescado donde pescadores y pescaderos comercian bajo la atenta mirada de una brigada de limpieza muy especial. Una buena docena de enormes lobos marinos remontan cada día el río desde la cercana desembocadura situándose a escasos metros de las paradas. ¡Y es que cualquiera sale a pescar cuando cada día hay comida gratis! De hecho hasta hace pocos años campaban a sus anchas por el mercado pero tuvieron que poner unas vallas ya que estos animales pueden llegar a ser bastante agresivos si se les molesta.

En Chile, a diferencia de Argentina, el pescado y el marisco son una parte fundamental de la dieta. No tardaremos en probarlos.

¡¡¡Camarerooooo!!! ¡Una de merooooo! ¿Una de mero? Una de mero, dos de...

Entrando en tierra de volcanes

Tras nuestra visita a la turística localidad de San Martín de los Andes hemos continuado nuestra ruta hacia Chile cruzando la frontera por el parque nacional Lanín dominado por el volcán del mismo nombre de casi 4.000m de altura. La verdad es que no éramos conscientes de que íbamos a pasar tan cerca de dicho volcán. Sabíamos que íbamos a ver volcanes en Chile, la tierra de volcanes por excelencia, pero el Lanín está en Argentina y es impresionante. Está actualmente dormido y su cráter está cubierto por un enorme glaciar. Antes de cruzar la frontera aprovechamos para hacer un poco de pseudo-Dakar (aún reciente por estas tierras) por las carreteras de ripio y bañarnos en el lago Tromen de aguas cristalinas y algo más “cálidas” que las de los 7 lagos.

En Chile hay cerca de 3.000 volcanes, algunos extinguidos, otros durmientes (esperemos que no se despierte ninguno de los que estamos visitando estos días) y otros bien activos (unos 500), de hecho hace un par de semanas el Chaitén entró en erupción obligando a evacuar a 4.000 personas y dificultando el tráfico aéreo de la zona durante varios días.

Hemos pasado la noche en la turística localidad de Pucón desde la cual se tienen inmejorables vistas del volcán Villarrica (considerado uno de los 4 más activos de Sudamérica) mientras se toma el sol al borde del lago.

Es curioso, pero tanto en Chile como en Argentina el mar es bastante frío y bravo por lo que mucha gente opta por ir a las playas de lago. Con esto, una misma localidad puede ser estación de ski en invierno y balneario de playa en verano. El agua es cristalina pero bastante fría la verdad.