dissabte, 14 de març del 2009

De sol a sol en las cataratas de Iguazú

Hoy hemos hecho un intensivo del lado argentino de las cataratas de Iguazú (queríamos disfrutar al máximo de esta maravilla natural). Por la mañana hemos cogido uno de los primeros “colectivos” hacia el parque. Con esto hemos podido evitar las ordas de gente que se acumulan por las pasarelas a media mañana y disfrutar de las impresionantes cataratas en relativa soledad (bueno con la compañía de una familia de monos con bebé mono incluido).

También para evitar la gente, hemos hecho el recorrido al contrario de lo habitual realizando por la mañana los circuitos superior e inferior y dejando para la tarde el plato fuerte: la garganta del diablo.

Al medio día hemos hecho una excursión en barco para ver las cataratas desde el río y disfrutar de la perspectiva del lado brasileño. El barco te lleva debajo de algunas cascadas por lo que acabas completamente empapado (lo hemos agradecido porque a esa hora el calor empezaba a apretar). Después hemos cruzado a la isla San Martín dónde nos hemos pegado un baño de película con las cataratas como fondo: brutal.

Las cataratas son una auténtica maravilla de la naturaleza, con cientos de cascadas en medio de una exuberante selva. Además desde el lado Argentino estás literalmente encima de las cascadas por lo que puedes sentir el vapor, el ruido y toda la fuerza del agua. En la garganta del diablo parece que la cascada te vaya a engullir.

Al acabar todas las pasarelas nos hemos ido a hacer el sendero Macuco. A pesar que en teoría ya estaba cerrado (eran las 16h pasadas y cierra a las 15.30h) decidimos recorrerlo porque nos lo habían recomendado varias personas (además al final había una cascada con una piscina natural ideal para bañarse). La verdad es que el sendero no está mal pero la poza estaba un poco estancada así que hemos optado por pegarnos una ducha bajo la cascada que caía sobre las rocas (sin nadar en la poza).

Al final del día y con el parque ya cerrado hemos repetido algunas de las pasarelas para ver la puesta de sol. Ya no quedaba nadie pero está visto que el parque no descansa nunca; cuando se va la gente llegan los animales. Nos hemos encontrado con ratones, pájaros, monos y una manada de 7 u 8 coatíes bloqueando el paso. Nos tendríais que haber visto haciendo ruido y gesticulando para que se fueran de enmedio. Ha sido como en las pelis en las que los dos enemigos se observan esperando a ver quién es el primero que da un paso en falso.

Finalmente hemos llegado a la parada de bus justo a tiempo para coger el último colectivo de las 20h (el que viene a buscar a los guardaparques). Impagable la cara de los guardaparques cuando nos han visto aparecer a esa hora. Nos hemos inventado que veníamos del sendero Macuco porque se llegan a enterar que estábamos en las pasarelas y nos habría caído una bronca...

En este post hay extra de fotos porque nos ha costado muchísimo escoger, el paisaje era demasiado bonito...

dijous, 12 de març del 2009

Tornem a la carretera

Hola amics. Suposem que ja us heu adonat que portem uns dies una mica "out" del roda-món. Com alguns de vosaltres ja sabeu, malhauradament la meva àvia paterna va morir inesperadament el 5 de març. Per aquest motiu, vàrem tornar el mateix dia cap a Barcelona per a poder assistir a l'enterrament i fer costat al meu avi, al meu pare i a la resta de la familia.
Moltes gràcies a tots pels vostres múltiples missatges de suport la veritat és que ens han animat moltíssim. Ara ja tornem a estar en ruta amb tota la il·lusió d'abans i més. Una abraçada a tots i ens veiem pel roda-món.

dimecres, 4 de març del 2009

Mendoza terra de vins

Després d’una nit dormint a l’autobús hem arribat a Mendoza, la capital de la principal regió vinícola argentina. Just ara estem en plena “Fiesta de la Vendimia” i la veritat és que hi ha força ambientillo. De fet dissabte vénen totes les “reines” de les diferents ciutats de la província i s’escollirà a la “Reina de la Vendimia” després d’un show més sonat que Miss Espanya amb coreografies i tot.

Pel matí hem fet un tomb per la ciutat no gaire maca però agradable (un terratrèmol es va carregar tota la ciutat antiga) i per la tarda hem anat a fer LA activitat turística per excel•lència: la ruta per les vinyes i bodegues en bicicleta.

Ens pensàvem que el tema seria força més bucòl•lic (pedalar entre camions per una carretera sense voral no entrava en els nostres plans) i ens hem sentit carn de lonely planet en tota regla! Mare meva! Quin poder que té aquesta guia, tu! Fa 4 anys a ningú se li acudia visitar les bodegues i menys fer el recorregut en bici. Però va arribar el guiri de turno que havia de “descobrir lo autèntic” va fer l’animalada i ho va publicar a la guia. Des d'aleshores que hi ha hagut una allau de turistes lonelyplaneteros (jovenets i no tant), les botigues de lloguer de bicicletes han començat a proliferar com bolets i les bodegues s’han afanyat a crear tours i degustacions (pagant). Potser que per a algú que no hagi vist una bodega en sa vida pot semblar-li “mono” però a nosaltres que tenim el Penedès, la Rioja i tantes terres de vins a tocar de casa ens ha semblat ben normalet i perillós el tema ciclista.

Sobretot, molt graciós veure com t’intenten vendre que un vi del 2004 és antiquíssim perquè l’ampolla té un munt de pols a sobre (els gringos demanen que no els hi netegin perquè creuen que bruta té més valor i si no porta etiqueta encara millor).

diumenge, 1 de març del 2009

Els pingüins ataquen de nou!

Avui a primera hora hem anat a Puñihuil a visitar els nostres amics... els pingüins! Vist que va tenir tant d’èxit el post d’Ushuaia sobre els pingus, no podiem estar-nos a Chiloé a escassos kms d’una altra pingüinera sense fer-li una visita.

A més, a part de l’espècie de pingüí magallànic (que ja haviem vist) s’afegia la possibilitat d’observar el Humboldt (entre d’altres animals com cormorans, lludries marines i pelicans). Així que hem tornat a creuar un altre riuet amb el cotxe i aquí teniu les fotos de “Penguin 2: el retorn”.

Per la tarda, ja hem hagut d’anar enfilant cap a Bariloche i hem decidit passar per la ruta que voreja el volcà Osorno i creua un bosc selvàtic molt espès. La veritat és que impressiona força això de passar tant a prop d’un volcà i per una ruta molt poc transitada. Quan ja erem a pocs km d’arribar a Entrelagos (on hem passat la nit) hem tornat a presenciar una posta de sol espectacular.

Aquesta foto està especialment dedicada a tots els qui es preguntàven qui feia la roda a la ruta 40 (eh Maria?)

dissabte, 28 de febrer del 2009

Tranquil·litat i bons aliments a Chiloé

Com hem comentat en el post anterior, els últims dies teniem una mica la sensació d’estar en una espècie de joc de l’oca dels pobles d’estiueig “IN” d’Argentina i Xile. De poble en poble i "tiro porque me toca".

La veritat és que tots són monos (la combinació poble+llac+volcà està molt bé), però teniem ganes de sortir de l’itinerari turístic i aquesta tranquil·litat l’hem trobat sens dubte a l’arxipèlag de Chiloé.

El creuament amb el ferry l’hem fet acompanyats d’unes foques i desde Chacao (la població on desembarques) que no ens ha abandonat la intensa olor a algues.

I és que a Chiloé una part molt important de la vida dels “chilotas” és el comerç d’algues (que venen als japonesos) i marisc (a part del cultiu de patates). Així que la primera nit, no hem tardat en anar a menjar una bona “paila marina” (una espècie de sarsuela) i uns locos (un mol•lusc que està prohibit però que es troba a cada cantonada).

Al dia següent com que no feia gaire bon temps, hem aprofitat per a visitar algunes de les 16 esglésies de fusta Patrimoni de la Humanitat que es troben disperses per l’arxipèlag. Aquestes esglésies són herència de l’evangelització que van efectuar els jesuïtes entre els segles XVIII i XIX a la població originària de chonos i huilliches.

Demà si fa bon temps, tornarem a visitar a uns amics molt simpàtics que us vàrem presentar en un post anterior...

divendres, 27 de febrer del 2009

Puerto Varas, otro balneario a orillas de un lago

Puerto Varas es otra pequeña localidad turística donde en verano se junta la gente bien de Santiago. Situada a orillas de lago Llanquihue ofrece unas inmejorables vistas del volcán Osorno y otros volcanes de la zona. Se parece mucho a Pucón o Villarrica aunque ofrece algunos atractivos adicionales a nivel arquitectónico con sus antiguas casas alemanas y su iglesia de madera.

Aunque Puerto Varas es bastante bonito empezamos a estar un poco cansados de estas localidades que giran tan en torno al turismo. Esperamos que en nuestro próximo destino, la Isla de Chiloé nos encontremos algo más diferente y auténtico.


dijous, 26 de febrer del 2009

Valdivia: ¡Cuidado con el lobo!

Continuamos nuestra ruta por Chile visitando la costera localidad de Valdivia a orillas del Pacífico. A pesar de ser un bastión de los españoles en tiempos de la colonización, Valdivia es hoy una ciudad sin muchos encantos; lo cual no es de extrañar. En 1960 la ciudad fue arrasada por el terremoto más fuerte registrado nunca en el mundo.

Para nosotros la principal atracción de Valdivia ha sido su mercado fluvial, una especie de lonja del pescado donde pescadores y pescaderos comercian bajo la atenta mirada de una brigada de limpieza muy especial. Una buena docena de enormes lobos marinos remontan cada día el río desde la cercana desembocadura situándose a escasos metros de las paradas. ¡Y es que cualquiera sale a pescar cuando cada día hay comida gratis! De hecho hasta hace pocos años campaban a sus anchas por el mercado pero tuvieron que poner unas vallas ya que estos animales pueden llegar a ser bastante agresivos si se les molesta.

En Chile, a diferencia de Argentina, el pescado y el marisco son una parte fundamental de la dieta. No tardaremos en probarlos.





¡¡¡Camarerooooo!!! ¡Una de merooooo! ¿Una de mero? Una de mero, dos de...