Arequipa: comencem a pujar!

Després d’una llarga nit d’autobús hem arribat a Arequipa, una bonica ciutat envoltada d’impressionants muntanyes i volcans (sobretot l’imponent Misti). Es nota que aquesta ciutat està a 2.300m sobre el nivell del mar perquè ja comença a fer fresca. De moment de “mal de altura” no en tenim, sembla que encara estem “baixets”, però no cantem victòria que mai se sap...

Arequipa té un casc antic molt bonic d’estil colonial herència espanyola (amb una enorme “Plaza de Armas”, un monestir que sembla una ciutat i desenes d’esglésies d’estil força barroc). Al ser la segona ciutat més gran del Perú també alberga museus interessants i molta “vidilla” amb carrers plens de botigues i restaurants.

Avui hem aprofitat per a donar un volt pel centre, visitar la mòmia “Juanita” al museu Santury (sembla que ens estiguem aficionant a això de les mòmies) i passejar-nos pels carrerons del monestir de Santa Catalina (on durant una època van viure-hi monges força peculiars amb els seus esclaus negres i tot).

Demà pel matí ens n’anem a fer una excursió per la Vall del Colca i passarem per punts tant alts com 4.900m. Ja us explicarem què tal portem el “soroche” o mal d’alçada...

Nazca: Líneas misteriosas en el desierto y momias milenarias

¡Ya estamos con Nacho! Tras dormir una noche en casa de su amigo en Lima nos dirigimos rápidamente hacia Nazca donde llegamos ayer justo a tiempo para ver el golazo de Iniesta.

Hoy hemos hecho el sobrevuelo de las misteriosas líneas de Nazca, unos inmensos dibujos que representan animales, plantas y perfectas figuras geométricas en medio del desierto.

Se sabe muy poco sobre cómo y para qué se dibujaron estas líneas con lo que todavía hoy constituyen un gran misterio arqueológico… ¿Son un calendario astronómico?, ¿Una ofrenda a los dioses? ¿Cómo pueden ser tan perfectos los dibujos si sólo pueden verse desde el aire? ¿Qué hace un astronauta dibujado en la ladera de una montaña? ¿Las habrán hecho los extraterrestres? ¡El de “Cuarto Milenio” se pondría las botas! Sobretodo porque el sonido de las avionetas se podría interpretar como unas misteriosas cacofonías venidas del “más allá” :)

Ahora en serio, lo que sí se sabe es que las dibujaron los Nazca, una cultura preincaica que habitó en esta zona costera del Perú y que además de las líneas dejaron muy finas cerámicas y miles de momias enterradas en el desierto.

El vuelo ha sido “movidito”. Nos hemos montado en una avionetilla de 5 plazas y hemos empezado a hacer fotos como si nada. Pero al cabo de medio minuto cuando ya han aparecido las líneas, el piloto nos las ha querido mostrar desde todos los ángulos con lo que el avión no paraba de dar vueltas sobre si mismo balanceándose de un lado a otro. Nacho y yo hemos acabado mareadísimos (es clave no desayunar). Suerte que Roser era capaz de pilotar y sacar las fotos a la vez :)…

Por la tarde nos hemos ido a ver las momias del cementerio de Chauchilla. Este cementerio ha sido totalmente saqueado pero las momias de más de 1.500 años de antigüedad están muy bien conservadas (parece que los huesos no interesan a los huaqueros). Es un poco macabro pero vale la pena la visita. Volviendo hemos parado en un taller de cerámica al estilo Nazca y a ver una representación de las técnicas de extracción de oro.

En unas horas cogeremos el bus nocturno hacia Arequipa.

Visita a les "Huacas del Sol y la Luna" i la "Señora de Cao"

Entre ahir i avui hem acabat de visitar totes les restes arqueològiques al voltant de la ciutat de Trujillo. Com que el dilluns els museus estan tancats vàrem aprofitar per a anar a veure les “huacas del Sol y la Luna”. Tot i que ja haviem vist piràmides d’aquesta època a Túcume i a Sipán aquestes dues huacas són de les més espectaculars i més ben conservades.

Impressiona veure com van arribar a construir unes estructures tant altes (quasi 40 metres) amb tant sols “adobe”. A la “Huaca del Sol” a més s’han conservat les colorides pintures murals (van quedar sepultades sota la sorra) i la cara nord no té desperdici. Aquestes huacas encara amaguen molts secrets ja que cada governant va aprofitar les construccions de l’anterior per a construir el seu temple (així que com més s’escavi més restes antigues es trobaran).

Avui hem vist la mòmia recent descoberta (2005) de la “Señora de Cao”. Hem estat de sort perquè just el mes passat van inaugurar el museu. El descobriment d’aquesta mòmia ha sigut tota una revel·lació ja que ha demostrat que en l’època dels mochicas una dona va arribar a ostentar el màxim poder: espiritual i polític. La tomba contenia quasi tanta riquesa com la del “Señor de Sipán” i a més ella porta un munt de tatuatges d’éssers sagrats (serps i aranyes) per tot el cos que encara es poden apreciar gràcies al bon estat de conservació. Val molt la pena visitar la huaca on es va trobar la tomba i el museu.

Ara ens n’anem pitant cap a Lima, que el Nacho ens espera allà!

Semblen dunes, però en realitat són forats fets pels huaqueros per a intentar descobrir més tresors

PD. Hem aconseguit tastar el deliciós ceviche de conchitas negras al restaurant “Conchitas Negras” de Trujillo (Av. del Arco cuadra 12). Molt recomanable!

Chan Chan y Huanchaco: Chimús y ceviche de pez espada

Desde Trujillo nos hemos ido a visitar las ruinas chimús de Chan Chan: la ciudad de adobe más grande del mundo antiguo. El tamaño del yacimiento es enorme pero queda muy poco en pie. Aún así vale la pena ver los relieves y diseños en los larguísimos muros.

Después de Chan Chan nos hemos ido a la playa de Huanchaco donde también se pueden ver caballitos de Totora (esta vez preparados para los turistas) y comer deliciosos ceviches. Nosotros hemos venido en busca del ceviche de conchitas negras (nos invitaban mis padres) por eso hemos ido al mejor restaurante del pueblo. La pena es que sólo tienen pescado del día y hoy había pez espada, así que el de conchitas negras tendrá que esperar… Sin embargo los del restaurante nos han dicho que hemos tenido suerte porque el pez espada es muy difícil de encontrar y la verdad es que estaba buenísimo.

Curiosidad: en esta zona se pueden ver ejemplares de "perros peruanos". No tienen pelo y su temperatura corporal es de unos 40ºC. Por eso desde la antigüedad se cree que tienen propiedades curativas y la gente los utiliza para artritis y otras enfermedades (ecs!)

Trágica llegada a Trujillo: ¡No hemos visto el 2-6!

La llegada a Trujillo fue “trágica”: habíamos planteado todo el día para llegar a tiempo a la ciudad para ver el Madrid-Barça pero me equivoqué con el horario, pensaba que era a las 22h y resultó que era a las 20h (hora española todo claro). Así que justo cuando estábamos llegando recibí el SMS del Barça ¡vaya mezcla de sentimientos, rabia por no haberlo visto y euforia por el resultado! Ahora cuando alguien pregunte dónde estábamos cuando el Barça le metió 6 al Madrid en el Bernabeu (porque esto es histórico) tendremos que decir en un autobús atravesando el desierto entre Chiclayo y Trujillo.

La ciudad de Trujillo es realmente bonita y es la base para visitar impresionantes ruinas Chimús y Mochicas.

Entre ayer y hoy nos hemos dedicado a pasear por la ciudad llena de casas y palacios coloniales de todos los colores. Al ser el primer domingo de mes había desfile militar en la Plaza de Armas así que hemos tenido animación especial con música y juegos callejeros toda la mañana.

PD. Trujillo se llama así por la ciudad extremeña del mismo nombre (puesto que muchos de los primeros habitantes de esta ciudad venían de ahí)

Caballitos de Totora

Avui hem anat als dos pobles costaners de Pimentel i Santa Rosa. Els pobles en sí no ténen gaire atractiu (Pimentel és un lloc d’estiueig i Santa Rosa és pobríssim) sino fós per les mil·lenàries embarcacions “caballitos de totora” que en aquesta regió encara s’utilitzen per a pescar. Sembla mentida que aconsegueixin navegar amb aquestes barques però hem vist a un pescador fer-ho i sortir-ne airós tot i que completament xop. Al migdia marxarem cap a Trujillo per a arribar a temps pel Madrid-Barça, quins nervis!

El descobriment de Sipán segons una ex-huaquera

Si ahir vàrem visitar el museu de les “Tumbas Reales de Sipán” avui tocava veure el lloc on van trobar el tresor: Huaca Rajada. Ahir ens preguntavem perquè havien construit el museu tant lluny del lloc on van trobar el tresor; doncs avui hem tingut la resposta...

Afortunadament hem decidit agafar una guia local per a que ens expliqués la història del lloc i ha resultat ser una “ex-huaquera” natural del poble de Sipán. Es veu que quan ella era petita van passar una època de gran pobresa. L’únic aliment que tenien era la canya de sucre i empesos per la necessitat tot el poble va començar a escavar en busca de tresors.
La familia Bernal van ser els primers a descobrir una tomba importantíssima i de la nit al dia es van fer rics venent-ho tot a col·leccionistes extrangers. Aquesta familia vigilava la “seva” parcel·la a tota hora i deixava que la resta del poble netegés les restes i venés la mica d’or que ells rebutjaven.

L’arqueòleg peruà Walter Alva, al veure que hi havia un tràfic internacional impressionant de peces valuosíssimes de la cultura mochica va decidir investigar-ne la procedència i va descobrir que venien de Sipán.

Així doncs va dirigir-se cap allà i va aconseguir amb l’ajuda de la policia aturar els saquejos i començar amb les excavacions oficials. L’operació policial més bèstia es va produir una matinada que van decidir incautar totes les peces que els Bernal guardaven a casa. El patriarca va decidir fugir, i en la fuga li van disparar a la cama i va morir dessagnat (no sense abans aconseguir amagar una part del tresor que encara no s’ha trobat).

No cal dir que el poble estava furiós amb els arqueòlegs. Els havien tret la seva font de subsistència i havien matat a un del poble. Ningú els va voler allotjar (només una familia que a canvi van aconseguir que el fill participés en les excavacions) i els van fer un mobbing impressionant. Per aquest motiu, en Walter Alva, ressentit amb el tractament que havien rebut i atemorit que assaltessin el museu va aconseguir que el museu es fés a Lambayeque enlloc de Sipán (condemnant un cop més al poble a no poder treure profit d’un tresor que creien seu).

Ara s’estan descobrint més tombes i s’ha decidit obrir un nou museu i laboratori just al costat de Huaca Rajada. A partir d’ara totes les peces que es trobin s’exhibiran allà. Aquesta decisió ha fet molt feliços a tots els habitants de Sipán que ténen grans esperances que els nous tresors per a descobrir superin als actuals. De fet si es considera que aquesta civilització va durar més de quatre segles, és d’esperar que es trobin molts més Senyors (ja que només se n’han trobat tres a Sipán).

Amb tot, el ressentiment amb Walter Alva continúa i ells segueixen considerant-se els autèntics descobridors. Per cert, la familia Bernal va malgastar tota la fortuna i ara tornen a ser igual de pobres que éren abans del descobriment.