Cuzco i el “Valle Sagrado”

Aquests últims dos dies els hem passat a la ciutat de Cuzco (o Cusco com li diuen aquí) visitant la ciutat, els voltants i preparant-nos per l’excursió de 5 dies per la coneguda ruta del “Salkantay”.

Avui de fet, hem tingut dia complet perquè després de visitar la zona del “Valle Sagrado” ens hem hagut d’afanyar a anar a comprar/llogar tot l’equipament necessari per l’excursió de demà.

Però anem per parts... La visita a el “Valle Sagrado de los Incas” ens ha servit per a començar a escalfar motors pel Machu Picchu. Hem visitat les ruines de la ciutat inca de Pisaq (construïda a dalt d’una muntanya i envoltada de terrasses de cultiu), el mercat d’aquesta població (on hem menjat unes empanades de “pizza andina” delicioses), el temple sagrat d’Ollantaytambo (també a sobre d’un turó) i la població de Chincheros (de renom gràcies als seus teixits).

La visita de totes aquestes coses ha sigut bastant a toc de pito. Hem contractat un tour per a tenir un guia i veure-ho tot en poc temps però ens ha sortit el tiro per la culata ja que ens ha tocat un grup de gent gran i nens que caminaven lentíssims però no es donaven per vençuts i ho volien veure tot (les esperes s’han fet eternes).

Nosaltres recomanariem a qui ho vulgui visitar de fer-ho per lliure i dedicar-li un parell de dies (que nosaltres no teniem).

Amb la broma hem acabat visitant Chincheros de nit i hem arribat a Cusco ben tard. Reventats hem anat al supermercat a comprar “provisions” ( = galetes i xocolatines) pel trekking i després hem anat a llogar el sac de dormir. Això ha sigut una altra odissea perquè a totes les botigues llogaven sacs “North Face” falsos que no escalfen res. Per a nosaltres era crític trobar sacs de plumes bons ja que la primera nit la passarem a sota d’una gelera a -8ºC.

Finalment hem trobat una botiga on ens llogaven un parell de sacs Nikko i Doite (les marques recomanades) però a 10 sols/dia. El de la botiga ens ha venut la moto que eren molt bons i per això haviem de pagar-los tant cars. Hem aconseguit que ens els deixés per 8 sols però encara ens faltava un sac i ens ha dit on podiem trobar-lo. Quan hem arribat a l’altre botiga ens deixaven el mateix sac per 5 sols!!! Quina cara de tontos que se’ns ha quedat! El de la botiga honrada ens ha dit que no entenia perquè l’altre ens havia donat aquell preu tant car i hem començat a muntar en col·lèra... Ja haviem pagat els sacs i era practicament impossible que ens tornés els diners, però amb tot hem decidit anar a la botiga i reclamar-li.

La meva indignació era tant gran que quan hem arribat a la botiga, abans que el Dani o el Nacho puguessin obrir boca li planto a l’home: “Hola amigo, tenemos un problema. Te has equivocado y nos debes 30 soles. Calculaste mal el precio de los sacos y no son 8 sino 5 soles/día”. Com que l’home tenia la botiga plena de guiris que li estaven a punt de comprar i m’ha vist la mirada assassina, ens ha tornat tots els diners sense rechistar i ens n’hem anat a l’altre botiga on hem llogat els sacs a bon preu.

Quin dia més cansat i demà ens llevem a les 04.00h per a agafar un bus cap a Mollepata (on començarem la caminata)...

El vuelo del cóndor sobre el Cañón del Colca

Esta mañana nos hemos levantado a las 4.30h para llegar a la Cruz del Cóndor, el punto más alto del cañón del Colca, a la hora en la que dichas aves emprenden el vuelo.

Desde Chivay hemos cogido una carretera de tierra que nos ha llevado por el lado sur del valle y el cañón. De camino hemos parado en diferentes pueblecitos muy pintorescos pero demasiado preparados para el turista. En este tour por primera vez en nuestro viaje nos hemos sentido “guiris, guiris”. Para que os hagáis una idea, al llegar a Yanque, uno de los pueblos más bonitos del valle, teníamos orquesta y bailes tradicionales en la plaza de armas, lo cual a las 6h de la mañana es cuanto menos antinatural.

Después de esto hemos continuado subiendo por la polvorienta carretera mientras a mano derecha se empezaban a abrir las espectaculares vistas del valle del Colca que la verdad es que es una pasada. Hemos hecho un par de paradas para hacer fotos y hemos seguido nuestro camino hacia la Cruz del Cóndor.

La Cruz del Cóndor es un lugar muy especial. Como hemos dicho es el punto más alto del cañón del Colca pero además los cóndores emprenden el vuelo justo en las paredes rocosas que hay debajo con lo que se pueden ver estas majestuosas aves volando a muy pocos metros. Nosotros nos hemos estado un buen rato contemplando el profundo cañón y los cóndores. Lástima que todos los tours desembarquen allí a la misma hora por lo que había muchos turistas rompiendo la tranquilidad del lugar. Después hemos tomado el camino de vuelta hacia Arequipa.

El cañón y el valle del Colca son sin duda unos de los lugares más bonitos de Perú y nos han gustado muchísimo pero la verdad es que es muy turístico, y eso que no estamos en temporada alta...

P.D: Durante muchos años el cañón del Colca se había considerado el más profundo del mundo. Sin embargo, en los últimos años se ha determinado que el cercano cañón del Cotohuasi es el más profundo (a pesar de lo que diga el Trivial).

En ruta cap a la Vall del Colca

Ja som a la Vall del Colca, concretament al poble de Chivay. Per a arribar-hi hem hagut de pujar i baixar muntanyes ben altes amb el bus però ha valgut la pena; quins paissatges més espectaculars i quantes llames, alpaques i vicunyes!

El punt més alt per on hem passat ha sigut el mirador dels volcans de 4.900m d’alçada: quasi res! Des d’allí es poden admirar 8 volcans de més de 6.000m. Quan hem baixat a estirar les cames, mal de cap no en teniem, però ens faltava l’alè cada cop que donàvem dues passes.

Per a evitar el “soroche” ens hem comprat una bossa de caramels i aigüa i la veritat és que ha funcionat bastant. També ha ajudat el mate de coca que ens hem près a meitat de camí. Eps! Que no cunda el pánico! Tot i que de la fulla de coca se n’extreu la cocaïna (després d’alteracions químiques); la fulla en sí, les infusions i els caramels que se’n fan no ténen cap tipus d’efecte narcòtic i aquí és lo més normal del món prendre’n com si fós te.

Un cop a Chivay (3.800m), el Dani i el Nacho han anat a veure el partit de futbol del València contra no sé qui i jo m’he quedat a l’hotel fent la migdiada. Després hem anat tots junts a les termes del poble però no ens hi hem quedat gaire estona (eren força cutres). Ara, la visita a les termes ha anat bé perquè així ens hem pogut dutxar amb aigüa ben calenteta (últimament no sé què passa però l’aigüa calenta dels hotels ens fa males jugades...).

Pròxima parada: la creu del cóndor!

Arequipa: comencem a pujar!

Després d’una llarga nit d’autobús hem arribat a Arequipa, una bonica ciutat envoltada d’impressionants muntanyes i volcans (sobretot l’imponent Misti). Es nota que aquesta ciutat està a 2.300m sobre el nivell del mar perquè ja comença a fer fresca. De moment de “mal de altura” no en tenim, sembla que encara estem “baixets”, però no cantem victòria que mai se sap...

Arequipa té un casc antic molt bonic d’estil colonial herència espanyola (amb una enorme “Plaza de Armas”, un monestir que sembla una ciutat i desenes d’esglésies d’estil força barroc). Al ser la segona ciutat més gran del Perú també alberga museus interessants i molta “vidilla” amb carrers plens de botigues i restaurants.

Avui hem aprofitat per a donar un volt pel centre, visitar la mòmia “Juanita” al museu Santury (sembla que ens estiguem aficionant a això de les mòmies) i passejar-nos pels carrerons del monestir de Santa Catalina (on durant una època van viure-hi monges força peculiars amb els seus esclaus negres i tot).

Demà pel matí ens n’anem a fer una excursió per la Vall del Colca i passarem per punts tant alts com 4.900m. Ja us explicarem què tal portem el “soroche” o mal d’alçada...

Nazca: Líneas misteriosas en el desierto y momias milenarias

¡Ya estamos con Nacho! Tras dormir una noche en casa de su amigo en Lima nos dirigimos rápidamente hacia Nazca donde llegamos ayer justo a tiempo para ver el golazo de Iniesta.

Hoy hemos hecho el sobrevuelo de las misteriosas líneas de Nazca, unos inmensos dibujos que representan animales, plantas y perfectas figuras geométricas en medio del desierto.

Se sabe muy poco sobre cómo y para qué se dibujaron estas líneas con lo que todavía hoy constituyen un gran misterio arqueológico… ¿Son un calendario astronómico?, ¿Una ofrenda a los dioses? ¿Cómo pueden ser tan perfectos los dibujos si sólo pueden verse desde el aire? ¿Qué hace un astronauta dibujado en la ladera de una montaña? ¿Las habrán hecho los extraterrestres? ¡El de “Cuarto Milenio” se pondría las botas! Sobretodo porque el sonido de las avionetas se podría interpretar como unas misteriosas cacofonías venidas del “más allá” :)

Ahora en serio, lo que sí se sabe es que las dibujaron los Nazca, una cultura preincaica que habitó en esta zona costera del Perú y que además de las líneas dejaron muy finas cerámicas y miles de momias enterradas en el desierto.

El vuelo ha sido “movidito”. Nos hemos montado en una avionetilla de 5 plazas y hemos empezado a hacer fotos como si nada. Pero al cabo de medio minuto cuando ya han aparecido las líneas, el piloto nos las ha querido mostrar desde todos los ángulos con lo que el avión no paraba de dar vueltas sobre si mismo balanceándose de un lado a otro. Nacho y yo hemos acabado mareadísimos (es clave no desayunar). Suerte que Roser era capaz de pilotar y sacar las fotos a la vez :)…

Por la tarde nos hemos ido a ver las momias del cementerio de Chauchilla. Este cementerio ha sido totalmente saqueado pero las momias de más de 1.500 años de antigüedad están muy bien conservadas (parece que los huesos no interesan a los huaqueros). Es un poco macabro pero vale la pena la visita. Volviendo hemos parado en un taller de cerámica al estilo Nazca y a ver una representación de las técnicas de extracción de oro.

En unas horas cogeremos el bus nocturno hacia Arequipa.

Visita a les "Huacas del Sol y la Luna" i la "Señora de Cao"

Entre ahir i avui hem acabat de visitar totes les restes arqueològiques al voltant de la ciutat de Trujillo. Com que el dilluns els museus estan tancats vàrem aprofitar per a anar a veure les “huacas del Sol y la Luna”. Tot i que ja haviem vist piràmides d’aquesta època a Túcume i a Sipán aquestes dues huacas són de les més espectaculars i més ben conservades.

Impressiona veure com van arribar a construir unes estructures tant altes (quasi 40 metres) amb tant sols “adobe”. A la “Huaca del Sol” a més s’han conservat les colorides pintures murals (van quedar sepultades sota la sorra) i la cara nord no té desperdici. Aquestes huacas encara amaguen molts secrets ja que cada governant va aprofitar les construccions de l’anterior per a construir el seu temple (així que com més s’escavi més restes antigues es trobaran).

Avui hem vist la mòmia recent descoberta (2005) de la “Señora de Cao”. Hem estat de sort perquè just el mes passat van inaugurar el museu. El descobriment d’aquesta mòmia ha sigut tota una revel·lació ja que ha demostrat que en l’època dels mochicas una dona va arribar a ostentar el màxim poder: espiritual i polític. La tomba contenia quasi tanta riquesa com la del “Señor de Sipán” i a més ella porta un munt de tatuatges d’éssers sagrats (serps i aranyes) per tot el cos que encara es poden apreciar gràcies al bon estat de conservació. Val molt la pena visitar la huaca on es va trobar la tomba i el museu.

Ara ens n’anem pitant cap a Lima, que el Nacho ens espera allà!

Semblen dunes, però en realitat són forats fets pels huaqueros per a intentar descobrir més tresors

PD. Hem aconseguit tastar el deliciós ceviche de conchitas negras al restaurant “Conchitas Negras” de Trujillo (Av. del Arco cuadra 12). Molt recomanable!