Geysers i més volcans

Hem sobreviscut! Aquest matí al llevar-nos a les 05:30h estavem a -22ºC així que hem passat una nit ben fresqueta. Tot i que dormint amb tota la roba, guants, gorro i amb una ampolla d’aigüa calenta dins del sac no ens n’hem ni adonat :)

Després d’esmorzar (i congelar-nos les mans al treure’ns els guants) hem fet cap als geysers on hem vist sortir el sol. Més tard tocava pegar-se un banyet a les aigües termals però la veritat és que no ens ha vingut gaire de gust amb el fred que feia.

Amb tot, els paissatges continuaven essent magnífics i no han parat de millorar: volcans, més llacunes, el desert “Salvador Dalí” i finalment la llacuna verda amb vistes sobre el volcà Licancabur on ens hem acomiadat d’alguns dels nostres companys de viatge (Ran-Sam-Gram) que no seguien fins a San Pedro de Atacama.

Han sigut tres dies de ruta inoblidables per uns dels paratges més bonics que hem vist mai. Al anar en 4x4 ens paràvem on voliem i tot i que els allotjaments eren 0 confort i el clima tant extrem era durillo encara ho ha fet tot més èpic. Sens dubte aquesta ruta és un dels plats forts d’aquest continent tot i que encara és força desconeguda.

Paissatges dignes del Dakar. A veure si la propera edició passa per Bolivia!

Vistes del volcà Licancabur (5.995m) desde la Laguna Verde

Amb els nostres companys de viatge: Ran (israelita), Sam (anglès), "Gram" (Graham, anglès) i Agustín (amic de Santander amb el que hem viatjat desde Potosí)

El desert de Siloli i les llacunes altiplàniques

Avui els paissatges han canviat completament però no per això han deixat de ser menys impressionants. Hem atravessat el desert de Siloli, hem vist volcans, restes de lava, arbres “petrificats” i llacunes gelades envoltades de borax que canvien de color segons com els hi toqui el sol.

En quant a la fauna no hem parat de creuar-nos amb vicunyes, llames, vizcachas (uns conills-esquirol) i fins i tot flamencs rosats. Sembla mentida que hi pugui haver vida en un lloc tant inhòspit i dur!

Avui sembla ser que dormirem a -20ºC en una espècie de refugi a 4.200m sense calefacció, ni llar de foc que només té electricitat dues hores. Buff! Ja us explicarem què tal demà...

Asseguts sobre lava seca mirant un dels múltiples volcans que ens trobarem pel camí (aquest d'aquí fumeja pel cantó xilè)

Aquesta llacuna està força gelada però el blanc del voltant és borax, no gel

El famós arbre "petrificat"

Salar de Uyuni: un lloc màgic!

Es veu que en Neil Armstrong quan desde la Lluna va observar la Terra va veure un lloc especial que reflexava la llum del sol que li va cridar molt l’atenció. Era el salar de Uyuni, i es va dir que quan tornés aniria a conèixer en persona aquest lloc tant singular i així ho va fer.

Nosaltres tampoc hem volgut perdre’ns-ho així que ens hem embarcat en un tour de 3 dies en 4x4 que ens ha de portar des del poble d’Uyuni fins a San Pedro de Atacama (Xile) passant per paratges espectaculars.

Avui hem començat forts ja que hem visitat el cementiri de trens, el poble desèrtic de Colchani, “El Salar”, la isla del pescado (dins del Salar) i una gruta i un mirador a les afores del Salar.

Simplement brutal! Es fa molt difícil descriure aquesta inmensitat blanca, com es reflexa la llum sobre els milions d’hexagons de sal i la sensació de trobar-se en el no-res. Aquest lloc és únic i sens dubte una de les meravelles naturals del món.

Hem perdut la noció del temps fent fotos divertides (es confón la perspectiva entre tant de blanc) i hem acabat el dia jugant al “Yaniv” (un joc de cartes israelita) amb els nostres companys de cotxe en un hostal de sal. La nit es presenta freda (no hi ha ni calefacció ni electricitat) però de moment l’excursió compensa totes les petites incomoditats.

Aquestes fotos són de la Isla del Pescado un dels llocs més surrealistes on hem estat mai.
Es tracta d'una illa de coral fossilitzat amb cactus de 12 metres enmig d'un mar de sal.

Un homenatge al triplet del Barça i un nou repte pel "Mago Pelotas"

Vale un Potosí

A lo largo de nuestro viaje estamos recorriendo algunos lugares que son una visita al pasado. Potosí es sin duda uno de ellos. Por desgracia su historia es una historia que se repite y que ayuda a entender mejor la situación de América Latina. Una historia de riquezas naturales, esplendor, colonialismo, despilfarro, decadencia y miseria.

Pasó en Ouro Preto con el oro, en Salvador con el azúcar, en la Amazonía con el Caucho en Lima con los nitratos y en Potosí fue el turno de la plata.

Se dice que de las entrañas del Cerro Rico se extrajo tanta plata como para construir un puente entre la colonia y España pero también que este cerro devoró en poco más de 3 siglos la vida de más de 8 millones de indios.

Hoy Potosí sigue siendo una ciudad minera y de hecho una de las actividades turísticas por excelencia es la visita a las minas con todas sus supersticiones y rituales. En esta época del año los mineros ofrecen el sacrificio de la llama al Tío, el dios de las minas (o más bien el diablo).

Nosotros al final no hemos ido a las minas porque nos daba un poco de angustia y nos hemos dedicado a pasear por el pueblo y a visitar la Casa de la Moneda. Aquí se acuñaban monedas de plata para medio mundo. Increíblemente, hoy ninguna moneda o billete de Bolivia se acuñan o imprimen en Bolivia... No hay tecnología.

Otra vista del omnipresente Cerro Rico (que dicen que está más agujereado que un queso Gruyère y que cualquier día con un terremoto se desmorona entero)

El mercado de Tarabuco

Todos los domingos en la localidad de Tarabuco, a una hora y media de Sucre, tiene lugar un mercado que vale la pena visitar. De hecho nosotros hemos prolongado nuestra estancia en ciudad blanca para irnos hasta allí.

La gente de los pueblos de las montañas bajan a Tarabuco con sus vestimentas tradicionales para intercambiar sus mercancías, fruta, patatas, hojas de coca, artesanías y de todo en general.

Lo más interesante son los originales vestidos y sombreros de la gente. Aunque parezca increíble algunos de los lugareños siguen llevando sombreros metálicos muy parecidos a los cascos que llevaban los soldados realistas españoles. La mayoría de mujeres suele optar por unos coloridos sombreros de copa con lentejuelas y adornos florales.

Al principio la verdad es que ibamos con pocas expectativas de ver algo auténtico. Nos pensábamos que iba a ser una turistada y que después de cada foto vendría el “págame” pero nada de eso, más bien todo lo contrario, la gente se escondía de las fotos. Por cierto la lengua franca del mercado era el Quechua y mucha gente no hablaba ni una palabra de castellano.

Dos hombres con un sombrero tipo casco de los soldados de la Corona española

Otro tipo de casco metálico más estilo "minero"

Un puesto de venta de coca

De vuelta a casa, todos en un camión

Excursió al cràter de Maragua i a les petjades de dinossaures

A una hora i mitja de Sucre es troba un paissatge singular: la zona del cràter de Maragua. Aquest cràter es va formar per l’impacte d’un meteorit així que hi ha roques desperdigades per tot arreu i es poden veure parets verticals amb els diferents estrats de la roca ben marcats envoltades de sorra de tots els colors (fins i tot lilosa).

A aquesta zona només s’hi pot accedir en 4x4 durant les èpoques seques així que hem hagut de contractar un tour que ens ha inclòs la baixada en bicicleta desde la muntanya fins a la vall i la caminada de 4 hores pel cràter fins a una zona on es poden veure perfectament fossilitzades les petjades de diferents dinossaures!

Ens ho hem passat molt bé perquè aquesta zona és ben inhòspita i estàvem sols amb només el conductor, el guia i l’Alex un noi anglès del que ens hem fet amics. Recomanem aquesta excursió a tothom que passi per Sucre i tingui temps. La pujada inicial d’una hora és cansada però els paissatges valen molt la pena.