Las Whitsundays: un pequeño paraíso a la australiana

Las Whitsundays son más de 70 pequeñas islas de aguas cristalinas y arena blanca (a pocos quilómetros de la costa australiana) que se sitúan en el top de los destinos vacacionales favoritos de los “aussies”. Sólo hay 4 islas “habitadas” (con un resort) y el resto son casi todas parque nacional y no te puedes quedar a pasar la noche. Así pues, para llegar a ellas no tienes otra opción que coger un tour lo cual en este país es sinónimo de atraco a mano armada… Pero bueno después de tantos quilómetros no podemos no visitar uno de los sitios más interesantes así que hemos pasado por el aro.

Al final hemos optado por una excursión en lancha rápida (muy rápida…) que nos ha llevado al mirador de la Whitehaven Beach; la playa más conocida. Después hemos comido en una playa preciosa que estaba llena de rayas y de vuelta hemos parado a hacer snorkelling.

Quizás esto último ha sido lo más impresionante. Los corales eran de los más bonitos y diversos que hemos visto pero sobretodo lo que más nos ha impactado ha sido el tamaño de los peces. Había algunos que eran más grandes que nosotros (no exageramos) y aunque dos tenían cara de bobos había uno negro con cara de pocos amigos que asustaba bastante.

Seguimos nuestra ruta hacia el norte

Continuando nuestra ruta hacia Cairns hicimos noche en la tranquila localidad de Emu Park a dos pasos de una larguísima playa. Allí nos quedamos (legalmente) en el parking de un hostel donde pudimos disfrutar de una buena ducha caliente y de poder cocinar en una cocina normal y no en el fogón de la furgo (que además no para de apagarse).

Tras pasar el día en la playa y la piscina del hostel decidimos ponernos en ruta para pasar la noche en Mackay un ciudad sin mucho atractivo.

Hoy hemos hecho una agradable caminata por el Cape Hillsborough National Park y después hemos continuado hasta Airlie Beach una animada población que es la base para visitar las Whitsundays. Se agradece llegar a un sitio así porque los últimos sitios donde nos hemos quedado eran bastante aburridos.

Primera etapa completada: de Byron Bay a la Capricorn Coast passant per la Sunshine Coast

Després d’un dia de relax a la platja de Byron Bay amb caminata al far inclosa i windowshopping per les botigues surferes va arribar l’hora d’enfilar cap al nord.

En el nostre periple vàrem passar per la carretera que porta el nom d’un famós australià... No, no es tracta de la Nicole Kidman, ni la Kylie ni el Russell Crowe. Tots aquests no li arriben ni a la sola de la sabata al... “Caçador de Cocodrils”! Sí, sí la idea era anar al zoo del Steve Irwin però entre que vàrem arribar dues hores abans que tanquessin i vàrem veure que era una espècie de Disneyland vàrem preferir guardar-nos els 60 euros de les entrades per a una altra activitat (no es pot fer tot!).

La següent parada va ser el poble pijo de Noosa Heads on vàrem fer nit. Aquí el nostre nou (i temporal) estil de vida “hippie-cutre” ha tingut el seu primer xoc amb les autoritats locals quan el guàrdia municipal ens va despertar a les 7 del matí avisant-nos que no podiem dormir on ens haviem quedat i que a la propera ens posava una multa de 1.000$.

L’home va ser molt cordial i la multa només aplicaria en el cas que tornessim a acampar a la brava a la Sunshine Coast, però com que ja marxàvem de la zona,... cap problema!

El dia següent ens vàrem dirigir cap a la localitat de Harvey Bay. Aquí només hi vàrem passar un parell d’horetes a la platja ja que venint de Fiji i Cook trobàvem una mica excessiu agafar un tour carero a la Fraser Island del davant. Ens reservem per a les Whitsundays!

Així que en ruta cap a Bundaberg, una localitat sense gaire gràcia on abunden modernes destil·leries de ron. Com que tampoc ens va fer el pes, vinga a fer uns quilòmetres més cap a Bargara, on representa que hi havia dos llocs de snorkelling bastant guapos. Però ens semblava una localitat una mica avorrida per a passar-hi la nit així que vàrem tirar milles fins a Agnes Beach.

I per fi... Bingo! Aquí hem acampat al costat d’una platja ben maca i en un lloc permès per només 11$ (tranqui família; ja no som uns fora de la llei)!

PD. Atenció a les indicacions per a acampar a Agnes Beach: heu d’anar fins al vell museu d’Agnes Beach. Un cop passeu per davant, seguiu uns 200 metres més enllà i just passada la senyal de restricció de la velocitat a 80km/h veureu un camí de sorra a mà esquerra. El camping municipal és a final d’aquest camí!

Segon roadtrip per Austràlia: de Brisbane a Cairns

Avui comencem el nostre segon roadtrip per la costa est d’Austràlia. Tenim uns 1.700km per endavant que recorrerem en els propers 12 dies amb una nova campervan. Aquest cop és una mica més completa que la wicked (té nevera, llum i dos fogonets) però ens ha sortit molt bé de preu ja que aquesta ruta és força habitual i les companyies es barallen per a que els lloguis el vehicle.

El punt de partida ha sigut l’agradable ciutat de Brisbane. Som a ple hivern però fa més de 25ºC i hi ha un ambientillo molt estiuenc. De fet, es veu que ara és el millor moment per a recórrer tota la costa fins a Cairns (a l’estiu fa massa calor i és època de pluges).

Hem arribat en un dia festiu i la ciutat estava plena de gent passejant, crios jugant als parcs i gent banyant-se a les piscines. Com sabem lo de les piscines? Doncs passejant hem arribat a un parc municipal increible: “la platja”. Al costat del riu han muntat tot un tinglado de piscines amb sorra blanca, desenes de fonts i sortidors d’aigüa que són la del·lícia dels nens i dels no tant nens (i tot gratis). Tant de bo al parc del Fòrum fessin el mateix...

Com que tenim els dies comptats aquesta nit mateix ja hem anat a dormir a Byron Bay. La idea era quedar-nos a mig camí a la Gold Coast però quan hem vist els gratacels estil Benidorm hem decidit fugir d’allà i fer els quilòmetres que ens quedaven fins al paradís hippie-alternatiu de Byron Bay.

I hem fet bé! De moment Byron promet, és el primer poble que no té un McDonald’s a l’entrada, i això a Austràlia és tota una declaració d'intencions!

Uluru: It rocks!

Yeah! This Rock, rocks! (aquesta roca mola!). I és que en principi Uluru (també coneguda com a Ayers Rock) és “només” una pedra enmig del desert... Però quin pedruscot, mare meva!!!

Desde lluny sembla un turó d’argila rogenca però quan hi ets ben a prop t’adones que en realitat és tota una massa uniforme de pedra negra coberta per una capa vermellosa com a resultat de les tempestes de sorra del desert australià.

No és d’extranyar que sigui un lloc sagrat pels aborígens Anangu. Quan ets a la base t’impressiona moltíssim! Aquelles parets altíssimes arrodonides per l’erosió dels forts vents, les gradacions de color causades pel pas de la pluja, els talls sobtats que s’obren com a ferides dins la roca,...

Hi ha moments en els que sembla que la massa t’hagi d’engolir. Nosaltres hem donat la volta a la roca caminant (3 hores) i no hem parat de meravellar-nos amb totes les sorpreses que ens oferia. Sembla mentida que una pedra pugui arribar a ser tant bonica (no siguent un diamant clar, je, je).

Com tots els guiris ens hem quedat a veure la posta i la sortida del sol. És cert que canvia de color, però aquí sí que hi ha una mica més de pà que formatge perquè qualsevol objecte ho fa.

A uns 50km de l’Uluru es troben unes altres formacions interessants també sagrades i vermelles: Kata Tjuta (o els Mount Olgas). Aquest cop no són roca pura sino que es composen de conglomerat i fins i tot hi creix una mica de vegetació a sobre.

Després d’aquesta visita, podem dir que aquests dos llocs són parada obligada per a tothom que visiti Austràlia i si es poden fer en caravana millor que millor. Nosaltres ens ho hem passat genial acampant en solitari en el desert, a més les temperatures ens han respectat força (30ºC al migdia i 3ºC a la matinada).

Roadtrip per l’Outback: primera etapa West MacDonnell Ranges i Kings Canyon

Què car és tot! Aquesta ha sigut la frase des que hem arribat a Alice Springs. I és que només baixar-te de l’avió has d’agafar sí o sí un shuttle abusiu per a que et porti al poble (a escassos quilòmetres), t’intenten vendre tot tipus de tours (a preus exorbitants) per a anar a l’Uluru i no paren de dir-te que t’afanyis a reservar-los perquè està tot ple.

Per sort, anàvem amb la idea ben fixa de llogar una caravana i no hem cedit a la pressió dels comerciants de les agències que els molt troleros deien que ens sortiria més a compte fer un tour. I al final... ho hem aconseguit: tenim la nostra “wicked”! És cert que llogar una campervan al mig de l’Outback en temporada alta no és fàcil i surt molt més car que llogar-la a qualsevol altre lloc d’Australia però no hi ha color entre anar en un bus que para a 4 llocs comptats amb 50 guiris més o anar al teu aire (a més pagant molt menys).

La nostra van es mereixeria un post a part... Més que una campervan és una “fragoneta” en tota regla com les que fan servir els repartidors. Una ford (if you can’t afford a car buy a ford) de l’any de la quica coberta amb un súper graffitti i tunejada per a que al darrera s’hi pugui dormir. Evidentment, cuina ni somniar-ho, així que ens contentem amb el fugonet de gas que porta incorporat per a cuinar a fora.

Ahir ens la vàren entregar pel matí i després de comprar provisions per a 5 dies vàrem decidir anar al parc nacional de les West MacDonnell Ranges, un lloc important pels aborígens on s’alternen gorgs d’aigüa, turonets rogencs i petits canyons de color ocre.

Avui hem anat més lluny i hem recorregut uns 470km fins al Kings Canyon: un canyó rogenc envoltat d’arbres i ben allunyat de tot. La “fragoneta” ens ha donat el primer “susto” deixant-nos sense bateria a la primera de canvi.

Inicialment una parella de francesos ens ha ajudat a empènyer-la per a intentar engegar-la en segona, però no ha funcionat (potser ha influït que amb els nervis del moment m’he oblidat de treure el peu de l’embrague, ups!). Per sort, hem aconseguit arrencar-la abans que es fés fosc amb l’ajuda d’una família (de francesos un altre cop) connectant la nostra bateria a la del seu 4x4. La “frago” venia amb els cables (molt sospitós)...

Buff! Esperem que ens aguanti la resta de dies i no ens quedem tirats al mig del desert...

En Melbourne sí que es invierno

Existe una gran rivalidad entre las dos grandes ciudades australianas, Sydney y Melbourne. De hecho muchos de los “aussies” que hemos conocido durante nuestro viaje nos habían comentado que preferían Melbourne.

Para nosotros no hay color, la verdad es que nos ha gustado mucho más Sydney. Melbourne está bien pero no es ni de cerca tan bonita y limpia como Sydney. Mientras Sydney está abierta al mar Melbourne le da totalmente la espalda, los edificios no son tan bonitos y sobretodo, mientras en Sydney disfrutamos de un clima primaveral en Melbourne hemos tenido frío y lluvia, un invierno de verdad.

Melbourne intenta compensar esta falta de atractivos con una intensa oferta cultural: museos, festivales de música y cine, galerías de arte... También hay muchos bares y restaurantes “modernillos”. Otra cosa que está muy bien es el servicio de bus y tranvía turístico gratuito que recorre todos los puntos de interés.

Nosotros nos lo hemos tomado con calma, y hemos aprovechado el mal tiempo para ir al cine (cosa que no habíamos hecho en más de 6 meses).

Mañana volamos a Alice Springs en medio del salvaje y remoto “Outback”. Ya tenemos ganas de ver la tierra roja (además volverá a ser verano…).