Barra de Valizas: "perrofláutico"(1) pero genial

El litoral de Uruguay al norte de Punta del Este (una especie de Cannes que reúne a la jet set suramericana) es un seguido de playas y pueblos costeros ("balnearios") que cubren cerca de 350km hasta la frontera con Brasil.

De todos los balnearios, nosotros decidimos establecernos en la Barra de Valizas porque sabíamos que había un hostel barato al lado de la playa. La verdad es que Valizas sorprende por su ambiente hippie y sus impresionantes playas y dunas. Además, nada más llegar nos dio la bienvenida con una puesta de sol de las que cortan la respiración.

Por la noche, sus calles de tierra iluminadas sólo con velas se llenan de gente tocando guitarras, tambores y haciendo espectáculos malabares. Los pocos bares y parrillas acogen cada noche pequeños conciertos de ska y reggae. Nosotros cenamos una hamburguesa a la parrilla escuchando el divertidísimo grupo local "TOMACKOOOO".

La verdad es que la atmósfera que se respira aquí és única. Seguro que nos quedaremos unos días más para explorar la zona...

(1) ¿Qué significa "perrofláutico"? Según la Real Academia Española de Dinky fan y "Willi", dícese de toda persona con rastas y un perro anexo. El término flauta se usa para designar cualquier tipo de instrumento sea o no de viento (guitarras, tambores e incluso saxofon)

Montevideo o la ciutat fantasma

Ens havien dit que Montevideo era una ciutat tranquil·la, però tant com per a que no hi hagi ni una ànima pel carrer...

Fins i tot hem preguntat què passava a un dels múltiples policies turístics que hi ha a cada una de les cantonades i ens ha contestat: “oi es sábado”. Ja, ¿¿¿i??? Doncs es veu que dissabtes i diumenges tanquen les botigues i a sobre ara per ells és com el nostre agost per la qual cosa tothom és fora la ciutat. Així que: “Allá donde fueres haz lo que vieres”, per tant ens n’anem pitant a explorar les desèrtiques platges del nord.

Colonia del Sacramento: me la “imachinava” més gran

Hem marxat uns dies d’Argentina per a fer una incursió a l’Uruguay i la primera parada ha sigut com no, Colonia del Sacramento (molts porteños fan petites escapades a aquest poblet perquè en tres hores de barco lent t’hi plantes).

La veritat és que havia llegit tants comentaris positius sobre el lloc que al visitar-lo se’ns ha fet curt. El casc històric és molt mono (carrers empedrats amb casetes de colors d’estil portugués i espanyol) però amb una tarda hem fet. Colonia és ara una ciutat d’estiueig, però en el passat va ser un port comercial portugués molt important als vorals del riu de la Plata, que va anar perdent importància quan els espanyols el van fer seu el 1770 (en detriment de Buenos Aires).

Així que un cop fetes totes les fotos de rigor, al matí següent el Dani s’ha calçat les bambes i jo he agafat una bici gratis del hostel i ens n’hem anat a passejar pels 5 km de platja fluvial on hi havia força ambientillo de partits de futbol, gent fent-se asados i “domingueros” prenent el sol amb el seu mate. Per cert, impressionant el rio de la Plata: semblava realment un mar.

Pròxim destí: Montevideo.

Buenos Aires: ¿dónde está el quilombo?

El segundo día en Buenos Aires comenzó con un exhaustivo paseo por el microcentro, visitando los edificios más emblemáticos de la ciudad: la casa rosada, el obelisco, el congreso así como el mítico café Tortoni entre otros. Nos pegamos una buena caminata pero sabíamos que teníamos premio ya que por la tarde habíamos quedado con Leo y Techi para ir en coche a los barrios de Puerto Madero, la Boca, San Telmo y sobretodo a tomarnos un buen asado.

Puerto Madero es un barrio nuevo que recuerda a la zona del forum: mucho asfalto, agua, edificios modernos e incluso un puente de Calatrava. Al lado de Puerto Madero se encuentra el histórico y popular barrio de la Boca. En este barrio se instalaron los inmigrantes españoles e italianos y es conocido por sus pequeñas casas multicolores y por acoger al mítico Boca Juniors. La “Bombonera” se encuentra en medio del barrio. La Boca tiene mucho encanto pero por desgracia la zona que se visita es muy pequeña y se reduce prácticamente al conocido “Caminito” y a pocas calles más. Salir de esa zona es fuertemente desaconsejable por motivos de seguridad.

Tras visitar la Boca, fuimos al barrio de San Telmo donde Leo y Techi nos invitaron a tomar una “picada” en un nostálgico café. Leo y yo nos tomamos una Stella Artois (envasada en Quilmes) para rememorar nuestra etapa en Bruselas.

Después de un día tan completo, nos fuimos a cenar nuestro merecido asado en “El Obrero”, un emblemático restaurante de la Boca cuyas paredes reflejan los hitos más importantes de la historia popular y deportiva del país.

BsAs tiene una atmósfera latina y desenfadada pero a la vez elegante y educada. Los porteños parecen gente que sabe disfrutar de la vida y la ciudad desprende un continuo olor a asado que hace la boca agua. Nos habían prevenido que era una ciudad muy caótica, un auténtico “quilombo”, pero resulta que todo el mundo está de vacaciones y la ciudad está tranquilísima. Volveremos (bueno, de hecho volvemos después de nuestra escapada a Uruguay).

Próxima estación: verano

Ja som a BsAs! Primera impressió: calor! És genial, després del fred londinenc poder començar a treure's totes les capes de sobre. Segon tema: com anem fins a Palermo Soho (que és on tenim el nostre minihostel)?!

Mig adormits com estàvem després del tute de 15 hores dins l'avió hem decidit no ser súper estrictes amb el pressupost i agafar una opció intermitja entre el bus privat i el bus públic: un taxi compartit. Així que hem buscat dos mochileros més com nosaltres i ens n'hem anat junts cap al centre. Els nostres companys de taxi han resultat ser una parella de músics que toquen en una de les dues úniques orquestres professionals de Xile. El noi és xilè i la noia anglesa (l'hem feta feliç regalant-li un Werther's Original que ens haviem comprat a l'aeroport de Londres amb la calderilla de pounds que ens feia més nosa que servei).

Total que un cop al centre ens hem acomiadat i hem agafat el "subte" cap a Palermo Soho (el barri de moda ple de restaurants i botigues fashion). Ens hem passat el dia passejant per allí, el Dani ha aprofitat per a anar al barber a esquilar-se (només 3 euros) i després hem passat a visitar al Leo i a la Techi que viuen molt a prop del hostel a Palermo Hollywood en un loft súper xulo ple de quadres de la Techi i amb "pileta" (2 hores més tard he descobert que enlloc d'aire condicionat volia dir piscina). Demà anirem de turisme i a sopar amb ells (sembla que la carn pinta molt bé, i sino mireu què diu la vaca de la foto)!

London: mind the... wind

Bueno, ens hem fet esperar una mica, però aquí va el primer post de viatgers! Sí, sí, fins ara ens hem enrotllat que si els comiats, el pressupost, la maleta,… però ara ja us podem començar a explicar vivències de rodamons…

A veure, comencem pel principi: vol Barcelona-Luton dissabte 24 de gener al matí (haviem dormit 2 hores després del comiat de divendres). Aquesta part no hauria de ser digne de menció sino fós per la ventolera que feia a Barcelona que quasi ens envia a Buenos Aires directes! Mare meva, quina por que vaig passar, allò es movia més que el Dragon Khan (no sóc d’espantar-me amb les turbulències però tot l’avió cridava)!!!

Per sort, un cop a casa del Luis i la Carolina ens vàrem oblidar de tot ben ràpid. Que si picoteo per aquí, passeig per Chelsea per allà i súper sopar a un restaurant italià increible i barato (Made in Italy)!!! Diumenge vàrem continuar el passeig pel barri (no cantavem ni res entre tant Abramovich) i el Joan ens va convidar a sopar (especial menció a les contribucions dels amics londinencs que van fer que no ens passessim del budget de 60€/dia).

Dilluns va ser el dia esportiu. Com que la casa del Luis i la Carolina era força a prop del Hyde Park, el Dani va aprofitar per a anar-hi a córrer i jo per fer una mica de bici (tot i que el 70% dels camins posava “no cycling” i quasi el perdo). Després vàrem tornar a agafar les bicis que ens van deixar el Luis i la Carolina i vàrem anar a fer un vol per la ciutat (molt recomanable perquè com que el trànsit està tan limitat quasi bé no hi ha cotxes).

Proper post desde l'estiuet de Buenos Aires!

And the winner is... logo number 6!

Acabem de tancar les votacions i el guanyador per pallissa és el logo número 6! Hem de reconèixer que no era el nostre preferit però la democràcia té aquestes coses... (mmm... potser podriem fer un tripartit...)

Així que ens acomiadem de l'antiga estètica del blog i dónem la benvinguda al nou roda-món!