Posts d'Argentina

• 27-01-2009 Próxima estación: verano
• 29-01-2009 Buenos Aires: ¿dónde está el quilombo?
• 08-02-2009 Ir al fin del mundo no es fácil (y menos en temporada alta)
• 09-02-2009 Ushuaia: pingüiins a la terra del foc
• 12-02-2009 Tresors dels mars australs
• 13-02-2009 De la tierra del fuego a la tierra del hielo
• 14-02-2009 Perito Moreno: una fama bien merecida
• 20-02-2009 Hem fet el cim! Bé, la Laguna de las Tres just davant del Fitz Roy
• 22-02-2009 Ruta Nacional 40 (RN40)... 40 horas no, pero casi
• 24-02-2009 De Bariloche a San Martín de los Andes per la ruta dels 7 llacs
• 04-03-2009 Mendoza terra de vins
• 14-03-2009 De sol a sol en las cataratas de Iguazú
• 15-03-2009 Bestioles d'Iguazú
• 15-03-2009 Hito tres fronteras
• 15-03-2009 Adéu a “la” Argentina
• 16-06-2009 Jujuy i Salta: comencem a baixar per “cerros colorados”
• 18-06-2009 Cafayate y la Quebrada de las Conchas
• 19-06-2009 Stuck in the middle

Adéu a “la” Argentina

Ha arribat l’hora de dir adéu a l’Argentina o “La Argentina” com l’anomenen els seus habitants com si parlessin de la seva enamorada. La veritat és que ens ho hem passat genial en aquest bonic païs i no podiem marxar sense escriure un breu post d’homenatge recapitulatiu de les experiències viscudes!

A veure comencem per les coses que més ens han agradat...

• La primera hauriem de dir que els seus immensos paissatges. Aquí tot és XXL: geleres quilomètriques, planúries infinites, carreteres que no s’acaben mai... Imprescindible visitar les geleres de El Calafate, les catarates d’Iguazú i Buenos Aires. Sort que els autobusos de llarga distància ténen “azafato”, servei de menjars inclòs en el preu i uns seients reclinables en els quals es pot dormir prou bé (a nosaltres ens han fet d’hotel més d’una vegada).
  
• La segona està clar que el saber viure d’aquí. La gent és molt cordial, xerraire i amable. No cal dir que hi ha de tot com a tot arreu però en general ens hem sentit molt a gust. Trobem que els argentins saben gaudir de la vida d’una manera molt semblant a la mediterrània i això et fa sentir com a casa.
  
• Un altre punt positiu molt lligat al comentari anterior és el bon menjar. Sí, sí, tota la fama que té la carn argentina certifiquem que la té ben merescuda (visca el bife de chorizo). L’únic tema és que els argentins no mengen res de peix i ens ha sigut una mica complicat incloure’l a la nostra dieta. Menció a part es mereixen els deliciosos i cremosos gelats i les empanades de carn, verdures, pollastre, pernil i formatge,... que han sigut una part important de la nostra alimentació.

Com a coses “a millorar”...

• Sens dubte la doble tarifa! Quina estafa, tu!!! Tots els que no són residents argentins paguen més del doble tant en els transports (avions, autobusos,...), parcs nacionals, excursions turístiques, allotjaments...
  Això lligat a que hi hem estat en temporada alta i que a molts llocs ens ha sigut impossible sortir-nos de la ruta turística ha perjudicat en sobre manera el nostre ajustat pressupost. En teoria el païs car havia de ser Brasil, però Argentina s’ha endut la palma.
  No ens extendrem amb el tema però NO pot ser que l’accés als principals llocs turístics estigui monopolitzat per l’empresa de l’amic del president/a de turno i no existeixi un transport públic alternatiu.

Coses que ens han sorprès...

• La passió desaforada pel mate. Tant a Argentina com a Uruguay hi ha una autèntica dependència de les infusions de “yerba mate”. Vindria a ser com un te que cadascú es prepara a la seva manera (amb més o menys sucre, herbes addicionals estil manzanilla,...). La curiositat és que la gent pren i es prepara mate a la parada d’autobus, a dins l’autocar,...en fi als llocs més inverosímils (per això sempre porten un termo a sobre per a anar afegint aigua calenta a les herbes que porten dins d’una petita caldera/tassa). Prendre mate per ells és més que un acte social i el tema va acompanyat de tot un ritual. El mate sempre es comparteix i tothom xarrupa la mateixa canya.

• Segona curiositat: la de paraules “rares” que fan servir i la seva forma de conjugar els verbs! Alguns exemples: la birome o labiro (el bol·lígraf), la pileta (piscina) i la prohibició d’utilitzar el verb coger. A aquest últim tema em va costar especialment adaptar-m’hi i al final vaig acabar utilitzant el verb “agarrar” per a tot (fins i tot “agarraba” autobusos).

• Curiositat número 3. Si vols enfadar un argentí no hi ha res com parlar-li de les Malvines (o Falkland Islands, amb això sí que explota). Nosaltres hem tocat el tema tangencialment i hem arribat a encendre fins a l’argentí més tranquil.

• Curiositat 4: L’adicció al dulce de leche. A nosaltres ens l’han contagiada i quan ens voliem fer un homenatge ens compràvem un alfajor o havanet. No us ho perdeu si en teniu ocasió!
  
  
• Curiositat 5: la falta de monedes. És un misteri digne de expediente X però pràcticament no hi ha monedes (i els transports públics només accepten monedes). No se sap si és que les fónen o què però a molts llocs t’acaben donant el canvi en caramels i cada cop que has d’agafar un bus públic t’has de preparar per a anar a fer la ruta dels estancs i suplicar que te’n donin. En aquests moments nosaltres estem contribuïnt a la seva extinció ja que en carretegem no sé quantes “por si las moscas” decidim anar a Salta i Jujuy desde San Pedro de Atacama (Xile) al final del nostre periple sudamericà.

Bé, havia de ser un post curt però la veritat és que hi ha tant per explicar que encara ens podriem extendre unes quantes pàgines més! Esperem que el Brasil ens agradi tant o més!

Dos argentins prenent un mate ben calentet a la vora del Rio de la Plata sota un sol de justícia

Hito tres fronteras

Hoy después del tute de ayer nos hemos tomado el día con tranquilidad. Por la mañana nos hemos ido al pueblo de Puerto Iguazú a comprar los billetes de autobús para Florianópolis. Una vez allí hemos decidido acercarnos al "Hito tres fronteras", el punto en el que el río Iguazú desemboca en el Paraná quedando a cada orilla un país: Argentina, Brasil y Paraguay. Nos ha parecido una buena forma de despedirnos por un tiempo de Argentina ya que esta noche la pasaremos en el bus hacia el sur de Brasil. El resto del día lo hemos pasado bañándonos en la piscina del Hostel (la más grande de Puerto Iguazú).

Bestioles d'Iguazú

Aquí teniu unes quantes fotos d'algunes de les bestioles que ens vàrem trobar ahir per Iguazú. Com veureu no les vàrem pas poder fotografiar totes. De fet de coatis només en tenim una foto mitjanament decent, perquè quan ens vàrem trobar amb la manada ja era fosc i ens trobàvem en una situació de crisis (hi havia cartells per tot el parc que deien: "Don't feed the coatis. They can and will bite"). Així que davant d'un animal tant "demoníac" (només igualable al conill dels Monty Python) ens vàrem bloquejar i no en tenim probes gràfiques publicables.

De sol a sol en las cataratas de Iguazú

Hoy hemos hecho un intensivo del lado argentino de las cataratas de Iguazú (queríamos disfrutar al máximo de esta maravilla natural). Por la mañana hemos cogido uno de los primeros “colectivos” hacia el parque. Con esto hemos podido evitar las ordas de gente que se acumulan por las pasarelas a media mañana y disfrutar de las impresionantes cataratas en relativa soledad (bueno con la compañía de una familia de monos con bebé mono incluido).

También para evitar la gente, hemos hecho el recorrido al contrario de lo habitual realizando por la mañana los circuitos superior e inferior y dejando para la tarde el plato fuerte: la garganta del diablo.

Al medio día hemos hecho una excursión en barco para ver las cataratas desde el río y disfrutar de la perspectiva del lado brasileño. El barco te lleva debajo de algunas cascadas por lo que acabas completamente empapado (lo hemos agradecido porque a esa hora el calor empezaba a apretar). Después hemos cruzado a la isla San Martín dónde nos hemos pegado un baño de película con las cataratas como fondo: brutal.

Las cataratas son una auténtica maravilla de la naturaleza, con cientos de cascadas en medio de una exuberante selva. Además desde el lado Argentino estás literalmente encima de las cascadas por lo que puedes sentir el vapor, el ruido y toda la fuerza del agua. En la garganta del diablo parece que la cascada te vaya a engullir.

Al acabar todas las pasarelas nos hemos ido a hacer el sendero Macuco. A pesar que en teoría ya estaba cerrado (eran las 16h pasadas y cierra a las 15.30h) decidimos recorrerlo porque nos lo habían recomendado varias personas (además al final había una cascada con una piscina natural ideal para bañarse). La verdad es que el sendero no está mal pero la poza estaba un poco estancada así que hemos optado por pegarnos una ducha bajo la cascada que caía sobre las rocas (sin nadar en la poza).

Al final del día y con el parque ya cerrado hemos repetido algunas de las pasarelas para ver la puesta de sol. Ya no quedaba nadie pero está visto que el parque no descansa nunca; cuando se va la gente llegan los animales. Nos hemos encontrado con ratones, pájaros, monos y una manada de 7 u 8 coatíes bloqueando el paso. Nos tendríais que haber visto haciendo ruido y gesticulando para que se fueran de enmedio. Ha sido como en las pelis en las que los dos enemigos se observan esperando a ver quién es el primero que da un paso en falso.

Finalmente hemos llegado a la parada de bus justo a tiempo para coger el último colectivo de las 20h (el que viene a buscar a los guardaparques). Impagable la cara de los guardaparques cuando nos han visto aparecer a esa hora. Nos hemos inventado que veníamos del sendero Macuco porque se llegan a enterar que estábamos en las pasarelas y nos habría caído una bronca...

En este post hay extra de fotos porque nos ha costado muchísimo escoger, el paisaje era demasiado bonito...

Tornem a la carretera

Hola amics. Suposem que ja us heu adonat que portem uns dies una mica "out" del roda-món. Com alguns de vosaltres ja sabeu, malhauradament la meva àvia paterna va morir inesperadament el 5 de març. Per aquest motiu, vàrem tornar el mateix dia cap a Barcelona per a poder assistir a l'enterrament i fer costat al meu avi, al meu pare i a la resta de la familia.

Moltes gràcies a tots pels vostres múltiples missatges de suport la veritat és que ens han animat moltíssim. Ara ja tornem a estar en ruta amb tota la il·lusió d'abans i més. Una abraçada a tots i ens veiem pel roda-món.

Mendoza terra de vins

Després d’una nit dormint a l’autobús hem arribat a Mendoza, la capital de la principal regió vinícola argentina. Just ara estem en plena “Fiesta de la Vendimia” i la veritat és que hi ha força ambientillo. De fet dissabte vénen totes les “reines” de les diferents ciutats de la província i s’escollirà a la “Reina de la Vendimia” després d’un show més sonat que Miss Espanya amb coreografies i tot.

Pel matí hem fet un tomb per la ciutat no gaire maca però agradable (un terratrèmol es va carregar tota la ciutat antiga) i per la tarda hem anat a fer LA activitat turística per excel•lència: la ruta per les vinyes i bodegues en bicicleta.

Ens pensàvem que el tema seria força més bucòl•lic (pedalar entre camions per una carretera sense voral no entrava en els nostres plans) i ens hem sentit carn de lonely planet en tota regla! Mare meva! Quin poder que té aquesta guia, tu! Fa 4 anys a ningú se li acudia visitar les bodegues i menys fer el recorregut en bici. Però va arribar el guiri de turno que havia de “descobrir lo autèntic” va fer l’animalada i ho va publicar a la guia. Des d'aleshores que hi ha hagut una allau de turistes lonelyplaneteros (jovenets i no tant), les botigues de lloguer de bicicletes han començat a proliferar com bolets i les bodegues s’han afanyat a crear tours i degustacions (pagant). Potser que per a algú que no hagi vist una bodega en sa vida pot semblar-li “mono” però a nosaltres que tenim el Penedès, la Rioja i tantes terres de vins a tocar de casa ens ha semblat ben normalet i perillós el tema ciclista.

Sobretot, molt graciós veure com t’intenten vendre que un vi del 2004 és antiquíssim perquè l’ampolla té un munt de pols a sobre (els gringos demanen que no els hi netegin perquè creuen que bruta té més valor i si no porta etiqueta encara millor).