Ja som a la Vall del Colca, concretament al poble de Chivay. Per a arribar-hi hem hagut de pujar i baixar muntanyes ben altes amb el bus però ha valgut la pena; quins paissatges més espectaculars i quantes llames, alpaques i vicunyes!
El punt més alt per on hem passat ha sigut el mirador dels volcans de 4.900m d’alçada: quasi res! Des d’allí es poden admirar 8 volcans de més de 6.000m. Quan hem baixat a estirar les cames, mal de cap no en teniem, però ens faltava l’alè cada cop que donàvem dues passes.
Per a evitar el “soroche” ens hem comprat una bossa de caramels i aigüa i la veritat és que ha funcionat bastant. També ha ajudat el mate de coca que ens hem près a meitat de camí. Eps! Que no cunda el pánico! Tot i que de la fulla de coca se n’extreu la cocaïna (després d’alteracions químiques); la fulla en sí, les infusions i els caramels que se’n fan no ténen cap tipus d’efecte narcòtic i aquí és lo més normal del món prendre’n com si fós te.
Un cop a Chivay (3.800m), el Dani i el Nacho han anat a veure el partit de futbol del València contra no sé qui i jo m’he quedat a l’hotel fent la migdiada. Després hem anat tots junts a les termes del poble però no ens hi hem quedat gaire estona (eren força cutres). Ara, la visita a les termes ha anat bé perquè així ens hem pogut dutxar amb aigüa ben calenteta (últimament no sé què passa però l’aigüa calenta dels hotels ens fa males jugades...).
Pròxima parada: la creu del cóndor!
El punt més alt per on hem passat ha sigut el mirador dels volcans de 4.900m d’alçada: quasi res! Des d’allí es poden admirar 8 volcans de més de 6.000m. Quan hem baixat a estirar les cames, mal de cap no en teniem, però ens faltava l’alè cada cop que donàvem dues passes.
Per a evitar el “soroche” ens hem comprat una bossa de caramels i aigüa i la veritat és que ha funcionat bastant. També ha ajudat el mate de coca que ens hem près a meitat de camí. Eps! Que no cunda el pánico! Tot i que de la fulla de coca se n’extreu la cocaïna (després d’alteracions químiques); la fulla en sí, les infusions i els caramels que se’n fan no ténen cap tipus d’efecte narcòtic i aquí és lo més normal del món prendre’n com si fós te.
Un cop a Chivay (3.800m), el Dani i el Nacho han anat a veure el partit de futbol del València contra no sé qui i jo m’he quedat a l’hotel fent la migdiada. Després hem anat tots junts a les termes del poble però no ens hi hem quedat gaire estona (eren força cutres). Ara, la visita a les termes ha anat bé perquè així ens hem pogut dutxar amb aigüa ben calenteta (últimament no sé què passa però l’aigüa calenta dels hotels ens fa males jugades...).
Pròxima parada: la creu del cóndor!

