dimecres, 3 de juny del 2009

La Paz: Home sweet home

Después de unos días basados en La Paz nos toca continuar nuestra ruta hacia el sur.

Han sido unos días de descanso en familia en los que no han faltado las barbacoas, los asados, las cenas multitudinarias y como no: ¡la histórica final de Champions! que vimos en la pantalla gigante de casa de Cynthia y Álvaro.

Nos vamos muy descansados, con algún kilo adicional (de lo bien y mucho que hemos comido) y llenos de buenos recuerdos.

Pachi, Edgardo, Blanca, Cynthia, Álvaro, Chichi, Alvaro Jr y todos los demás nos han hecho sentir como en casa. ¡Gracias a todos y esperamos veros pronto por Barcelona!

Chancho a la cruz, mmmh...

dilluns, 1 de juny del 2009

El regalo de Navidad de Marijo y Juan: La bajada a los Yungas

Hoy nos hemos ido a hacer la bajada a los Yungas en bicicleta por la carretera de la muerte. Marijo y Juan nos regalaron esta actividad en Navidad y Edgardo que se moría de ganas de hacer la bajada se ha venido con nosotros.

La carretera conecta La Paz con la zona selvática de los Yungas y es una bajada que va desde los 4.600m de altura de “La Cumbre” a los 800m de Coroico. Debe su macabro nombre a los numerosos accidentes que se producen al despeñarse autobuses y camiones por los barrancos de cerca de 800m que la bordean. De hecho, presume de ser la carretera más peligrosa del mundo… Por suerte se ha construido una carretera nueva por lo que ya prácticamente no hay tráfico.

La bajada es realmente divertida y si se tiene un poco de cabeza no tiene porque ser peligrosa. Al principio se baja rapidísimo por asfalto rodeado de paisaje árido y picos nevados hasta llegar al tramo más impresionante. Tras pasar el control de coca, se penetra en la jungla donde la carretera sin asfaltar y en bastante mal estado se hace muy estrecha y los impresionantes barrancos empiezan a aparecer. Por suerte o por desgracia, este tramo suele estar acompañado por una intensa niebla que no deja ver el fondo del precipicio pero tampoco las vistas del valle. La niebla, las cascadas que caen sobre la carretera y los ocasionales deslizamientos de tierra (nos encontramos uno) le dan un tono épico a esta aventura.

Por suerte el deslizamiento tenía cortada la carretera por lo que el autobús que nos subía ha tenido que pasar por la nueva carretera (da más miedo ir en bus que en bicicleta).

Nos lo hemos pasado en grande a lo largo de los 64km que dura la bajada. Nos ha tocado un grupo de fitipaldis por lo que los frenos los hemos usado más bien poco... Bueno algunos menos que otros, sobretodo Edgardo que ha aprovechado para rememorar viejos tiempos de piloto de acrobacias.

Juan y Marijo: ¡Gracias por el regalazo!






diumenge, 31 de maig del 2009

Les Missions jesuïtiques de “Concepción” i “San Xavier”

Fa un parell de dies vàrem trobar una promoció molt interessant (2x1) pel dia de la mare així que ens vàrem decidir a comprar uns bitllets d’avió cap a Santa Cruz. Ja, ja ho sabem que no sóc mare, però quan truques per telèfon i reserves els bitllets no t’ho demanen... Així que cap a las Misiones s’ha dit!

De Misiones n’hi ha unes quantes però en un cap de setmana no era realista voler-les visitar totes així que ens hem centrat en les dues que estan més a prop de Santa Cruz i que són prou representatives: Concepción i San Xavier.

La primera cosa que ens ha impactat ha sigut el paissatge. Quan penses en Bolivia tothom té al cap la imatge de l’altiplà però aquí tot és ben verd, ple de palmeres i fins i tot la gent és físicament molt diferent. Bé, físicament i ideològicament perquè aquí es troba el principal nucli contrari a l’Evo. Diuen que el clima és ben calurós (tipus tropical) però a nosaltres ens ha enxampat un “surazo” (per culpa dels gèlids vents de la Patagonia) que ens tenia amb el fred al cos les 24 hores.

Les esglésies d’aquests dos pobles són realment espectaculars i valen bé la visita. Els pobles de la Chiquitania són diminuts però també ténen el seu encant. Aquests assentaments van ser creats pels jesuïtes que van arribar amb la intenció d’evangelitzar als indis de la regió. L’evangelització no va ser gens violenta i va integrar elements de la cultura indígena. Els canvis més notables van ser que els indígenes van passar de ser nòmades a sedentaris (aprenent tècniques de cultiu i construcció), van convertir-se en uns experts artesans d’instruments musicals (encara avui fabriquen molt bons violins i es pot escoltar el seu so sortint de les finestres de les cases).

Arribar-hi és força pesat perquè les carreteres no són gaire bones i els últims dies ens hem acostumat a la bona vida... D’anada la nostra combi ha punxat la roda i de tornada l’autobús s’ha avariat però per sort hem arribat a temps per a poder visitar una mica el centre de Santa Cruz.




dimarts, 26 de maig del 2009

En bus turístico por La Paz

La Paz tiene varios edificios y lugares interesantes pero lo que la hace realmente singular es su ubicación a 3.500m y rodeada de cerros nevados y extrañas formaciones rocosas. Para visitar la ciudad hemos cogido el “Bus Turístico Tocando el Cielo” (http://www.lapazcitytour.net/) y la verdad es que lo recomendamos a todos los que visiten esta ciudad.

En poco más de 4 horas te pasean por toda La Paz y ves todos los edificios, monumentos y lugares significativos. Además también se va a un mirador desde donde se tienen unas vistas increíbles y al Valle de la Luna, una gran extensión de extrañas formaciones rocosas. Lo mejor es que el recorrido se hace en un autobús de dos pisos con techo abierto ideal para sacar fotos y la locución en 7 idiomas está llena de curiosidades e información interesante.

En definitiva, pensamos que es una solución ideal para ver lo mejor de La Paz en poco tiempo, sin cansarse (el oxígeno escasea por aquí) y gastando muy poco (es súper barato). Después también hemos visitado el mercado de las brujas y la cercana calle Sagárnaga.

Fetus de llama y caramelos en el mercado de las brujas para conseguir aumentos de sueldo

diumenge, 24 de maig del 2009

Las ruinas de Tiahuanaco

Ya estamos en La Paz, en casa de Pachi y Edgardo. Seguramente nos quedaremos basados aquí una semanita haciendo excursiones por la zona.

Hoy nos hemos ido a visitar las ruinas de Tiahuanaco a unas dos horas de La Paz en el altiplano. Cynthia y Álvaro nos han acompañado y la verdad es que nos lo hemos pasado muy bien, además ambos son historiadores por lo que hemos tenido guías de lujo.

La civilización de Tiahuanaco dominó el altiplano durante varios siglos mucho antes de la llegada de los Incas. Por desgracia sus tesoros fueron saqueados y muchas de las piedras de sus construcciones fueron utilizadas por los españoles para construir Iglesias o el ferrocarril. A pesar de esto, todavía quedan ruinas muy interesantes y se está excavando una impresionante pirámide de 8 niveles. También hay unos monolitos y la puerta del sol dignos de resaltar.

Después de visitar las ruinas nos hemos ido a comer unas truchas y a visitar Tiahuanaco pueblo, típico pueblo Aymara.

Desde aquí queremos agradecer a Cinthia y Álvaro por acompañarnos y pasar el día con nosotros.

¡Muchas gracias!





divendres, 22 de maig del 2009

La festa de l’Ascensión o l’Oktoberfest de Cha’llapampa

Quan el catamarà va ancorar al moll de Cha’llapampa la intenció inicial era passar de llarg del poble i anar directament a fer una caminata cap a les ruines inques de la Isla del Sol. Però vàrem sentir una música ben forta (la Morenada) i vàrem decidir anar a veure què passava...

Guau! Quin descontrol! La plaça major estava invaïda per gent que no paraven de ballar com posseïts (i això que eren les 15h). Resulta que el sarao havia començat feia 4 dies amb motiu de “l’Ascensión” però ells seguien ballant com si fós el primer dia.

El grau d’alcohol era espectacular i el flaire de cervesa indescriptible. Durant aquestes festes està ben vist que els grans es desfassin així que són els nens els que han de cuidar dels pares. De fet els voltants de la plaça estaven plens de nens amb cara de “pocos amigos” cansats de cuidar dels seus germans petits i dels pares.

Al dia següent a les 06.00h del matí: “Morenada” un altre cop! I és que es veu que durant una setmana les festes duren de sol a sol.




Vacaciones en el lago

Aquests últims dos dies ens els hem passat navegant, en un catamarà de luxe, les aigües bolivianes del llac Titicaca. Els pares de la Marijo ens han fet aquest súper regal i la veritat és que ens ho hem passat millor que a “Vacaciones en el Mar”.

Quina comoditat, quins menjars més bons i quins camarots! Sembla mentida que haguem hagut d’esperar a ser en un catamarà per a tenir calefacció i aigüa calenta a l’habitació...

El plat fort de la visita ha sigut la Isla del Sol (on segons la llegenda van aparèixer els primers dos inques: Manco Capac i Macma Ocllo). Hem fet una caminata per a veure unes ruines inques i després hem fet nit ancorats al “moll” de l’illa (amb sopar amb espelmes i balls tradicionals inclosos).

Avui, abans d’anar cap a la Paz, hem fet una parada al poble de Copacabana (res a veure amb la platja carioca) on vénen vehicles de tot arreu per a ser beneïts (ja que hi ha el santuari més important de Bolivia).

Ara, el més divertit ha sigut sens dubte la festa que s’estaven pegant la gent del poble de Cha’llapampa que es mereix un post a part...