Què car és tot! Aquesta ha sigut la frase des que hem arribat a Alice Springs. I és que només baixar-te de l’avió has d’agafar sí o sí un shuttle abusiu per a que et porti al poble (a escassos quilòmetres), t’intenten vendre tot tipus de tours (a preus exorbitants) per a anar a l’Uluru i no paren de dir-te que t’afanyis a reservar-los perquè està tot ple.
Per sort, anàvem amb la idea ben fixa de llogar una caravana i no hem cedit a la pressió dels comerciants de les agències que els molt troleros deien que ens sortiria més a compte fer un tour. I al final... ho hem aconseguit: tenim la nostra “wicked”! És cert que llogar una campervan al mig de l’Outback en temporada alta no és fàcil i surt molt més car que llogar-la a qualsevol altre lloc d’Australia però no hi ha color entre anar en un bus que para a 4 llocs comptats amb 50 guiris més o anar al teu aire (a més pagant molt menys).
La nostra van es mereixeria un post a part... Més que una campervan és una “fragoneta” en tota regla com les que fan servir els repartidors. Una ford (if you can’t afford a car buy a ford) de l’any de la quica coberta amb un súper graffitti i tunejada per a que al darrera s’hi pugui dormir. Evidentment, cuina ni somniar-ho, així que ens contentem amb el fugonet de gas que porta incorporat per a cuinar a fora.
Ahir ens la vàren entregar pel matí i després de comprar provisions per a 5 dies vàrem decidir anar al parc nacional de les West MacDonnell Ranges, un lloc important pels aborígens on s’alternen gorgs d’aigüa, turonets rogencs i petits canyons de color ocre.
Avui hem anat més lluny i hem recorregut uns 470km fins al Kings Canyon: un canyó rogenc envoltat d’arbres i ben allunyat de tot. La “fragoneta” ens ha donat el primer “susto” deixant-nos sense bateria a la primera de canvi.
Inicialment una parella de francesos ens ha ajudat a empènyer-la per a intentar engegar-la en segona, però no ha funcionat (potser ha influït que amb els nervis del moment m’he oblidat de treure el peu de l’embrague, ups!). Per sort, hem aconseguit arrencar-la abans que es fés fosc amb l’ajuda d’una família (de francesos un altre cop) connectant la nostra bateria a la del seu 4x4. La “frago” venia amb els cables (molt sospitós)...
Buff! Esperem que ens aguanti la resta de dies i no ens quedem tirats al mig del desert...
Per sort, anàvem amb la idea ben fixa de llogar una caravana i no hem cedit a la pressió dels comerciants de les agències que els molt troleros deien que ens sortiria més a compte fer un tour. I al final... ho hem aconseguit: tenim la nostra “wicked”! És cert que llogar una campervan al mig de l’Outback en temporada alta no és fàcil i surt molt més car que llogar-la a qualsevol altre lloc d’Australia però no hi ha color entre anar en un bus que para a 4 llocs comptats amb 50 guiris més o anar al teu aire (a més pagant molt menys).
La nostra van es mereixeria un post a part... Més que una campervan és una “fragoneta” en tota regla com les que fan servir els repartidors. Una ford (if you can’t afford a car buy a ford) de l’any de la quica coberta amb un súper graffitti i tunejada per a que al darrera s’hi pugui dormir. Evidentment, cuina ni somniar-ho, així que ens contentem amb el fugonet de gas que porta incorporat per a cuinar a fora.
Ahir ens la vàren entregar pel matí i després de comprar provisions per a 5 dies vàrem decidir anar al parc nacional de les West MacDonnell Ranges, un lloc important pels aborígens on s’alternen gorgs d’aigüa, turonets rogencs i petits canyons de color ocre.
Avui hem anat més lluny i hem recorregut uns 470km fins al Kings Canyon: un canyó rogenc envoltat d’arbres i ben allunyat de tot. La “fragoneta” ens ha donat el primer “susto” deixant-nos sense bateria a la primera de canvi.
Inicialment una parella de francesos ens ha ajudat a empènyer-la per a intentar engegar-la en segona, però no ha funcionat (potser ha influït que amb els nervis del moment m’he oblidat de treure el peu de l’embrague, ups!). Per sort, hem aconseguit arrencar-la abans que es fés fosc amb l’ajuda d’una família (de francesos un altre cop) connectant la nostra bateria a la del seu 4x4. La “frago” venia amb els cables (molt sospitós)...
Buff! Esperem que ens aguanti la resta de dies i no ens quedem tirats al mig del desert...

