La Gran Muralla a Mútiànyú

Quin clàssic! No podiem acomiadar-nos de la Xina sense caminar per un tros d’aquest peaxo de mur, així que avui ens hem passat mig dia a la Gran Muralla. Com el seu nom indica, aquest mur és moooolt llarg i algunes parts estan completament enderrocades (hi va haver una època en la que la gent utilitzava les pedres per a fer-se les cases) però hi ha segments a prop de Beijing ben restaurats i cap allà hem anat nosaltres.

Com que la majoria de gent va a Badaling (el tros més proper a Beijing i de camí a les tombes Ming) hem decidit anar una mica més lluny a Mútiànyú per a intentar estar una mica més sols i la veritat és que al no ser cap de setmana ha funcionat!

La muralla no defrauda ni un pèl; fins i tot diriem que és una mica més gran i alta del que esperàvem. A més, el paissatge a Mútiànyú és de foto amb la muralla que serpenteja per la cresta de les muntanyes, les múltiples torres Ming que sobresurten per l’horitzó i la frondosa vegetació que tot ho envolta.

Ah! I s’hi pot anar en transport públic semi-directe sense que et clavin una clatellada.

¿Beijing 2009?

Ya estamos en Beijing y lo primero que hemos querido ver ha sido la Villa Olímpica. El recuerdo de los juegos sigue muy vivo en toda China y el éxito del evento se enarbola continuamente como motivo de orgullo nacional por lo que ya teníamos ganas de acercarnos al lugar.

La Villa Olímpica es enorme pero dos edificios sobresalen por encima del resto, el Bird’s Nest (el estadio) y el Water Cube donde se desarrollaron las competiciones de piscina. Los dos son espectaculares y todavía más cuando cae la noche. Nos hemos pasado todo el día por allí porque queríamos ver estas dos construcciones tanto de día como de noche.

Además, al coincidir con las vacaciones en China había una cantidad de gente increíble, en las pantallas se emitían repeticiones de los mejores momentos de los juegos, las mascotas paseaban por allí, había colas para comer, música épica sonando por los altavoces y policías por todos lados. ¡Parecía que estábamos en los juegos!

Les colorides coves budistes de Yungang a Datong

Fa uns dies vàrem visitar les coves budistes de Longmen així que teniem dubtes sobre si anar a les de Yungang a Datong per por que fós massa repetitiu però la veritat és que ha sigut una visita ben complementària i molt recomanable.

Tot i ser de la mateixa època (S.V d.C.), les coves de Datong són més profundes per la qual cosa les pintures i relleus de les diferents cavitats s’han conservat molt millor que a Longmen i es poden apreciar en tot el seu esplendor passat. A més les coves són molt més grans i la majoria contenen budes gegantins (n’hi ha un de 17 metres i tot).

La roca aparentment sembla no estar tant foradada com a Longmen i ocupar una extensió més reduïda però amb tot, hi ha unes 51.000 estàtues que es diu ràpid.

L’únic tema curiós ha sigut l’allotjament. Per primera vegada en tot el viatge ens hem trobat amb hotels només per a xinesos que no volen ni veure als extrangers! No sabem exactament perquè però ens olorem que és alguna història del govern xinès (algún tema de llicències especials per a acollir extrangers) més que una paranoia dels seus propietaris.

P.D. Aquestes coves es troben relativament a prop de Beijing i costen meitat de preu que les de Longmen així que si només teniu temps per a veure'n unes us recomanariem les de Datong.

Viatjant al passat per la ciutat enmurallada de Pingyao

En la nostra ruta cap a Beijing hem decidit fer parada al poble de Pingyao i sort que ho hem fet! Diuen que és la ciutat enmurallada més ben conservada del païs i tot i la marabunta de turistes xinesos per culpa dels 60 anys ens ha encantat.

Ens hem passat el dia passejant pels carrerons, recorrent la muralla i admirant les boniques cases de les dinasties Ming i Qing. I per la nit focs artificials per a tancar una jornada ja de per sí completa.

Per cert, molt curiosos els “globus” de paper que fan. Amb 4 papers munten com una espècie de globus rectangular i li posen una espelma al mig. A l’escalfar l’aire el globus s’enlaire centenars de metres i sobrevola la ciutat fins que s’apaga l’espelma. Hi ha hagut un moment que desenes de globus vermells sobrevolaven el cel. Molt bonic, però amb la de cases de fusta que hi ha no sabem si gaire sensat...

La tumba del emperador Jingdi: Un ejército diferente…

A pocos kilómetros de Xi’An se encuentran el museo y el sitio de excavación de la tumba del emperador Jingdi, el cuarto emperador de la China unificada (el de ayer era el primero). Esta tumba fue descubierta hace nada (1998) y por eso no es tan conocida como la de los guerreros de terracota.

La tumba del emperador Jingdi ofrece un contrapunto interesante al belicismo de los guerreros de Qin. Se ve que dicho emperador no estaba muy preocupado por los asuntos de guerra sino por temas mucho más mundanos. Por esta razón en vez de enterrarse con un ejército de guerreros tamaño real, decidió enterrarse con más de 50.000 pequeñas figurinas de cerámica entre las que destacan animales domésticos y figuras humanas vestidas con túnicas de seda (el tiempo se ha llevado los vestidos y los brazos de madera que eran articulados).

Como en el caso del emperador Qin, los mausoleos del emperador y la emperatriz (dos enormes montañas) todavía no se han escavado; sólo su periferia. Preguntamos el porqué pero no obtuvimos respuestas muy convincentes: es peligroso, temas políticos, presupuesto, supersticiones,…

Por cierto la guía decía que no se podía llegar a esta tumba en transporte público pero sí que se puede. Hay que coger el bus nº4 (uno pequeñito, no los naranjas) desde Xihuamen que te deja allí en frente (Hanyangling museum). El mismo museo habilita unos coches de golf gratuitos para el desplazamiento entre el museo original y el impresionante y recién estrenado museo subterráneo.

Por la tarde apuramos nuestras últimas horas en Xi’An paseando por el curioso barrio musulmán que te transporta a un país del Magreb con sus olores, puestos callejeros, mezquitas y mujeres con shador. También vimos un pequeño espectáculo de sombras chinas. En resumen, Xi’An nos ha gustado mucho no sólo por su riqueza arqueológica sino también porque es una ciudad limpia, ordenada y agradable.

Xi’An: Un exèrcit de guerrers de terracota

Hi havia una vegada, en el 221 A.C. un home que va aconseguir conquerir un munt de territoris i unir-los sota un mateix estat, creant per primera vegada el concepte d’una “Xina unificada”.

Aquest home era en Qin Shi Huang i es va autoproclamar el primer emperador d’aquest nou païs. El seu regnat va ser molt fructífer (amb grans projectes d’obres públiques, unificació de la moneda, de les unitats mètriques i de l’escriptura) però alhora un dels més temerosos i brutals (arribant a esclavitzar a més de 300.000 persones i a enterrar vius a 460 mestres del confucianisme).

Imagineu-vos lo xungo que era que va fer del negre el color oficial de la seva cort! De fet, no deuria tenir la consciència gaire tranquil·la quan va decidir enterrar a 2km de la seva tomba a mil·lers de guàrdies i oficials de terracota tamany real per a que el protegissin a l’altra vida.

La seva tomba encara no ha sigut excavada però cròniques històriques diuen que conté palaus amb pedres precioses, rius subterranis de mercuri i defenses dignes d’una peli d’Indiana Jones. De moment l’únic que es veu és un turonet, però ens han entrat unes ganes de fer de “huaqueros” que si no fós perquè el govern xinès és una “mica” repressiu ja estariem allà fent forats.

Aquesta impressionant armada no es va descobrir fins al 1974 quan uns pagesos de la zona estaven fent un pou. De fet el descobridor encara és viu i va cada dia a fitxar al museu on té la obligació de dedicar llibres a tothom qui els compri. Li vàrem voler fer una foto, però es veu que se li han pujat una mica els fums i si no pagues: “naranjas de la China”.

Del que sí que hem pogut fer fotos és dels guerrers, dels seus cavalls i carruatges. Són realment brutals. Es veu que no n’hi ha cap d’igual i tot i que ja se n’exhibeixen molts encara n’hi ha mil·lers per a desenterrar i restaurar.

Sembla que el tossut d’en Qin ha conseguit fer-se inmortal finalment.

PD. Avui se cel·lebren els 60 anys de “diplomàcia”. Fa molta gràcia perquè a la CCTV xinesa en espanyol li en diuen així als 60 anys de monopartit. Ja que no poden dir-li “democràcia” doncs ells tant panxos i busquen una paraula que s’hi assembli. Si és que aquests del govern són la bomba amb la propaganda...

Las cuevas budistas de Longmen

El Budismo nació en la India en el siglo V A.C. y se fue extendiendo hacia oriente durante los siglos posteriores. En su camino adoctrinador, los seguidores de esta religión fueron dejando huella construyendo templos y esculpiendo estatuas en cuevas. Nosotros hemos hecho parada en Luoyang para poder ver uno de los mayores exponentes del arte budista: las cuevas de Longmen.

Estas cuevas son patrimonio de la humanidad y teniendo en cuenta su antigüedad (se hicieron entre los siglos V y VI) y espectacularidad, sorprende que no sean más conocidas. Más de 1 kilómetro de piedra caliza tallada en la que destacan las inmensas estatuas de Buda, sus feroces guardianes y algunos Bhodisattvas (semidioses). Realmente impresionante.

Por cierto, hoy hay muchos más budistas en China que en India.