Posts de la Xina

26-08-2009 Hong Kong Island y Kowloon: rascacielos, tiendas y templos
27-08-2009 Els mercats de Hong Kong
28-08-2009 Cheung Chau: una apacible illa pesquera al costat de Hong Kong
29-08-2009 El Buddha assegut més gran del món
01-09-2009 Un templo con más de 10.000 budas y creciendo...
02-09-2009 Macau maravilhao
14-09-2009 El Gran Hermano nos está vigilando
15-09-2009 Probant l’exquisita (????) cuina cantonesa a Guangzhou
18-09-2009 Anem a buscar la bola del drac... a Yángshuò
20-09-2009 Los puentes de lluvia y viento de las aldeas Dong
22-09-2009 Caminando por el Espinazo del Dragón
23-09-2009 Y por fin… ¡Guìlín!
27-09-2009 Shanghai una ciutat en construcció
28-09-2009 Els canals de Zhujiajiao
29-09-2009 Kaifeng una de las antiguas capitales de China
30-09-2009 Las cuevas budistas de Longmen
01-10-2009 Xi’An: Un exèrcit de guerrers de terracota
02-10-2009 La tumba del emperador Jingdi: Un ejército diferente…
03-10-2009 Viatjant al passat per la ciutat enmurallada de Pingyao
05-10-2009 Les colorides coves budistes de Yungang a Datong
06-10-2009 ¿Beijing 2009?
08-10-2009 La Gran Muralla a Mútiànyú
10-10-2009 Beijing es diferente
11-10-2009 Same, same but different
11-10-2009 Zàijiàn/bàai-baai Xina! (adéu en mandarí i en cantonès)

Zàijiàn/bàai-baai Xina! (adéu en mandarí i en cantonès)

5 setmanes sembla molt de temps, però en un païs tant gegantí com la Xina ens han passat volant. O més ben dit, ens han passat en tren... Quin tip de tren que ens hem fet! Hem hagut d’anar a un ritme frenètic (més que al Brasil i tot) per a poder veure alguns dels llocs més importants i la veritat és que hem acabat esgotats però satisfets.

La Xina és un païs ben especial. Pots trobar-te desde la gent més encantadora fins a la gent més borde, passejar per la cosmopolita Hong Kong o la tancada Shanghai (pel comportament dels seus habitants), probar uns dumplings deliciosos o trobar-te un cap de pollastre al menjar, enamorar-te dels posters de propaganda sabent que el paio que hi surt dibuixat va matar a milers de persones... La Xina és així, un païs de contrastos i contrasentits constant.

Abans d’aterrar-hi, n’haviem sentit força coses negatives així que ens hi hem apropat amb molt de sentit de l’humor i paciència; sempre disposats a donar segones oportunitats. Al final en marxem amb una sola impressió: la Xina és com les seves estacions de tren: imprevisible. Mai saps si trobaràs bitllet per a anar a la propera destinació i si la caixera et somriurà o t’escopirà. L’únic que saps del cert és que vagis on vagis hi haurà gent, mooolta gent i algú sempre disposat a colar-se!

Imprescindible visitar:

• La vibrant Hong Kong i l’eclèctica Macau
• Yangshuo i les seves muntanyes arrodonides
• Els camps d’arròs de l’”espinazo del dragón”
• Les restes arqueològiques de Xi’An
• Algunes de les coves budistes que es troben al llarg del païs
• La Gran Muralla
• La dinàmica Beijing

Punts a millorar:

• Omnipresència de l’estat i control de la vida de la població. Ex. La one-child policy i la “gran muralla” o firewall xinès que bloqueja diaris i webs d’opinió. Amb tot, els xinesos no es queixen gaire i estan molt orgullosos del seu païs com hem pogut veure amb les cel·lebracions pels 60 anys de “diplomàcia”.
• Tot i que a les ciutats es fa evident l’emergent classe mitja, gran part de la població és realment pobre. De fet, el 40% dels xinesos no té ni accés a aigüa potable. Al llarg del viatge hem vist molta gent gran amb importants deformacions a l’esquena del treball tant dur al camp que han fet desde petits.
• Falta d’educació i civisme. Les escopinades pel carrer són constants (i fins i tot a dins del tren), a Shanghai la gent s’empeny per a asseure’s al metro com si juguessin al joc de les cadires, les cues i els semàfors estan per a saltar-se’ls,... A més hi ha molts homes que porten les ungles llarguíssimes (sovint plenes de ronya). S’ha de dir que Hong Kong i Beijing en són l’excepció.
• El cel blanc a les principals ciutats. Hi ha una barreja de boira i pol·lució (smog) que et pot deixar sense veure el cel blau durant setmanes.

Coses que més ens han sorprès:

• Falta de preparació pel turisme. Poca gent parla l’anglès i les indicacions la majoria són en xinès. Sort que els números són els mateixos i preguntant (encara que sigui 20 vegades) te n’acabes sortint...
• Els llits són dusos com una pedra. Sembla mentida que el “hard-sleeper” dels trens fós fins i tot més tou que la majoria de llits dels hostels. Ara, els llençols curiosament han sigut els més suaus de tot el viatge.
• Un mitjà de transport que no haviem vist enlloc més són els autobusos amb 3 rengleres de lliteres. Els llits són minúsculs i et donen manta i tot però no ténen lavabo.
• Les imitacions i falsificacions estan a l’ordre del dia. En teniu alguns exemples al post anterior.
• Hi ha controls de seguretat amb raigs X a tots els metros i estacions de tren del païs per més petites que siguin.
• Per a què gastar diners en bolquers o esforç rentant la roba quan no fa falta? Això deuen pensar els xinesos perquè la majoria de nens van amb els pantalons descosits per a que puguin fer les seves necessitats quan els hi vingui de gust. El tema és que un bebé no controla gaire així que si li vénen ganes a l’autobús ja l’hem cagat... (mai més ben dit).
• Els lavabos són bastant incòmodes ja que el 90% són un forat al terra. Per cert, el mite que els lavabos públics són sense portes queda corroborat! A molts llocs ja n’han posat, però fins i tot així els hi agrada fer les necessitats majors amb la porta oberta i parlant pel mòbil. Sense comentaris...
• L’escriptura xinesa és un autèntic maldecap. Existeixen més de 56.000 caràcters així que el 1958 es va adaptar la llengua a l’alfabet romà (com una transcripció fonètica) i es va crear el Pinyin. Sort! Perquè sino a dia d’avui necessitarien un teclat enorme per a escriure a l’ordinador! Amb tot, la majoria de gent no llegeix el Pinyin i quan els vols preguntar per una adreça els hi has d’ensenyar escrita en xinès. Per cert, el Pinyin ha canviat la manera d'escriure alguns mots. Per exemple, Mao Tse Tung és ara Mao Zedong i Pekín és Beijing.
• Les paraules xineses són una combinació de diferents caràcters. Cada caràcter té un significat per separat i es pronucia d’una forma determinada. Quan les marques occidentals volen escriure’s en xinès han de buscar doncs caràcters que sonin semblant a les síl·labes que composen la paraula occidental però alhora vigilar amb el signficat dels caràcters xinesos. Una marca que ha clavat la traducció, és com no, la Coca-Cola. Han aconseguit que en xinès es pronunciï molt semblant “kekou kele” i a més l’hi escaigui el significat “té bon gust i et fa feliç”.
• El menjar és ben curiós. Al anar amb pressupost ajustat la veritat és que ens hem fet un tip d’arròs, fideus i dumplings i hem trobat a faltar un bon bistec o tros de carn. Als restaurants bons pots menjar bé però la seva dieta habitual és ben pobre: es menja ben poca carn i tota sempre talladeta ben petita i barrejada amb alguna altra cosa. Els restaurants que més ens han agradat éren els adaptats pel turista perquè els xinesos de debò solen tenir moltes vísceres i coses ben rares com els llimacs de mar.

Atenció a les ungles del noi del mòbil al metro de Shanghai (tamany i ronya...)

Algú entén alguna cosa?

Fixeu-vos en els snacks xinesos (foto dels paquets de colors). No s'aprecia gaire bé però són ous bullits i potes de pollastre amb les ungles i tot!

A veure qui detecta primer la curiositat de la foto de propaganda dels 60 anys on surt la noia

Same, same but different

Aquí teniu alguns exemples de les moltes imitacions que hem vist per la Xina. No hem inclòs els articles falsificats (estil iphone i bolsos de marca) que són clavats!

Beijing es diferente

Beijing es una ciudad totalmente diferente al resto de China. Es limpia, ordenada, moderna y la gente es mucho más educada y abierta. Seguro que los JJ.OO. han tenido un papel importantísimo en esta modernización y relativa apertura.

Sorprende su enorme extensión. En Beijing todo está lejos, sobre el mapa parece cerca pero está muuuy lejos. Aunque hemos cogido bastantes autobuses y el metro, la mejor manera de transportarse ha sido sin duda el taxi que es baratísimo y te permite llegar de un sitio a otro sin perder horas.

Nos hemos alojado en el “Beijing Downtown Backpackers Accomodation” en Nanluogu Xian una calle muy “fashion” llena de restaurantes, bares y tiendas de diseño. Desde allí nos hemos ido a las clásicas atracciones turísticas de la ciudad: la plaza de Tiananmen, la ciudad prohibida, el palacio de verano, el templo del cielo, el templo de Lama, la villa olímpica, los hutongs etc. Tampoco quisimos perdernos el bohemio Art district. Es un antiguo barrio industrial que se ha reconvertido en un centro de arte moderno con muchísimas galerías, tiendas y cafés. No hay coches con lo que es muy agradable.

A nivel culinario obviamente tomamos Pato de Pekín y también mis padres nos invitaron al Fangshang, un conocido restaurante en el que te sirven un menú con un montón de platos dentro del parque de Beihai.

Hemos estado aquí 6 días y la verdad es que la ciudad nos ha gustado mucho, da para eso y más. Hay un montón de cosas que ver y ha sido un descanso después de varios días desplazándonos mucho y comiendo bastante mal.

La Gran Muralla a Mútiànyú

Quin clàssic! No podiem acomiadar-nos de la Xina sense caminar per un tros d’aquest peaxo de mur, així que avui ens hem passat mig dia a la Gran Muralla. Com el seu nom indica, aquest mur és moooolt llarg i algunes parts estan completament enderrocades (hi va haver una època en la que la gent utilitzava les pedres per a fer-se les cases) però hi ha segments a prop de Beijing ben restaurats i cap allà hem anat nosaltres.

Com que la majoria de gent va a Badaling (el tros més proper a Beijing i de camí a les tombes Ming) hem decidit anar una mica més lluny a Mútiànyú per a intentar estar una mica més sols i la veritat és que al no ser cap de setmana ha funcionat!

La muralla no defrauda ni un pèl; fins i tot diriem que és una mica més gran i alta del que esperàvem. A més, el paissatge a Mútiànyú és de foto amb la muralla que serpenteja per la cresta de les muntanyes, les múltiples torres Ming que sobresurten per l’horitzó i la frondosa vegetació que tot ho envolta.

Ah! I s’hi pot anar en transport públic semi-directe sense que et clavin una clatellada.

¿Beijing 2009?

Ya estamos en Beijing y lo primero que hemos querido ver ha sido la Villa Olímpica. El recuerdo de los juegos sigue muy vivo en toda China y el éxito del evento se enarbola continuamente como motivo de orgullo nacional por lo que ya teníamos ganas de acercarnos al lugar.

La Villa Olímpica es enorme pero dos edificios sobresalen por encima del resto, el Bird’s Nest (el estadio) y el Water Cube donde se desarrollaron las competiciones de piscina. Los dos son espectaculares y todavía más cuando cae la noche. Nos hemos pasado todo el día por allí porque queríamos ver estas dos construcciones tanto de día como de noche.

Además, al coincidir con las vacaciones en China había una cantidad de gente increíble, en las pantallas se emitían repeticiones de los mejores momentos de los juegos, las mascotas paseaban por allí, había colas para comer, música épica sonando por los altavoces y policías por todos lados. ¡Parecía que estábamos en los juegos!

Les colorides coves budistes de Yungang a Datong

Fa uns dies vàrem visitar les coves budistes de Longmen així que teniem dubtes sobre si anar a les de Yungang a Datong per por que fós massa repetitiu però la veritat és que ha sigut una visita ben complementària i molt recomanable.

Tot i ser de la mateixa època (S.V d.C.), les coves de Datong són més profundes per la qual cosa les pintures i relleus de les diferents cavitats s’han conservat molt millor que a Longmen i es poden apreciar en tot el seu esplendor passat. A més les coves són molt més grans i la majoria contenen budes gegantins (n’hi ha un de 17 metres i tot).

La roca aparentment sembla no estar tant foradada com a Longmen i ocupar una extensió més reduïda però amb tot, hi ha unes 51.000 estàtues que es diu ràpid.

L’únic tema curiós ha sigut l’allotjament. Per primera vegada en tot el viatge ens hem trobat amb hotels només per a xinesos que no volen ni veure als extrangers! No sabem exactament perquè però ens olorem que és alguna història del govern xinès (algún tema de llicències especials per a acollir extrangers) més que una paranoia dels seus propietaris.

P.D. Aquestes coves es troben relativament a prop de Beijing i costen meitat de preu que les de Longmen així que si només teniu temps per a veure'n unes us recomanariem les de Datong.