dimarts, 10 de novembre del 2009

I pels postres… una ració de safari!

Semblava que amb el Santuari dels Annapurnes ja donàvem per ben tancada la nostra estada al Nepal però encara ens quedava una altra sorpresa... el Parc Nacional de Chitwan.

Quan penses en el Nepal el primer que et ve al cap són inevitablement els Himalayes. Però la veritat és que Nepal és molt més que paissatge d’alta muntanya. De fet, la meitat sud del païs és la regió del Terai coneguda per les seves jungles i reserves de vida salvatge (de les millors de tota Àsia).

La cara més turística és el Parc Nacional de Chitwan, una de les parades obligades si véns a aquest bonic païs. Hem de confessar que trobant-nos a 3 dies de tornar a casa i després de 8 dies de trekking intens ens feia força mandra anar-hi pel nostre compte així que hem agafat un dels molts tours tirats de preu que et venen a Pokhara i en 5 hores de bus ens hem plantat a Sauraha (el poblet que hi ha a l’entrada del parc).

I que bé que hem fet! Aquest lloc és la bomba! El paissatge és maquíssim, els poblats Tharu són molt autèntics i els packs d’activitats que t’inclouen els tours una ganga. Nosaltres ens esperàvem que fós una mica zoo i d’acord que és molt turístic però l’emoció de descobrir desde dalt d’un elefant un rinoceront entre les herbes de 8 metres és indescriptible.

Aquests 3 dies hem caminat per la jungla descobrint petjades de tigre (sort que no ens l’hem trobat), hem vist cocodrils prenent el sol a la vora del riu, hem fet un safari muntats a dalt d’un elefant des d’on hem descobert un rinoceront i hem observat silenciosament dos rinoceronts prenent-se el seu esmorzar des d’una canoa a pocs metres.

Tot plegat un dels millors regals de comiat del Nepal i del viatge. Si tot va bé demà passat ja serem a Barcelona... I diem si tot va bé perquè sembla que els astres s’han al·liniat per a que ens quedem de rodamons una temporada més: bloquejos de les carreteres al Nepal (avui hem estat 4 hores parats de tornada a Katmandú), i pel que veiem a la premsa espanyola: vaga d’iberia i un altre temporal de vent tant gran com quan vàrem marxar!















dijous, 5 de novembre del 2009

Día 8: De Jinhu a Naya Pul y vuelta a Pokhara

Hoy la etapa ha sido más un paseo que una caminata dura. Aún así nos lo hemos tomado con mucha calma porque al haber perdido altura el calor era muy fuerte.

El paisaje verde, las aldeas Gurung, los cultivos de arroz y mijo (cereal con el que se elabora el chang; una especie de cerveza que se consume en Nepal y Tíbet) han sido un bonito entorno para terminar nuestra escapada por los Annapurna.

La verdad es que el trekking nos ha gustado mucho. Es durillo pero cada día duermes en una cama y puedes hacer 3 buenas comidas con lo que te recuperas rápido del esfuerzo. Hemos tenido mucha suerte con el tiempo ya que el cielo azul ha sido una constante en el viaje (salvo la tormenta de nieve cuando estábamos en el MBC) y ¡ninguna sanguijuela! Lo único negativo quizás es la cantidad de gente que te encuentras (aunque sin tanto turismo no sería tan confortable).

Nuestro guía-porteador Raj es muy buen tío y nos lo hemos pasado en grande con sus canciones y sus historias de tigres, montañismo y espíritus. Hemos entablado una buena amistad y esta noche nos ha invitado a su casa a cenar un Dhal Bat (comida a base de arroz, sopa de lentejas, y un poco de carne que constituye la esencia de la dieta nepalí). Como casi todos los nepalíes es terriblemente pobre y vive junto a su esposa y sus gemelos de 4 años en una choza de no más de 10 metros cuadrados. Aun así conservan la hospitalidad y alegría de vivir y se ha pasado la noche cantando canciones nepalíes y tocando la guitarra y otros instrumentos. Por cierto, si alguien viene por esta región y necesita un guía, Raj es muy recomendable: Raj Bahadur Rai (rajbrai555 @yahoo.com).

Estos días por las montañas han sido el broche final para nuestro viaje. Parece mentira pero de aquí a una semana ya estaremos de vuelta a nuestra querida Barcelona.




El caos de la "civilización":

dimecres, 4 de novembre del 2009

Día 7: De Dovan a Jinhu (1.760m)

Emprendemos el camino de vuelta y, por desgracia, hoy hemos tenido que volver a pasar por las infernales escaleras que hay entre Sinuwa y Chhomrong. Pero entre que nos lo hemos tomado con filosofía y que ya tenemos las piernas en forma no se ha hecho tan duro.

Después de comer en Chhomrong, hemos bajado más escaleras hasta Jinhu. Por suerte hemos llegado temprano y nos hemos podido relajar en unas piscinas de aguas termales que hay muy cerca. Muy agradable después del esfuerzo de los últimos días.

Mañana último día de trekking. Ya tenemos ganas de volver a la civilización.
........................................................................................................................
S’ha de dir que les piscines d’aigües termals han sigut molt relaxants per a alguns que no algunes... Les noies aquí es bañen totalment vestides amb samarreta i pantalons mentres que els nois van amb calçotets tant panxos. Jo anava tant contenta amb el meu bikini, però realment avui no procedia així que m’he hagut de contentar en mullar-me les cames amb els pantalons curts posats.



dimarts, 3 de novembre del 2009

Día 6: ¡Entramos en el Santuario de los Annapurnas (4.130m)!

Hoy por fin hemos llegado al Santuario de los Annapurnas. Don Lucio no se equivocaba ¡este lugar es realmente impresionante! Ha valido la pena el esfuerzo para llegar hasta aquí.

Te sientes muy pequeñito cuando estás rodeado de estas gigantescas montañas: El Annapurna I (8.091m), el Annapurna III (7.555m), el Annapurna Sur (7.273m), el Fang (7.647m), el Roc Noir (7.585m), el Machhapuchhare (6.997m) y muchos otros.

Los glaciares que bajan del Annapurna I y el Annapurna Sur casi se pueden tocar (es alarmante el retroceso que han sufrido en los últimos años). Desde el Campo Base se ve el kilométrico rastro de destrucción dejado por el glaciar en su retroceso.

Hemos esperado a que el sol aparezca por encima del Machhapuchhare y derrita la fina capa de nieve caída la tarde anterior para entrar en el Santuario. Nos hemos quedado un buen rato en el campo base contemplando las vistas y haciendo fotos. Queríamos acabar nuestro viaje a lo grande y lo hemos conseguido ¡Esto es inmenso!
........................................................................................................................
Bueeeeno, l’esforç ha tingut la seva compensació! Mira que de vegades tenia la impressió que més que un trekking estàvem fent una peregrinació o una penitència cap al “santuari” però s’ha de dir que aquest lloc és ben especial i que només creuar l’arc d’accés al Camp Base l’alegria que t’invaeix esborra totes les petites “penúries” del camí.











dilluns, 2 de novembre del 2009

Día 5: De Dovan al Campo Base del Machhapuchhare (3.700m)

Etapa corta pero en la que ganamos mucha altura. Tras caminar unas cinco horas llegamos al Campo Base del Machhapuchhare (MBC). Dejamos atrás el paisaje verde y fértil para entrar en las rocas, la nieve y el frío de la alta montaña.

Justo después de llegar se ha formado una fuerte tormenta de nieve. Por un momento hemos temido quedarnos sitiados (el año pasado por estas fechas se quedaron 8 días sin poder salir del campo base) pero la tormenta remite pronto.

Esta noche nos toca dormir en el comedor con los guías y los porteadores porque no hay ni una habitación disponible (aunque casi mejor porque así estaremos más calentitos). Se nota que estamos en temporada alta.
........................................................................................................................

Ei! Els americans tenien raó! Ja quasi bé no tenim agulletes, però se m’han posat unes cuixotes que ni l’Arancha Sánchez-Vicario en els seus bons temps... Avui ja som força amunt (3.700m) però no tenim cap sensació de trobar-nos en alçada. Potser encara ens dura l’aclimatació tibetana. L’únic “pero” és que ens hem quedat sense lectura (ens hem acabat el llibre “Into thin air” sobre una de les temporades més desastroses de l’Everest) i ens hauria anat bé tenir un altre llibre per a passar el temps que ha durat la tempesta de neu.