Paraty, un poble de postal

Bueno, al final tant de tute ha valgut la pena! Ens ha costat un dia de viatge sencer en uns quants autobusos però ja hem arribat i hem après una nova lliçó: que dos punts estiguin més a prop en el mapa no significa que realment sigui la via més ràpida.

A veure recapitulem... De Florianópolis voliem parar a Paraty de camí cap a Rio. Però resulta que no hi ha cap bus directe i la sol·lució que ens oferien les companyies d’autobusos era anar a Rio i d’allà recular cap a Paraty. Com que ens feia molta ràbia això de desfer ruta, tossuts com som vam escrutar bé el mapa i al final vàrem trobar una companyia que arribava a Santos, una població relativament propera a Paraty (en el mapa).

Ara, al arribar a Santos a les 06:00h després d’una nit a l’autocar va resultar que d’allí tampoc sortia cap bus cap a Paraty i ens vàrem passar tot un dia saltant de poble en poble i agafant no sé quants busos diferents. Quan ja estàvem a només 20 km de Paraty vàrem decidir baixar de l’autobús per a admirar el paissatge selvàtic. “Ja passarà algún bus d’aquí a 1 horeta com a màxim”. JA, JA... 2 hores vàrem esperar el maldito colectivo!! Quan va arribar ja quasi bé ens havien devorat els mosquits. A més va resultar que era l’últim i que haviem de fer transbord així que enlloc de 15 minuts vàrem trigar uns 40 més!!! Total una autèntica odissea, divertida i agradable perquè ens hem ben apamat la costa paulista però odissea al cap i a la fi (si algú vol fer aquesta ruta per la via ràpida que vagi de Floripa a Sao Paulo i d’allà a Paraty).

El poble de Paraty ens ha encantat i al final ens hi hem quedat dues nits. Com podeu veure a les fotos és un poble colonial de postal: casetes blanques amb portes i finestres de colors, carrers empedrats on no poden circular-hi cotxes, un percentatge elevadíssim d’esglesietes per metre quadrat i un moll amb desenes de barquetes de coloraines.

A part del passeig obligatori pel casc antic hem fet un tour de 5 hores per la bahia visitant les platges del voltant i parant per a fer snorkelling en una zona de roques. Ens ho hem passat molt bé tot i que al barco ens acompanyàven uns 100 “colegues” més. La veritat és que al principi pensàvem que ens fartariem ràpid de la turistada però ha resultat que tots els turistes eren brasilers i hem acabat disfrutant moltíssim de l’ambientillo ja que al barco hi havia un músic que cantava un munt de cançons clàssiques brasileres (bossa nova bàsicament) i tot el públic l’acompanyava. Des de aleshores que no parem de cantar “burbujas de amor” en portunyol! Tengo un coração...