Cuzco i el “Valle Sagrado”

Aquests últims dos dies els hem passat a la ciutat de Cuzco (o Cusco com li diuen aquí) visitant la ciutat, els voltants i preparant-nos per l’excursió de 5 dies per la coneguda ruta del “Salkantay”.

Avui de fet, hem tingut dia complet perquè després de visitar la zona del “Valle Sagrado” ens hem hagut d’afanyar a anar a comprar/llogar tot l’equipament necessari per l’excursió de demà.

Però anem per parts... La visita a el “Valle Sagrado de los Incas” ens ha servit per a començar a escalfar motors pel Machu Picchu. Hem visitat les ruines de la ciutat inca de Pisaq (construïda a dalt d’una muntanya i envoltada de terrasses de cultiu), el mercat d’aquesta població (on hem menjat unes empanades de “pizza andina” delicioses), el temple sagrat d’Ollantaytambo (també a sobre d’un turó) i la població de Chincheros (de renom gràcies als seus teixits).

La visita de totes aquestes coses ha sigut bastant a toc de pito. Hem contractat un tour per a tenir un guia i veure-ho tot en poc temps però ens ha sortit el tiro per la culata ja que ens ha tocat un grup de gent gran i nens que caminaven lentíssims però no es donaven per vençuts i ho volien veure tot (les esperes s’han fet eternes).

Nosaltres recomanariem a qui ho vulgui visitar de fer-ho per lliure i dedicar-li un parell de dies (que nosaltres no teniem).

Amb la broma hem acabat visitant Chincheros de nit i hem arribat a Cusco ben tard. Reventats hem anat al supermercat a comprar “provisions” ( = galetes i xocolatines) pel trekking i després hem anat a llogar el sac de dormir. Això ha sigut una altra odissea perquè a totes les botigues llogaven sacs “North Face” falsos que no escalfen res. Per a nosaltres era crític trobar sacs de plumes bons ja que la primera nit la passarem a sota d’una gelera a -8ºC.

Finalment hem trobat una botiga on ens llogaven un parell de sacs Nikko i Doite (les marques recomanades) però a 10 sols/dia. El de la botiga ens ha venut la moto que eren molt bons i per això haviem de pagar-los tant cars. Hem aconseguit que ens els deixés per 8 sols però encara ens faltava un sac i ens ha dit on podiem trobar-lo. Quan hem arribat a l’altre botiga ens deixaven el mateix sac per 5 sols!!! Quina cara de tontos que se’ns ha quedat! El de la botiga honrada ens ha dit que no entenia perquè l’altre ens havia donat aquell preu tant car i hem començat a muntar en col·lèra... Ja haviem pagat els sacs i era practicament impossible que ens tornés els diners, però amb tot hem decidit anar a la botiga i reclamar-li.

La meva indignació era tant gran que quan hem arribat a la botiga, abans que el Dani o el Nacho puguessin obrir boca li planto a l’home: “Hola amigo, tenemos un problema. Te has equivocado y nos debes 30 soles. Calculaste mal el precio de los sacos y no son 8 sino 5 soles/día”. Com que l’home tenia la botiga plena de guiris que li estaven a punt de comprar i m’ha vist la mirada assassina, ens ha tornat tots els diners sense rechistar i ens n’hem anat a l’altre botiga on hem llogat els sacs a bon preu.

Quin dia més cansat i demà ens llevem a les 04.00h per a agafar un bus cap a Mollepata (on començarem la caminata)...