Más vale pájaro en mano…

Ahir el pas encara seguia tancat, i com que no donaven un pronòstic clar vàrem entrar en pànic i vàrem decidir buscar un plan B iniciant la operació “ens pirem de Mendoza sigui com sigui”. Els preus dels avions Mendoza-Santiago, com és lògic, estaven disparats: més de 350 USD només anada però vàrem fer una petita maniobra que de vegades funciona...

Buscant “ida y vuelta” per internet hi havia una oferta que si tornaves el dijous et sortia un preu força enraonat així que no ho vàrem dubtar i aquest mateix matí hem sobrevolat l’Aconcagua i ara ja som a Viña del Mar!

Aquí ens hem trobat amb en Max, un noi que vàrem conèixer a través de hospitalityclub.org i que molt amablement s’ha ofert a fer-nos de guia aquests propers dos dies i a deixar-nos l’antiga consulta del seu pare per a que hi dormim tres nits.

De fet, el mateix Max sabent que ens trobàvem “sitiats” a Mendoza, va avisar a dos amics seus “mendocinos” en Lucio i la Blanca que ens varen venir a trobar al hostel inmediatament per a anar a fer un cafè. Vaja! Ara que ja començàvem a agafar-li gust a Mendoza hem hagut de marxar esperitats, però la Illa de Pasqua ens espera!

Els 6.962 m de l'Aconcagua casi ná!

Posta de sol a Viña del Mar. Comencen les postes de sol espectaculars al Pacífic!