Sudamèrica: Este adiós es un hasta luego…

Buff! Es fa difícil resumir més de 5 mesos de ruta per Sudamèrica… Sembla mentida que hagi passat tant ràpid el temps i que haguem viscut experiències tant positives!

Tot i la meva pinta de gringa inconfundible (no paraven de dir-nos “hello” a tot arreu) no hem tingut cap tipus d’ensurt. L’única cosa que hem oblidat han sigut uns pantalons llargs a Tabatinga (és el que té llevar-se a les 4 del matí) i un tupper amb espaguetis a Cafayate. A nivell de salut tampoc ens podem queixar ja que hem estat forts com un roure (obviant els nostres dies fluixos al trekking del Salkantay)!

Hem visitat llocs realment espectaculars però a part dels paissatges també ens enduem un record de tota la gent que hem conegut. Ens hem topat amb un munt de persones interessants durant aquest periple: autèntics “vagamundos” (o vagabunds directament), artesans-hippies-viatgers, vaquers, soldadors, paletes brasilers, capitans de barco a l’Amazones, jubilats que feien la volta al món, aturats espanyols que s’estaven pegant la bona vida amb els diners del subsidi, músics ambulants, multimillonaris-artistes plàstics “a caballo entre Lima y Manhattan” que exposen al MACBA i al Reina Sofia, amos de tour-operadors, arquitectes-dissenyadors d’hotels de luxe, surfers empedernits, investigadors de tribus amazòniques, graduats de Harvard...

Hem tingut moments mooolt divertits i ens han passat alguns fenòmens dignes d’expediente X. Per exemple: la obsessió dels gossos argentins i xilens en seguir-nos. No ens els treiem de sobre! Anessim per on anesssim un exèrcit de gossos ens acompanyaven en la nostra ruta, esperant-nos a fora les botigues, rebutjant fins i tot el menjar que els hi oferien altres persones per a no perdre’ns de vista! Va arribar un moment que ja començàvem a tenir complexe de “perroflautes”...

Un altre moment digne de menció va ser quan al hostel de Rio un noi anglès em para i em diu: -Hey! I scared you, well...YOU scared me!!! Jo el miro amb cara de no entendre res i continua... Ah! You don’t remember anything, do you? I jo li contesto que evidentment no tinc ni idea de què em parla... Doncs es veu que dormiem al mateix dormitori compartit i que quan per la nit van tornar de marxa amb els seus col•legues jo em vaig posar a xerrar en somnis (bé a cridar) i els tios es van morir de por perquè em vaig mig aixecar de la llitera i tot. Quina vergonya i quin riure a l’hora!

No cal dir que ens hem pegat una bona quilometrada i que les “rodoviarias” i els autobusos han sigut una segona casa. Sort que ens adormim a qualsevol lloc sense problemes! No hem parat ni un segon, però la veritat és que ens encanta moure’ns i descobrir alguna cosa nova cada dia. Només molt de tant en tant ens agafàvem lo que nosaltres diem “un diumenge” per a rentar la roba, posar-nos al dia amb els mails i fer el gandul. Però ens encanta portar aquest ritme tant dinàmic i estem segurs que amb més mesos no hauriem vist les mateixes coses més tranquils sino que hauriem afegit més coses a la llista (tenim pendents Colombia i Ecuador).

L’únic “però” ja sabeu quin és... que el temps passa massa ràpid!!! Nooooo!!! És broma... Que us trobem a faltar!!! Gràcies a tots els que heu posat comentaris al roda-món i ens heu fet sentir ben a prop de casa. Fa molta il•lusió rebre els vostres mails i comentaris: que no decaigui el ritme! A tots els que ens seguiu però sou tímids: vinga animeu-vos!

Per acabar, tothom ens pregunta què és el que més ens ha agradat fins ara. Difícil de dir, així que no serem gaire originals (per ordre d’aparició):

• El camp de gel més magnífic: Geleres del Calafate (Argentina)
  
• El parc nacional més complet: Torres del Paine (Xile)
  
• La quantitat d’aigüa més brutal: Catarates d’Iguazú (Argentina/Brasil)
  
• Les platges més maques: Fernando de Noronha (Brasil)
  
• El lloc desconegut més sorprenent: Lençois Maranhenses (Brasil)
  
• El referent arqueològic de Sudamèrica: Machu Picchu (Perú)
  
• El lloc més surrealista: El Salar de Uyuni i la Isla del Pescado (Bolívia)
  
• La ruta més indòmita: Del Salar de Uyuni (Bolívia) a San Pedro de Atacama (Xile) i de Jericoacoara a Lençois Maranhenses (Brasil)
  
• El lloc més místic: Illa de Pasqua (Xile)