Després de la passió d’Esparreguera... la Paixão de Jericoacoara

Aquesta tarda hem tingut sorpresa... Mentre menjàvem un prato feito de 6 reals (2 euros) han començat a desfilar un munt de persones vestides de personatges de la passió, així que els hem seguit.

Mitja hora més tard estàvem envoltats de tota la gent del poble i anàvem d’una banda a l’altra de Jeri arrossegats per la corrent veient com escenificaven diferents trossos de la passió de Crist.

Ha sigut molt divertit, perquè el teatrillo era força amateur (“els romans ja poden entrar. No, no encara no estem llestos”). A més per uns instants ens hem sentit els únics guiris (els “pixapins” de Fortaleza havien invaït un cop més la duna principal per a veure la posta de sol i no s’han enterat de res de la passió).

El far de Jericoacoara

Avui hem pujat fins al far de Jeri. De fet la intenció inicial era visitar la “Pedra Fourada” que hi ha just a sota a la vora del mar, però vist que la pedra no tenia gaire interès (és un tros de roca foradada pel vent com n’hi ha mil a la costa brava) ens hi hem estat 5 minutets i hem fugit de la gentada a dalt del far.

Com que feia una mica de pujada hem gaudit de les impressionants vistes completament sols (bé també hi havia uns quants burrets i vaques). Allà realment ens n’hem adonat de l’extensió tant enorme que ocupen les dunes. Ai que demà patirem per a anar a Camocim...

Jericoacoara; el yacaré prenent el sol

Ja som al poble del “yacaré prenent el sol” (això és el que vol dir Jericoacora en llengua indígena). Un poble amb un nom així ja t’esperes que sigui especial, i a més si tothom qui te’n parla no para d’exclamar que és la bomba és normal que hi arribis amb les expectatives ben altes.

En el nostre cas, que arribàvem de Noronha (difícil de superar) el primer dia a Jeri ens ha generat una sèrie de sentiments barrejats. En primer lloc hem d’explicar el camí desde Jijoca fins a Jeri. Bé, més que camí hauriem de dir trajecte perquè de camí no n’hi havia cap. A Jijoca ens han fet baixar de l’autocar per a col·locar-nos a tots en una “Jardineira” (o espècie de camió amb banquetes) ja que exceptuant els 4x4 i els buggies no hi ha cap altre mitjà capaç d’atravessar el munt de riuets, bassals enormes i quilòmetres de platja que hi ha fins a Jeri.

Hem disfrutat moltíssim d’aquest trajecte ja que més que un transport era tota una aventura en ell mateix: el vent, la pluja intermitent, les dunes, la posta de sol, la lluna plena... En resum, que haviem escalfat motors per a una arribada apoteòsica a l’idílic poble de Jeri. Perquè un poble tant apartat de tot, no pot estar invaït de turistes, o sí?

Doncs va a ser que sí! Ja ha començat la setmana santa i els carrers de sorra de Jeri estan plens de gent de Fortaleza. La cosa encara no està en el seu punt culminant (a partir de divendres sí que ve la marabunta) però l’activitat frenètica del poble ens ha deixat una mica descolocats.

De totes maneres aquest poblet davant del mar i envoltat de dunes té alguna cosa especial. I sino que li diguin a l’Elena de la pousada Por do Sol, una barcelonina que ja porta dos anys i mig visquent-hi i que de moment no té cap intenció de marxar.

Ens anyorarem de Noronha

Hoy nos hemos querido despedir de Fernando de Noronha bañándonos en las cristalinas aguas de la Baia dos Porcos pero al llegar nos hemos dado cuenta que la marea estaba demasiado alta... En esta época del año el mar interior está más bravo que el oceánico así que nos hemos bañado más bien poco. Después hemos caminado hasta la vecina playa de Cacimba do Padre a ver a los surferos cogiendo las grandes olas tubulares, ¡vaya máquinas!

Fernando de Noronha nos ha encantado, las playas son de las más bonitas que hemos visto nunca, las puestas de sol espectaculares, la gente amabilísima, hasta el punto que la carona (autostop) ha sido nuestro medio de transporte y por lo general no han pasado más de dos coches o buggys hasta que nos han cogido. Hemos estado en una pousada humilde pero con muy buenos compañeros, tres surferos brasileños que eran la risa, y una pareja de suizos bien aventureros con los que hemos coincidido de playa en playa.

Más maravillas de Noronha

Hoy nos hemos levantado pronto para ir a la Praia da Atalaia: unas piscinas naturales que se forman cuando baja la marea. Sólo se puede ir a hacer snorkeling a primera hora de la mañana, en turnos de media hora y acompañado de un guía. Además no se pueden utilizar patos para no dañar el fondo marino.

Las piscinas apenas cubren hasta la cintura así que nos pasamos nuestra media hora intentando flotar sin tocar el fondo rodeados de peces de colores. Los peces no nos han sorprendido tanto porque ya los habíamos visto en los días anteriores pero pudimos ver: ¡nuestro primer tubarão! (pequeñito).

Después de la caminata de las piscinas y de tomarnos una refrescante agua de coco hemos repetido nuestra playa favorita, la Praia do Leão. Nos hemos pasado la tarde revolcándonos en las olas y cuando nos hemos dado cuenta ya casi era la hora de la puesta de sol, nuestra última puesta de sol en la isla. Así que hemos asaltado un jeep, ocupando su maletero, que nos ha dejado a 5 minutos del fuerte de Boldró desde dónde hemos contemplado una puesta de sol espectacular.

La vuelta a la pousada la hemos hecho subidos a un buggy de playa.

Un retrobament improbable però possible

Avui sí que hem aconseguit anar a la Baia do Sancho i al mirador de la Baia dos Porcos. Aquest cop hem verificat que la noia que ens ha agafat fent “carona” ens entengués, així que finalment hem pogut arribar al nostre destí i fer “LA” foto de Noronha.

Després hem anat a la Praia do Sancho a fer snorkelling per segona vegada. El primer cop hi vàrem anar en barco però avui no ens hem pogut estalviar les empinades i claustrofòbiques escales que passen per entre les pedres del penyassegat.

Un cop més ens hem tornat a entusiasmar amb la fauna marina i seguint una tortuga hem perdut la noció del temps i les distàncies. Així que quan hem volgut tornar a la platja la marea havia pujat moltíssim i es formaven unes onades ben considerables. Doncs bé en una d’aquestes onades, ha passat l’inevitable: he perdut la màscara de snorkelling! Amb lo bé que haviem negociat el lloguer per tres dies, la broma ens anava a sortir cara, grrrr...

Era pràcticament impossible trobar-les ja que les onades trencaven molt a prop de la platja i removien molta sorra però un noi ens ha dit que quan la marea baixés ens apareixerien allà al davant. Així que hem recuperat forces dinant uns entrepans que portàvem i després ens hem passat les dues hores següents intentant trobar-les. Quan ja estavem a punt de donar-les per perdudes, una parelleta que passejava per la vora se les ha trobades sota el peu. Quina sort! L’espera ha tingut la seva recompensa!!!

Aquesta és LA foto de Fernando de Noronha. És la Baia dos Porcos (considerada la 2a millor platja de Brasil)

Aquesta és la Baia do Sancho (la platja n.1 segons els rankings)

Tartarugas, golfinhos i bèsties vàries

Sí! Avui es pot dir que ha sigut un dia “National Geographic”! Pel matí hem agafat un barco que recorria la costa del “mar interior” de Noronha. La gràcia era que a part del passeig en barca, es parava a la Bahia do Sancho (considerada la platja n.1 del Brasil) per a fer snorkelling i després tornaves al port fent “aquasub”.

Doncs bé, ja abans de fer la primera parada han aparegut uns dofins que ens han estat seguint una bona estona, així que per fi tenim les fotos més esperades! Llàstima que no els hem enganxat fent piruetes, perquè ens n’han dedicat unes quantes (per alguna cosa els diuen golfinhos rotadores).

Després a la parada de snorkelling, hem vist un munt de peixos de colors, una morena de color verd i una tortuga!

Però encara faltava l’atracció final del matí: l’aquasub! El tema consisteix en tirar-te a l’aigua aferrat a una planxa de plàstic lligada al vaixell. Aleshores tú et vas capbussant al teu ritme mentre el barco t’arrossega i vas veient tot el que hi ha al fons marí. Doncs a part de peixos, hem vist tres rayes i dues tortugues més!

Per la tarda voliem anar a la Baia dos Porcos, però hem fet “carona” (autoestop) i com que el nostre portunyol no és gaire bo, el noi ha entès Baia do Sueste (a l’altra punta!). Així que un cop allà, com que no coneixiem la zona, hem decidit quedar-nos-hi. I...hem fet bé ja que uns minuts més tard, ha aparegut de l’aigua un voluntari de la ONG “Projeto Tamar” amb una tortuga verda en braços. Hem pogut veure com li prenien les mides i la tornaven a deixar al mar.

Finalment hem acabat el dia a la Praia do Leão, considerada la n.3 però per a nosaltres la n.1, on hem tornat a veure dues rayes i una tortuga més!

Estem esgotats però molt contents amb tot el que hem vist!