Un retrobament improbable però possible

Avui sí que hem aconseguit anar a la Baia do Sancho i al mirador de la Baia dos Porcos. Aquest cop hem verificat que la noia que ens ha agafat fent “carona” ens entengués, així que finalment hem pogut arribar al nostre destí i fer “LA” foto de Noronha.

Després hem anat a la Praia do Sancho a fer snorkelling per segona vegada. El primer cop hi vàrem anar en barco però avui no ens hem pogut estalviar les empinades i claustrofòbiques escales que passen per entre les pedres del penyassegat.

Un cop més ens hem tornat a entusiasmar amb la fauna marina i seguint una tortuga hem perdut la noció del temps i les distàncies. Així que quan hem volgut tornar a la platja la marea havia pujat moltíssim i es formaven unes onades ben considerables. Doncs bé en una d’aquestes onades, ha passat l’inevitable: he perdut la màscara de snorkelling! Amb lo bé que haviem negociat el lloguer per tres dies, la broma ens anava a sortir cara, grrrr...

Era pràcticament impossible trobar-les ja que les onades trencaven molt a prop de la platja i removien molta sorra però un noi ens ha dit que quan la marea baixés ens apareixerien allà al davant. Així que hem recuperat forces dinant uns entrepans que portàvem i després ens hem passat les dues hores següents intentant trobar-les. Quan ja estavem a punt de donar-les per perdudes, una parelleta que passejava per la vora se les ha trobades sota el peu. Quina sort! L’espera ha tingut la seva recompensa!!!

Aquesta és LA foto de Fernando de Noronha. És la Baia dos Porcos (considerada la 2a millor platja de Brasil)

Aquesta és la Baia do Sancho (la platja n.1 segons els rankings)

Tartarugas, golfinhos i bèsties vàries

Sí! Avui es pot dir que ha sigut un dia “National Geographic”! Pel matí hem agafat un barco que recorria la costa del “mar interior” de Noronha. La gràcia era que a part del passeig en barca, es parava a la Bahia do Sancho (considerada la platja n.1 del Brasil) per a fer snorkelling i després tornaves al port fent “aquasub”.

Doncs bé, ja abans de fer la primera parada han aparegut uns dofins que ens han estat seguint una bona estona, així que per fi tenim les fotos més esperades! Llàstima que no els hem enganxat fent piruetes, perquè ens n’han dedicat unes quantes (per alguna cosa els diuen golfinhos rotadores).

Després a la parada de snorkelling, hem vist un munt de peixos de colors, una morena de color verd i una tortuga!

Però encara faltava l’atracció final del matí: l’aquasub! El tema consisteix en tirar-te a l’aigua aferrat a una planxa de plàstic lligada al vaixell. Aleshores tú et vas capbussant al teu ritme mentre el barco t’arrossega i vas veient tot el que hi ha al fons marí. Doncs a part de peixos, hem vist tres rayes i dues tortugues més!

Per la tarda voliem anar a la Baia dos Porcos, però hem fet “carona” (autoestop) i com que el nostre portunyol no és gaire bo, el noi ha entès Baia do Sueste (a l’altra punta!). Així que un cop allà, com que no coneixiem la zona, hem decidit quedar-nos-hi. I...hem fet bé ja que uns minuts més tard, ha aparegut de l’aigua un voluntari de la ONG “Projeto Tamar” amb una tortuga verda en braços. Hem pogut veure com li prenien les mides i la tornaven a deixar al mar.

Finalment hem acabat el dia a la Praia do Leão, considerada la n.3 però per a nosaltres la n.1, on hem tornat a veure dues rayes i una tortuga més!

Estem esgotats però molt contents amb tot el que hem vist!

Fernando de Noronha: castells a la sorra i buggies

Al llarg del viatge hem planejat alguns “capritxos”, doncs bé, l’arxipèleg de Fernando de Noronha n’és un d’ells! Fins ara ja hem conegut un munt de platges precioses a la costa de Brasil però Noronha té ni més ni menys que les 3 millors platges del païs segons els rankings, així que haviem de veure-ho!

Però el paradís té un preu, i en aquest cas Noronha només admet 700 turistes que han de pagar religiosament una taxa ecològica diària i uns preus dels allotjaments pels núvols (diguem que no és un destí “mochilero”). Per sort, vàrem contactar per internet amb una noia d’allà i ens ha trobat una “pousada” relativament econòmica pels preus de l’illa. Així que només hem aterrat ens ha vingut a buscar un taxi-buggy per a portar-nos cap allí.

Quin riure quan hem vist arribar el buggy, esperàvem trobar-nos un tractor abans que aquella miniatura! Però ha sigut molt divertit i ens hem sentit una mica com el Magnum passejant per Honolulu amb el seu descapotable. Un cop hem deixat les motxilles a l’habitació ens n’hem anat pitant cap a les platges. I quines platges! Millor no ens enrollem i ho veieu a les fotos.

A la praia da Conceição ens hem estirat a la vora de l’aigua i hem començat a amuntegar sorra com qui no vol la cosa. Total que uns minuts més tard ja haviem construït una piràmide que era l’enveja dels nens de la platja. Un d’ells ens anava mirant i l’hem reptat a que en construís una de més alta. Com que el pobre no ho aconseguia deia que no volia pas fer-ne una d’alta sino una de petita. Així que després d’alguns intents i d’admetre la seva derrota, l’hem convidat a unir-se a la nostra construcció. A que som bons, eh???

¡Nos lo hemos pasado Pipa!

Ayer fuimos a explorar la Praia das Minas caminando hacia al sur. Esta playa es brutal, está totalmente desierta y se extiende hasta al infinito con su arena dorada, aguas turquesas y acantilados de roca rojiza. La playa está protegida porque vienen a desovar las tortugas marinas así que no hay ni gente ni construcciones y hemos estado completamente solos. ¡Impresionante! Después hemos vuelto a Pipa caminando por la Praia do Amor y nos hemos refugiado del sol en el porche de un chiringuito abandonado. Por la noche nos hemos ido a cenar al restaurante Golfinhos también recomendación de Bia y después a tomar una caipirinha.

Hoy hemos repetido el baño con los delfines y luego nos hemos ido hacia Natal.

La verdad es que nunca mejor dicho, nos lo hemos pasado "Pipa" y además tenemos la sensación de que lo mejor de Brasil está por venir. Para empezar, mañana volamos a las paradisíacas islas de Fernando de Noronha. Estaremos unos 5 días sin dar noticias: El Roda-món permanecerá cerrado por vacaciones… je, je…

¡Nadando entre golfinhos!

Hace unos días os dijimos que se nos había metido en la cabeza nadar con delfines, pues bien, lo hemos conseguido antes de lo esperado. Esta mañana hemos caminado hasta la Bahia dos Golfinhos a la que sólo se puede acceder cuando hay marea baja desde la playa de Pipa. En esta bahía vienen a alimentarse los delfines cada día, así que tras esperar un rato han aparecido. Nos hemos metido al agua y hemos estado más de una hora con los delfines a nuestro alrededor, escuchando sus traqueteos y agudos silbidos. La verdad es que no nos hacían mucho caso pero algunas veces nos han pasado a unos 3 o 4 metros e incluso nos han dedicado algún salto. ¡Ha sido muy guapo! Por desgracia no os podemos poner fotos porque estábamos en el agua pero intentaremos hacer alguna foto en los próximos días.

Bastante cansados y casi como pasas tras tanto rato en el agua hemos compartido la única sombra de la playa (el sol es aplastante) con Alejandro un chico argentino, músico de profesión, que viajaba desde Buenos Aires a Venezuela a dedo vendiendo artesanías y tocando en los bares o en la calle. Tenía una historia interesante.

Pasamos de Recife, ¡nos vamos a Pipa!

Teníamos previsto pararnos en Recife para visitar la ciudad y el cercano pueblo colonial de Olinda pero la verdad es que a medida que nos hemos ido acercando en bus la idea de pasar de largo ha ido cobrando fuerza. Los centenares de rascacielos blancos, el hecho de que Recife sea una de las ciudades más peligrosas de Brasil, el calor asfixiante y sus playas infestadas de tiburones (se han cargado a unos cuantos bañistas en los últimos años) nos ha hecho tomar la decisión definitiva: ¡nos vamos a Pipa!

Así que después de otra noche de autobús hemos empalmado autobús con autobús y luego un minivan para llegar a la zona de Pipa a una dos horas al sur de Natal.

Pipa es un pequeño y acogedor pueblo turístico con muy buen ambiente y mejores playas. Bia y Laia nos lo habían recomendado y además ahora está bastante tranquilo porque estamos fuera de temporada. Al llegar nos hemos dedicado a bañarnos en las piscinas naturales que se forman cuando baja la marea y a descansar después del largo viaje.

Salvador de Bahia: una ciutat de contrastos

Els últims tres dies els hem passat a la ciutat de Salvador de Bahia (o Bahia pels seus habitants) ; una ciutat que no deixa indiferent a ningú.

Aquest cop hem arribat en avió desde Belo Horizonte així que n’hem tingut una vista privilegiada des del cel. Des d’un primer moment ens han impactat no només la quantitat d’edificis alts que hi havia sino també les llarguíssimes extensions de faveles. Algunes de les faveles arribàven fins a les altes dunes que engoleixen les platges. No en va aquesta és la tercera ciutat més poblada del Brasil.

Però entre tant edifici alt, hem arribat a distingir un grup d’edificis amb teules que definien clarament el centre històric i allí és on ens hem allotjat aquests tres dies: el Pelourinho.

Pelourinho sembla un diminutiu tot mono però en realitat segons la guia significa “poste de flagelación”. Aquí hi subastaven als esclaus i és que Salvador en va ser el principal port d’entrada. En la actualitat el 99% de la població de Bahia és negre i són descendents directes d’aquells esclaus africans. Curiosament s’han preservat moltes de les tradicions africanes dels seus avantpassats i se n’han creat de noves: el candomblé, la capoeira, la música,...

Podriem dir que Bahia és:

• Riquesa cultural però gran pobresa social
• Alegria i festa entre setmana al Pelourinho però també soledat i tranquil·litat els caps de setmana
• Escolars vestits de colors rient pels carrers i nens pidolaires
• Escoles de capoeira professionals i ballarins de capoeira pels carrers
• Esglésies a tort i a dret i terreiros on es veneren els candomblés orixàs

Han sigut uns dies de descans en el que hem aprofitat per a passejar, probar la cuina local (sobretot el deliciós acarejé dels puestos del carrer), escoltar la música que sona pels carrers,...

L’únic que no ens hem atrevit a fer ha sigut assistir a una cerimònia del candomblé (ja n’hem vist alguna per la tele i fa una mica de yuyu). És una cerimònia d’invocació d’esperits on la gent van tots vestits en colors clars i no paren de ballar. Es veu que comencen a tocar cançons i quan sona la del teu orixà el seu esperit et posseeix i comences a saltar, ballar, cridar i comportar-te com si fossis ell (et pot tocar un orixà d’un altre sexe). Vaja alguna cosa semblant a quan ens posen “I don’t feel like dancing”...

En resum, Bahia és una ciutat de contrastos i tot i que hem topat amb gent que n’ha sortit escaldada a nosaltres ens ha agradat conèixer-la.